Nosaltres volem treballar en l’eix pirinenc que connecti les universitats properes a aquest espai, ha dit el rector de la Universitat de Girona, Quim Salvi

Nosaltres volem treballar en l'eix pirinenc que connecti les universitats properes a aquest espai, ha dit El rector de la Universitat de Girona, Quim Salvi

La Universitat de Girona (UdG) és una institució pública que s’integra en el sistema d’universitats públiques catalanes, excel·leix en la docència i en la recerca i participa en el progrés i el desenvolupament de la societat, mitjançant la creació, transmissió, difusió i crítica de la ciència, la tècnica, les humanitats, les ciències socials i de la salut i les arts. És motor econòmic i cultural del seu entorn, i expressa la vocació d’universalitat i d’obertura a totes les tradicions, avenços i cultures del món.

La història recent de la Universitat de Girona té com a referents l’Escola Normal de Mestres i, d’una manera especial, les iniciatives que es duen a terme als anys seixanta del segle XX, per tal de tornar a instaurar estudis universitaris a Girona. El 12 de desembre de 1991 el Parlament de Catalunya aprova la Llei 35/1991, que crea la nova Universitat de Gironai. Aquests vint-cinc-anys d’història suposen un reforçament de l’oferta acadèmica, un augment de l’alumnat (de 7.000 estudiants el 1992 a 14.000 el 2016), una intensificació de la recerca i de la presència internacional i en el territori.

El rector de la universitat, Quim Salvi, és llicenciat en Informàtica per la Universitat Politècnica de Catalunya, doctor en Enginyeria Industrial –Premi Extraordinari d’Enginyeria– per la Universitat de Girona, catedràtic d’Arquitectura i Tecnologia de Computadors, investigador del grup de recerca en Visió per Computador i Robòtica (VICOROB), i professor visitant de l’Ocean Systems Lab de la Universitat Heriot-Watt (Regne Unit). Així mateix, és investigador principal de diversos projectes de recerca competitius i de transferència de tecnologia d’àmbit nacional i europeu en visió per computador i robòtica submarina.

Sr Salvi ens ha explicat els plans de la universitat.

Quins són els programes d’estudis de la vostra universitat i en quines branques acadèmiques sou més especialistes?

La Universitat de Girona ofereix estudis en totes les àrees del coneixement. Així, podeu trobar les branques d’arts i humanitats, ciències socials i jurídiques, ciències, arquitectura i tecnologia i ciències de la salut. L’oferta total és de 49 titulacions de grau (10 als centres adscrits) i 13 dobles titulacions. A banda, la Universitat de Girona ofereix 41 titulacions de màsters, de les quals 17 són interuniversitàries, és a dir, es coordinen amb altres universitats. Vull destacar els dos programes Erasmus Mundus sobre Turisme i sobre Materials, que són molt ben valorats per la Unió Europea. Pel que fa al doctorat, la UdG coordina 14 programes, sis dels quals són interuniversitaris. Podríem dir, per tant, que la UdG és present a totes les àrees del coneixement. La major part dels estudis que un estudiant pot plantejar-se realitzar són presents a l’oferta acadèmica d’aquesta Universitat.

La nostra activitat docent està organitzada en campus sectorials, que organitzen la recerca, la docència o la transferència. Podríem dir que aquests són els àmbits d’especialització de la UdG, tot i que també tenim una activitat molt destacada en altres camps que no en formen part. Els campus estan dedicats a l’aigua, al turisme, a l’alimentació i la gastronomia, a la comunicació, a la salut, al patrimoni cultural i natural, als materials compòsits, a la tecnologia industrial, a la robòtica i a la cohesió i el compromís social. També cal destacar els programes de dobles titulacions. És una modalitat d’estudis que ha crescut en els darrers anys a la UdG i que se realitzen per tal que l’estudiantat, amb un any i mig o dos més dels 4 que sol tenir el grau, assoleixi alhora dos graus. Aquesta oferta va adreçada a un perfil d’estudiants que acadèmicament són brillants i poden mantenir un ritme de progressió i d’aprenentatge intensiu en els estudis.

La UdG també té un sistema d’escoles adscrites que es dediquen essencialment a àmbits que no són sufragats per l’oferta pública, com la Fisioteràpia, les Activitats Físiques i de l’Esport, les Arts Escèniques, la Multimèdia, la Logística o el Màrqueting. També existeix una oferta de estudis de Turisme a les escoles adscrites, titulació que també ofereix la Facultat de Turisme de la UdG.

Quines són les carreres de la vostra universitat que tenen més popularitat entre els estudiants?

Els estudis de la UdG amb més demanda són molt similars als estudis amb major demanda al conjunt de tota Catalunya. L’àmbit que té més demanda és el de la salut, concretament els graus en Infermeria i en Medicina. També tenen una forta demanda els estudis de Dret, Ciències, Psicologia i Turisme. Si considerem la relació entre el nombre de places ofertades i el nombre total de demandes, els estudis que gairebé atrauen el doble de sol·licituds que les places que hi ha ofertades són Educació Social, Psicologia, i les dobles titulacions en ADE i Dret i en Biologia i Biotecnologia. La ràtio més elevada se situa en el grau en Medicina.

Segons les dades oficials, hi ha altres estudis que tenen menys demanda, però que assoleixen un alt grau de satisfacció per part dels estudiants. Són estudis amb menor demanda inicial, però amb una ‘popularitat’ elevada, en el sentit que els estudiants se’n senten molt satisfets d’haver-los realitzat.

Amb relació als estudiants estrangers, quina és la seva procedència?

La UdG acull estudiants de tots els àmbits nacionals i internacionals. Un 80% dels estudiants provenen de les comarques de Girona i de la seva àrea d’influència (Osona, el Vallès Oriental i l’Alt Maresme). La resta dels estudiants provenen de Catalunya, de les regions de parla catalana i de tots els racons del món. És molt notable la presència d’estudiants que tenen com a origen zones de parla catalana, com les Illes Balears, el País Valencià, la Catalunya Nord i Andorra.

Les tres nacionalitats més freqüents a aquesta universitat són la francesa, la colombiana i la equatoriana, però, aquest any, a les aules de la UdG pots creuar-te amb estudiants de pràcticament totes les nacionalitats: kenyana, coreana (Corea del Sud), uzbeka, xinesa (Macau), sudanesa, índia, iraniana, bangladeshí…

Què penseu sobre l’educació a distància? En teniu programes?

Considerem que l’educació millora molt quan té lloc el contacte directe, no només entre el docent i l’estudiantat, sinó també per les relacions entre els propis estudiants. Volem reforçar les sessions presencials de qualitat, en les quals els docents poden interactuar amb els estudiants i poden reforçar les idees amb la seva exposició.

El que sí que considerem és que les sessions presencials han de ser innovadores i han d’incorporar noves formes docents. També és cert que en determinats àmbits la modalitat semipresencial pot ser interessant, especialment considerant el perfil dels estudiants. La semipresencialitat és una modalitat d’aprenentatge que combina els avantatges de la presencialitat i de la virtualitat. La clau de l’èxit rau en el fet de trobar la combinació justa entre un format i l’altre, que reculli les virtuts de cadascuna d’ambdues modalitats.

Actualment la UdG ofereix en modalitat semipresencial un grau, el d’Arquitectura tècnica i edificació, i dos màsters, el Màster en Psicologia general sanitària i el Màster en Economia de l’empresa.

Vosaltres focalitzeu en temes relacionats amb la innovació docent? Com ho feu?

A la UdG treballem des de fa molts anys en l’àmbit de la innovació docent. Hem situat la qualitat de la docència en el centre de la nostra activitat i hem desenvolupat històricament moltes iniciatives per reforçar la millora de la docència. Des de fa anys funcionen les xarxes d’innovació docent, en què els professors comparteixen pràctiques sobre aprenentatge cooperatiu, aprenentatge basat en problemes, gamificació, aprenentatge per projectes… Als centres s’han activat els grups d’innovació docent (GID) que ajuden a concretar les metodologies en un determinat camp, com l’educació, la física, les matemàtiques o el dret.

Tot aquest capital docent acumulat l’hem integrat en un projecte, UdG21 (la UdG del segle 21), que impulsarà encara més la innovació docent a la Universitat. Les noves formes de docència ja han donat els seus fruits. Per exemple, tots els estudis del grau en Medicina estan organitzats a partir de l’aprenentatge basat en problemes (ABP): es planteja primer un problema mèdic i els grups d’estudiants han de cercar la solució amb els materials que els proporcionen els docents i la seva pròpia iniciativa. Amb aquesta metodologia innovadora els resultats dels graduats en les proves del MIR se situen entre les millors d’Espanya.

Tots aquests projectes per crear nous models docents serien molt més complicats en un altre context. La Universitat de Girona és una universitat a escala humana. Ens agrada dir que som una Universitat on la proximitat entre els docents i l’estudiantat permet una major adequació entre el desenvolupament de les classes i el ritme d’aprenentatge i, en general, un sistema de relacions molt més personalitzat. Som una Universitat mitjana en una ciutat mitjana, i això afavoreix unes relacions humanes més properes, que també són pròpies dels espais de muntanya com Andorra.

Amb relació als processos de recerca de feina, en els darrers 3-5 anys, podria dir-nos quin és el percentatge d’estudiants que troben feina un cop acabats els seus estudis? Teniu algun conveni amb algunes empreses o un sistema de suport de recerca laboral? Expliqueu-nos-ho.

Sabem, d’acord amb els estudis fets a Catalunya, que les titulacions amb major facilitat per aconseguir una feina són les enginyeries en general, especialment les informàtiques, i també les d’Infermeria i Economia.

L’acompanyament a l’estudiantat en la seva inserció laboral és una de les nostres principals preocupacions. Per això, hem desenvolupat un extens programa de pràctiques curriculars i extracurriculars, perquè són una de les principals vies d’entrada al mercat laboral un cop finalitzat el procés formatiu.

El sistema de suport a la recerca laboral es gestiona des de l’Oficina Universitat Empresa a través de JobTeaser, una plataforma personalitzable de suport a les empreses i institucions que permet gestionar les ofertes i demandes de treball així com la publicació d’esdeveniments i jornades formatives relacionades amb l’ocupabilitat. Actualment hi participen 600 universitats europees, 70.000 empreses i 2,5 milions d’estudiants i graduats.

També relacionat amb l’ocupació, la UdG té un programa dedicat a l’emprenedoria que gira entorn a l’Escola de Competències, un projecte que té per objectiu formar els estudiants i titulats en aquelles competències professionals que marcaran la diferència entre els candidats a l’hora de presentar-se a una entrevista de treball. Per altra banda, la UdG també compta amb un programa d’orientació professional amb personal expert, que ofereix activitats per donar suport a la incorporació al mercat laboral a través de formacions i tutories grupals i individuals.

Finalment, i relacionat amb l’autoocupació, des del 2018 la UdG ha iniciat una sèrie de programes i activitats encaminades a fomentar l’emprenedoria i la generació de nous negocis a través de càpsules formatives específiques, premis, xerrades i tallers.

Parlem d’investigació. En el si de la vostra universitat es porten a terme investigacions? En quin àmbit? Podríeu explicar-nos algunes de les seves investigacions que hagin tingut algun impacte? Quines han estat les més destacades?

La Universitat de Girona ocupa un lloc destacat pel que fa a la recerca, segons tots els indicadors, com ara el nombre d’articles en revistes d’alt impacte o el nombre de tesis defensades. El curs passat es van publicar prop de 1.000 articles en revistes d’impacte i es van gestionar uns 332 projectes de recerca, dels quals 56 tenen caràcter internacional. La UdG té 67 grups de recerca SGR (l’estàndard de qualitat de la Generalitat de Catalunya) i 7 grups TECNIO. Durant el curs passat es van defensar 117 tesis doctorals. La Fundació Conocimiento y Desarrollo (CyD) situa la UdG en el desè lloc de l’Estat espanyol pel que fa a la seva producció de recerca, destacant específicament els àmbits de química (tercera) i enginyeria industrial (quarta).

El darrer any, els resultats de la recerca que van tenir més impacte estàvem relacionats amb els àmbits de la salut, l’aigua, la química, el patrimoni i el turisme, que coincideixen en general amb els àmbits dels campus sectorials. Per exemple, uns investigadors de la UdG van aconseguir modificar esferes de carboni de manera selectiva i això tindrà un impacte molt notable en la producció de noves plaques solars; treballem en projectes que, a partir de bioplaguicides i bioestimulants, afavoreixen una agricultura més sostenible; i també s’han generat diversos prototips de vehicles subaquàtics autònoms per cartografiar el fons marí.

La UdG és un referent internacional en l’ús de gràfics i en el processament d’imatges per a aplicacions mèdiques en col·laboració amb hospitals de referència, incloent visors tridimensionals d’imatges a partir d’escàners per ser usats en l’ajuda a la diagnosi i el seguiment de malalties, i aplicacions rellevants en la detecció de lesions d’esclerosi múltiple, en la localització de càncer de pròstata o de pell i en la detecció de càncer de mama. Recentment s’ha destacat una recerca basada en l’ús de matrius impreses 3D per a l’estudi de cèl·lules canceroses i noves teràpies.

La UdG ha dut a terme projectes de recerca amb Andorra ? En quins àmbits ?

La UdG ha mantingut històricament relacions molt intenses amb Andorra, perquè l’àmbit transfronterer és un dels eixos fonamentals de la nostra estratègia d’internacionalització. Així, la UdG ha participat en molts projectes POCTEFA, que vinculen els estats de França, Espanya i Andorra; actualment, la UdG encara manté dos projectes POCTEFA, un dedicat a l’aprenentatge al llarg de la vida i l’altre a la qualitat dels rius de muntanya, especialment pel que fa a la presència de plàstics.

En general, la UdG ha desenvolupat projectes de recerca en els camps del turisme, del patrimoni natural, de l’art, de les ciències de l’administració o de l’educació. Per exemple, durant varis anys els estudiants de la Facultat de Turisme han participat en l’estratègia de posicionament turístic d’Andorra als operadors espanyols. També hem col·laborat conjuntament en congressos internacionals sobre sostenibilitat i medi ambient que han tingut un ampli ressò. O, per exemple, l’excel·lent inventari de l’art modern d’Andorra dirigit pels professors Joan Bosch i Francesc Miralpeix, que va donar lloc a una publicació de referència i va ser el resultat d’una col·laboració entre el Govern andorrà i la Universitat de Girona.

Una prova de la vinculació entre la UdG i les institucions andorranes és el projecte UNIVERS, una xarxa d’universitats transfrontereres, que va participar en la convocatòria Erasmus KA2 d’universitats europees i en què participaven tant la Universitat de Girona com la Universitat d’Andorra. Estem convençuts que el futur del sistema universitari europeu passa per les aliances internacionals transfrontereres i nosaltres volem treballar en l’eix pirinenc que connecti les universitats properes a aquest espai.

La UdG participa activament en tots els programes de mobilitat. El més conegut és el programa Erasmus de mobilitat entre els països de la Unió Europea, però també som molt actius en el programa SICUE (mobilitat a altres universitats espanyoles) i el Prometeo (Amèrica Llatina). La UdG és una de les universitats que dedica més recursos al programa DRAC, que fomenta la mobilitat entre universitats de parla catalana. I també és la primera universitat catalana en captació de fons del programa KA102, que permet als nostres estudiants viatjar a països d’altres continents.

Aquest curs la Universitat de Girona manté 651 convenis actius, dels quals 42 són nous del curs passat. Els països amb major nombre de convenis a Europa són Itàlia, Bèlgica i França i a Amèrica Llatina, Mèxic, Colòmbia i Brasil. La UdG pertany a nou xarxes internacionals d’universitats, especialment vinculades a l’àmbit transfronterer europeu.

Amb relació als Erasmus… Quins són els beneficis o els avantatges dels Erasmus? Quins són els països amb què teniu algun acord? Quins són els països més populars entre els estudiants per fer un Erasmus?

La UdG se situa entre les 100 universitats més sostenibles del món segons el rànquing mundial GreenMetric elaborat per la Universitat d’Indonèsia. Quines iniciatives heu fet per aconseguir-ho?

Durant el mes de juliol passat el Claustre de la Universitat de Girona va defensar i aprovar la Declaració d’emergència climàtica. De fet, la UdG ha tingut un notable protagonisme en les mobilitzacions contra el canvi climàtic, a partir de la iniciativa Fridays4Future, molt vinculada a estudiants de la nostra Universitat. L’acord del Claustre és un clar posicionament polític, que preveu una comissió que vetlli perquè es portin a terme les accions i l’actualització del Pla d’ambientalització de la UdG (aprovat el 1998) de manera que incorpori criteris de mitigació i adaptació al canvi climàtic. Aquest és un dels eixos de l’estratègia de la sostenibilitat.

En segon lloc, s’han desenvolupat iniciatives relacionades amb una mobilitat sostenible. A part de seguir implementant les accions ja endegades com Vine a la UdG en bici, s’han portant a terme noves accions relacionades amb la mobilitat amb bicicleta: la UdG disposa d’un servei de bicicletes elèctriques per desplaçar-se entre els campus, així com diversos serveis (aparcaments, autoreparació…) per als usuaris d’aquest mitjà de transport. També s’ha posat en funcionament un sistema de préstec de patinets elèctrics per a la mobilitat entre els diversos espais de la UdG.

Les cafeteries de la UdG estan regulades per unes prescripcions tècniques que van en la línia de l’eliminació de plàstics, el comerç just, els aliments de proximitat i l’agricultura ecològica. També hem iniciat un programa de substitució del marxandatge tradicional per peces elaborades a partir de roba usada recollida en els campus i realitzades per una empresa vinculada amb Càrites. Hem fet un programa ambiciós de reducció del paper, tant en els tràmits interns com en la promoció de la UdG.

La UdG ha aprovat un pla estratègic centrat en la intel·ligència artificial. Ens ho pot explicar resumidament?

En realitat, la Universitat de Girona ha decidit anticipar-se als esdeveniments que regiran el futur i singularitzar-se en La suma d’intel·ligències, reconeixent que el fil conductor de l’aprenentatge, de la ciència, de la cultura i, en general, de l’evolució de la humanitat en els propers anys vindrà determinat per la combinació de la intel·ligència natural, la intel·ligència col·lectiva i la intel·ligència artificial. La UdG vol que el nou paradigma de la suma d’intel·ligències es decanti a favor de les persones d’una manera integral. Cal pensar més en termes d’humanitat augmentada que de pèrdua de rellevància de les persones davant la tecnologia.

Aquesta sinergia o suma d’intel·ligències és, per tant, la nova font d’oportunitats que la UdG vol desenvolupar per a la seva comunitat, per al territori amb el qual se sent compromesa i, especialment, per als estudiants, que viuran situacions molt exigents i hauran d’adaptar-se a coneixements i professions que encara no existeixen. Aquesta singularització de la UdG va ser aprovada per la comunitat universitària, després d’un llarg procés de participació i debat.

La suma d’intel·ligències vol ser una aposta decidida per aconseguir una forma d’aprenentatge allunyada de l’obsolescència programada de la formació. La Universitat de Girona vol desplegar un model d’aprenentatge, de recerca i transferència de coneixement i de compromís social sobre aquesta base i sobre els seus valors tradicionals de proximitat i de pont entre l’humanisme, la ciència i la tecnologia.

En resum, el Pla estratègic UdG 2030: la suma d’intel·ligències, és una decisió compartida de la comunitat UdG amb la voluntat que persisteixi en els propers anys i generi uns resultats tangibles i una percepció externa i interna que la UdG ha fet un salt positiu i diferenciador en la seva història gràcies a aquesta singularitat estratègica. Igualment, aquesta singularitat estratègica ha de projectar-se i tenir un impacte positiu en l’entorn UdG, per vertebrar aquesta singularitat en l’ecosistema de les comarques gironines i de Catalunya.

Considera que la UdG és com una ciutat universitària? Per què?

El model universitari de la UdG és molt similar al de ciutats com Oxford, Salamanca, Santiago o Bolonya. És una ciutat d’uns 100.000 habitants, amb una comunitat universitària formada per 15.000 estudiants i 1.200 treballadors (docents i administratius), a banda de les 1.500 persones que treballen en el Parc Científic i Tecnològic. Podríem dir que no es pot pensar la ciutat de Girona sense la UdG, però que tampoc podem imaginar la UdG sense aquesta ciutat. La vida universitària és present en els tres campus de manera molt intensa; però quan sortim dels espais universitaris, la vida de la UdG hi continua present. Els bars i restaurants plens d’estudiants i professors, els pisos llogats per estudiants, les biblioteques, els concerts, l’oferta teatral i cultural de Girona estan molt vinculats amb la presència d’estudiants. Ens agrada dir que tota l’àrea urbana de Girona és el campus de la UdG. Per això, si un estudiant vol viure l’experiència universitària plena, dins i fora de les aules, creiem que la Universitat de Girona és un espai ideal per fer-ho.

La Universitat de Girona és present a tot el territori d’influència en bona part gràcies a les càtedres. Les càtedres són unitats que promouen l’estudi i la recerca a través de l’organització d’activitats de reflexió, debat i difusió en els seus àmbits de coneixement. En l’actualitat, la UdG té 36 càtedres. És un nombre molt alt, respecte de les universitats catalanes i també de l’estat espanyol. Les càtedres de la UdG cobreixen molts àmbits temàtics: els ecosistemes naturals, l’art contemporani, la cultura jurídica, l’autisme, els esports, el turisme, la geografia, o la salut, entre d’altres. Durant el curs 2018-2019 la xarxa de càtedres de la UdG ha portat a terme 552 activitats, 150 d’elles fora de Catalunya. Els seus patrons han fet aportacions per valor de prop d’un milió d’euros.

L’estratègia de la UdG per implicar-se encara més en el desenvolupament socioeconòmic i cultural de la ciutat i el territori es veurà reforçada amb la nova Fundació Girona, regió del coneixement, que té com a objectiu la vinculació entre la Universitat i la regió de Girona en els àmbits de la innovació, la captació de talent i l’especialització, tal com han fet altres regions europees.

Entrevista: Ximena Bravo

Read more: Ciència i enginyeria modernes amb Ivan Stepanyan ...