Tot sobre el safrà
Actualment, a la cuina familiar, existeix un elevat nombre d’espècies i condiments diferents que poden ser afegits als plats. Tanmateix, una espècia com el safrà no sempre és present a totes les cuines. La raó és el seu elevat preu, donat que es considera una espècia de les més rares. El meu article d’avui es consagra a aquesta espècia.
Planta de safrà :
El safrà, també conegut com a crocus en el món de les plantes ornamentals, és una planta vivaç de la família dels iris, una planta bulbosa. Aquesta planta pot assolir una alçada de 25 cm i les seves fulles lineals i estretes apareixen durant el període de floració. Les flors d’aquesta planta són de mida gran i de color porpra (i alguna vegada groc o blanc). D’un bulb poden créixer fins a tres flors. Els tubercles són arrodonits, lleugerament aplanats. Una plantació de crocus floreix durant 10-14 dies, mentre que una sola flor ho fa en 1-2 dies. Després de la floració, es formen uns fruits triangulars a partir de la flor. Els grans de safrà encara no estan formats.
La història del safrà:
Les primeres dades es troben en registres cuneiformes, remuntant-se a uns 3000 anys. Per primer cop els habitants de Mesopotàmia, un antic estat situat entre els rius Tigris i Èufrates, van començar a menjar safrà. En l’antiga civilització romana, es fabricaven olis aromàtics i aigua perfumada, que després polveritzaven a les cases i sobre les seves robes. A la Cleopatra li agradava prendre banys de safrà. Els egipcis van aprendre a utilitzar el crocus per embalsamar. En el curs de les croades, el safrà va ser introduït a Europa, i Espanya va ser el primer país on el safrà va començar a ser conreat en plantacions.
Producció de safrà:
La producció de safrà exigeix molta mà d’obra, i requereix molt treball manual. Per recol.lectar un quilo d’espècia, cal gestionar una plantació de 200 000 plantes. El principal productor de safrà és l’Iran. També hi ha plantacions de crocus a Grècia, Espanya, França, Anglaterra, a l’estat de Pensilvània als Estats Units… És una planta que creix molt bé en sòls argilosos. Si plantes un bulb al maig, el podràs recol.lectar al novembre. Els estams de les flors es recullen (en general, tres per flor), i tot seguit es deixen assecar al sol.
Utilitat a la cuina:
El safrà té un aroma intens i especiat, sovint s’utilitza per aromatitzar pastissos, postres i begudes. El gust d’aquesta espècia és amarg, per tant, cal afegir-lo amb molt de compte en els menjars per tal de donar-los sabor. El safrà s’utilitza per preparar el pilaf o carn de xai. Abans d’utilitzar-lo, s’ha de mullar en aigua o en llet.
També es pot afegir safrà a la mantega fosa. El consum de safrà és molt baix. Un gram d’aquesta espècia és suficient per a un plat. Si el safrà s’utilitza com a ingredient per cuinar, no cal afegir altres espècies. És millor fer servir la tintura de safrà. No és tan car, però per una altra banda cal posar-ne més.
Bon profit!
