Biòloga per vocació, comunicadora científica per naturalesa, amant del mar, però tot terreny a la pràctica. Conservacionista a través de la bellesa de les històries escrites, explicades i il·lustrades. Presentadora del programa de divulgació científica “¡Qué animal!” de La 2 de RTVE. Col·laboradora en diversos programes televisius com en el magazine Aruser@s de La Sexta i a la ràdio a Cadena SER a “Serendipias” i a RNE a “El gallo que no cesa” entre d’altres. Autora del llibre “Adaptar-se o morir, els secrets de la natura per sobreviure al món animal”, Ed. Paidós del grup Planeta.
Evelyn Segura ens parla de la natura i el canvi climàtic.
Entrevista: Irina Rybalchenklo
Com expliques el canvi climàtic?
El canvi climàtic és la variació global del clima de la Terra per la modificació de la composició de l’atmosfera i que es tradueix en l’augment de les temperatures mitjanes, la pujada del nivell del mar, el desgel del pols o els fenòmens meteorològics extrems.
Canvis climàtics han succeït en altres períodes de la història de la Terra, però el que estem vivint actualment és el primer que no es deu a causes naturals, sinó degut a l’activitat d’una de les espècies del planeta, els humans. A més, s’està produint a una velocitat molt alta, amb múltiples conseqüències negatives per la natura i la vida. Si sóm els humans els responsables del desastre, està clar que hem de ser nosaltres qui ho resolem, però sense oblidar la justícia climàtica, doncs no tota la humanitat té el mateix grau de responsabilitat. Són els països més desenvolupats, els més rics, els principals emissors de gasos d’efecte hivernacle i els qui requereixen una major modificació de l’ús del sòl per mantenir el seu nivell de vida. Així que és de justícia que siguin aquests països els que prenguin més mesures i canviïn la forma de relacionar-se amb la natura.
Penso que hem de prioritzar la revolució energètica on les fonts d’energia siguin renovables, prescindint totalment dels combustibles fòssils. Però tenint present que cal una reducció del nostre consum, cal estalviar i millorar l’eficiència energètica.
Un altre front on podem ajudar a mitigar els efectes del canvi climàtic és adoptant una dieta més vegetariana. Reduint el nostre consum de proteïna animal; No només és una opció més saludable, sinó un camí cap al respecte a la vida dels animals, un menor consum d’aigua i una reducció de l’ús del sòl en agricultura de monocultiu per aliment d’animals de granja.
L’alta muntanya depèn de la salut del mar, o el mar de l’alta muntanya?
Tot està connectat! L’equilibri és global i si es modifiquen els factors, s’ha de crear un nou equilibri. La qüestió és si en aquest nou equilibri que estem provocant amb aquest canvi climàtic, els humans hi tenim cabuda.
La sequera a Catalunya està en límits mai vistos, a Andorra igual. Quines conseqüències ambientals, econòmiques i socials poden produir-se?
Es difícil anomenar-les a totes, perquè en són moltes. La manca d’aigua canvia les regles del joc dels hàbitats i, per tant, la biodiversitat ha de prendre mesures. Si fos un fenomen gradual es produiria una adaptació de les espècies, però no és així. Per tant, els ecosistemes es veuen amenaçats i animals i plantes pateixen. S’alteren els cicles de creixement i reproducció, es produeixen migracions forçoses, els espais son més vulnerables als incendis, a l’erosió…
La pèrdua de biodiversitat salvatge també té conseqüències indirectes sobre l’economia i sobre la nostra salut. Els espais naturals són vitals. Però la sequera també afecta als espais naturals cultivats. La manca d’aigua redueix la producció agrícola, encareix els productes i pot posar en risc la nostra seguretat alimentaria.
A Andorra cada dia neva menys, com afecta això als territoris catalans?
La neu es la reserva d’aigua dolça per la resta de l’any i per tot el territori muntanyes avall. Si no tenim aquest dipòsits… les zones que depenen del desgel pateixen sequera, però també els climes d’alta muntanya es veuen afectats perquè la neu forma part del seu cicle. Que no hi hagi neu vol dir que les condicions estan canviant i la biodiversitat d’alta muntanya no pot fugir eternament. Les espècies es van desplaçant a cotes més altes, fins que no hi ha més muntanya que pujar… els ecosistemes d’alta muntanya son com illes.
El turisme de neu esta en risc als Pirineus?
I tant! I no podem sostenir-lo amb neu artificial perquè les altes temperatures el fan insostenible.
Sentim a parlar del “continent de plàstic”, en aigües del Pacífic. Aquesta gran massa de plàstic que enverina tots el essers vius… Ens preocupem?
És un reflex de la nostra societat, del nostre consum i de la mala gestió dels residus que generem. Ens ha de preocupar sobretot perquè és una petita part de l’impacte real que exercim sobre els mars i oceans. No sé si sóm conscients de lo molt que maltractem les masses d’aigua i de les conseqüències que això té per la humanitat.
Quin tipus de plàstics són mes agressius pel medi ambient i quins no?
Els plàstics són agressius pel medi ambient si els llencem a la natura o si la seva fabricació implica danys ambientals secundaris. Hi ha infinitats de plàstics diferents i es va innovant per treure de circulació els que hem descobert que contenien substancies tòxiques per la nostra salut. Encara que sembli estrany, els plàstics son indispensables per assolir els objectius de desenvolupament sostenible.
El plàstic, es tòxic però necessari al mateix temps. Molts medicaments no es poden transportar sense plàstic. Com el gestionem?
Els envasos no només ajuden a millorar la conservació de medicaments o aliments, sinó també n’allarguen la vida i fan més eficient el seu transport. No s’ha de demonitzar al plàstic, però ha de començar tot per un bon disseny, un eco-disseny, i aconseguir que els plàstics tinguin infinites vides, que es puguin reutilitzar i reciclar.
Sent mes tècnics, quines espècies no resistiran el canvi climàtic y com afectaran a la nostra vida quotidiana?
En molts casos el canvi climàtic es una estocada més greu a espècies que es troben amenaçades per altres factors, com la contaminació o la sobreexplotació. Si ja tenim una biodiversitat debilitada, té menys probabilitats de sobreviure al canvi climàtic.
Hi ha algunes llistes amb les espècies més amenaçades pel canvi climàtic, on trobem els esculls de corall o els frarets. Però mirant més a prop tenim la papallona apol·lo (Parnassius apollo) per exemple, moltes espècies d’amfibis i rèptils, totes les espècies de climes d’alta muntanya com el gall fer o la perdiu nival… La llista es tan llarga que m’entristeix només pensar-hi.
