Cal pensar més en termes d’humanitat augmentada que de pèrdua de rellevància de les persones davant la tecnologia, diu el rector de la universitat, Quim Salvi

La Universitat de Girona (UdG) és una institució pública que s’integra en el sistema d’universitats públiques catalanes, excel·leix en la docència i en la recerca i participa en el progrés i el desenvolupament de la societat, mitjançant la creació, transmissió, difusió i crítica de la ciència, la tècnica, les humanitats, les ciències socials i de la salut i les arts. És motor econòmic i cultural del seu entorn, i expressa la vocació d’universalitat i d’obertura a totes les tradicions, avenços i cultures del món.

El rector de la universitat, Quim Salvi, és llicenciat en Informàtica per la Universitat Politècnica de Catalunya, doctor en Enginyeria Industrial –Premi Extraordinari d’Enginyeria– per la Universitat de Girona, catedràtic d’Arquitectura i Tecnologia de Computadors, investigador del grup de recerca en Visió per Computador i Robòtica (VICOROB), i professor visitant de l’Ocean Systems Lab de la Universitat Heriot-Watt (Regne Unit). Així mateix, és investigador principal de diversos projectes de recerca competitius i de transferència de tecnologia d’àmbit nacional i europeu en visió per computador i robòtica submarina.

Sr Salvi ens ha explicat els plans de la universitat.

Entrevista: Irina Rybalchenko

Quins són els programes d’estudis de la vostra universitat avui i en quines branques acadèmiques sou més especialistes?

La Universitat de Girona ofereix estudis en totes les àrees del coneixement. Així, podeu trobar les branques d’arts i humanitats, ciències socials i jurídiques, ciències naturals, arquitectura i tecnologia i ciències de la salut. L’oferta total és de 46 titulacions de grau (10 als centres adscrits) i 14 dobles titulacions. A banda, la Universitat de Girona ofereix 47 titulacions de màsters, de les quals 22 són interuniversitaris, és a dir, es coordinen amb altres universitats. Vull destacar els dos programes Erasmus Mundus sobre Turisme i sobre Materials Compòsits, que són molt ben valorats per la Unió Europea. Pel que fa al doctorat, la UdG coordina 14 programes, sis dels quals són interuniversitaris. Podríem dir, per tant, que la UdG és present en totes les àrees del coneixement.

Els àmbits d’especialització de la UdG estan marcats pels Campus Sectorials, tot i que també tenim una activitat molt destacada en altres camps que no en formen part. Els Campus, dinamitzats per la Fundació Girona Regió del Coneixement, estan dedicats a l’aigua, al turisme, a l’alimentació i la gastronomia, a la comunicació, a la salut, al patrimoni cultural i natural, als materials compòsits, a la tecnologia industrial, a la robòtica i a la cohesió i el compromís social. També cal destacar els programes de dobles titulacions. És una modalitat d’estudis que ha crescut en els darrers anys a la UdG: amb un any i mig o dos més dels quatre que sol tenir el grau, es poden assolir dos graus alhora. Aquesta oferta va adreçada a un perfil d’estudiants que acadèmicament són brillants i poden mantenir un ritme de progressió i d’aprenentatge intensiu en els estudis.

La UdG també té un sistema d’escoles adscrites que es dediquen essencialment a àmbits que no són sufragats per l’oferta pública, com la Fisioteràpia, les Activitats Físiques i de l’Esport, les Arts Escèniques, la Multimèdia, la Logística i el Màrqueting. També existeix una oferta d’estudis de Turisme a les escoles adscrites, titulació que també ofereix a preu públic la Facultat de Turisme de la UdG.

Quines són les carreres de la vostra universitat que tenen més popularitat entre els estudiants?

Els estudis de la UdG amb més demanda són molt similars als estudis amb major demanda al conjunt de tota Catalunya. L’àmbit que té més demanda és el de la salut, concretament els graus en Infermeria i en Medicina. També tenen una forta demanda els estudis de Dret, Ciències i Psicologia. Si considerem la relació entre el nombre de places ofertes i el nombre total de demandes, els estudis que gairebé atrauen el doble de sol·licituds que les places que hi ha ofertes són Educació Social, Psicologia, i les dobles titulacions en ADE i Dret i en Biologia i Biotecnologia. La ràtio més elevada se situa en el grau en Medicina.

Segons les dades oficials, hi ha altres estudis que tenen menys demanda, però que assoleixen un alt grau de satisfacció per part dels estudiants. Són estudis amb menor demanda inicial, però amb una ‘popularitat’ elevada, en el sentit que els estudiants se’n senten molt satisfets d’haver-los realitzat.

Les últimes dades ens informen que la Universitat de Girona ha rebut un 13% més d’estudiants assignats en primera preferència. En l’última prova d’accés a la Universitat, més de 4.100 persones han triat la UdG com a primera opció. Les 10 titulacions més sol·licitades són: Infermeria (372), Fisioteràpia (335), Medicina (306), Psicologia (181), Dret (170), Administració i Direcció d’Empreses (152), Enginyeria Informàtica (135), Educació Primària (131), Publicitat i Relacions Públiques (121), Comptabilitat i Finances (114).

En primera preferència, destaquen els increments d’estudiants en els graus en Història (50 respecte als 38 de l’any passat), Enginyeria Mecànica (69 respecte als 53 de l’any passat) i Màrqueting al centre adscrit Escola Universitària Mediterrani (81 respecte als 37 de l’any passat). Les dades també mostren la consolidació de la presència de dobles titulacions entre els deu estudis més sol·licitats.

Com va afectar la situació geopolítica i la crisi energètica global al sistema educatiu espanyol en general i a la universitat en particular? Hi ha programes de suport econòmic per a estudiants de famílies amb ingressos baixos? Els estudiants reben alguna beca?

És un assumpte que no prové d’ara, sinó que ens hem de remuntar, com a mínim, a la crisi generada el 2008 per avaluar de quina manera en queden afectats els estudis universitaris. La precarietat i, en paral•lel, l’augment de les taxes oficials podria generar un desequilibri que afectaria notablement les possibilitats d’accés a l’educació superior i suposaria una discriminació per raons econòmiques. Per això, des de la Generalitat s’han rebaixat les taxes, tot i que continuen essent de les més elevades de l’estat i, al mateix temps, a part de les accions institucionals autonòmiques i estatals, la UdG proposa beques i ajuts.

Per al curs 2021-2022, s’han assignat 180.000 € als Ajuts Beques Salari amb un increment de 3 noves beques que fan un total de 30 beques concedides. The Nando and Elsa Peretti Foundation ha fet una aportació de 12.000 € i el Banco Santander, una aportació de 54.000 € per cofinançar les Beques Salari. Quant als Ajuts d’Emergència, se n’han concedit 29, per un import de 21.508 €.

La Fundació La Caixa i CaixaBank aporten 15.000 € per a aquest Ajut d’Emergència. També es van pressupostar 48.410 € per a les activitats de suport, despeses corrents i suport a la gestió del Consell d’Estudiants. Pel que fa als ajuts del Foment Associatiu i els ajuts al Foment de la Participació dels Estudiants, s’han adjudicat un total de 15.250 € en un total de 12 ajuts concedits. Finalment, la UdG ha destinat un total de 8.000 € en la convocatòria del Programa Santander Progresso i un total de 3.850 € en la convocatòria del Programa Santander Conecta.

Amb relació als estudiants estrangers, quina és la seva procedència?

La UdG acull estudiants de tots els àmbits nacionals i internacionals. Un 80% dels estudiants provenen de les comarques de Girona i de la seva àrea d’influència (Osona, el Vallès Oriental i l’Alt Maresme). La resta dels estudiants provenen de Catalunya, de les regions de parla catalana i de tots els racons del món. És molt notable la presència d’estudiants que tenen com a origen zones de parla catalana, com les Illes Balears, el País Valencià, la Catalunya del Nord i Andorra.

Les nacionalitats més freqüents a aquesta universitat són, avui, la francesa, la colombiana, la romanesa i la italiana, però, aquest any, a les aules de la UdG pots creuar-te amb estudiants iberoamericans, kenyans, coreans, uzbekes, xinesos (Macau), sudanesos, indis, iranians, de Bangladesh, etc.

La universitat participa en els programes Erasmus i Prometeo (intercanvi d’estudiants amb els països de la Unió Europea i Amèrica Llatina). Estudiants de quins països en teniu més? Com anuncieu la universitat a Amèrica Llatina?

El dia d’avui la UdG té 767 estudiants francesos, 178 italians i 138 romanesos; el primer país iberoamericà en nombre d’estudiants és Colòmbia, amb 108.

A Iberoamèrica, més que anunciar-nos, participem en campanyes de promoció institucional com per exemple accions dutes a terme recentment a Mèxic per donar a conèixer els màsters que ofereix la UdG, que és el camp d’acció docent on hi ha més presència internacional. L’altra via són les mateixes relacions establertes pel professorat, grups de recerca i departaments docents en aquests països, en funció de la seva pròpia dinàmica.

Hi ha molts estudiants d’Andorra a la universitat?

D’estudiants andorrans, el dia d’avui en tenim 38. Val a dir que aquestes dades i les de la pregunta anterior es refereixen a estudiants a temps complet a la UdG; a banda, hi ha els estudiants de mobilitat, els que venen a fer una estada Erasmus o similar.

La UdG ha dut a terme projectes de recerca amb Andorra? En quins àmbits?

La UdG ha mantingut històricament relacions molt intenses amb Andorra, perquè l’àmbit transfronterer és un dels eixos fonamentals de la nostra estratègia d’internacionalització. Així, la UdG ha participat en molts projectes POCTEFA, que vinculen els estats de França, Espanya i Andorra; actualment, la UdG encara manté dos projectes POCTEFA, un dedicat a l’aprenentatge al llarg de la vida i l’altre a la qualitat dels rius de muntanya, especialment pel que fa a la presència de plàstics.

En general, la UdG ha desenvolupat projectes de recerca en els camps del turisme, del patrimoni natural, de l’art, de les ciències de l’administració o de l’educació. Per exemple, durant diversos anys els estudiants de la Facultat de Turisme han participat en l’estratègia de posicionament turístic d’Andorra als operadors espanyols. També hem col•laborat conjuntament en congressos internacionals sobre sostenibilitat i medi ambient que han tingut un ampli ressò.

O, per exemple, l’excel•lent inventari de l’art modern d’Andorra dirigit pels professors Joan Bosch i Francesc Miralpeix, que va donar lloc a una publicació de referència i va ser el resultat d’una col•laboració entre el Govern andorrà i la Universitat de Girona.

Una prova de la vinculació entre la UdG i les institucions andorranes és el projecte UNIVERS, una xarxa d’universitats transfrontereres, que va participar en la convocatòria Erasmus KA2 d’universitats europees i en què participaven tant la Universitat de Girona com la Universitat d’Andorra, en la seva primera convocatòria. Estem convençuts que el futur del sistema universitari europeu passa per les aliances internacionals transfrontereres i nosaltres volem treballar en l’Eix Pirinenc que connecti les universitats properes a aquest espai.

A la UdG treballeu des de fa molts anys en l’àmbit de la innovació docent. Si us plau, ens pots dir més sobre això?

Hem situat la qualitat de la docència en el centre de la nostra activitat i hem desenvolupat històricament moltes iniciatives per reforçar la millora de la docència. Des de fa anys funcionen les xarxes d’innovació docent, en què els professors comparteixen pràctiques sobre aprenentatge cooperatiu, aprenentatge basat en problemes, aprenentatge servei… Als centres s’han activat els grups d’innovació docent (GID) que ajuden a concretar les metodologies en un determinat camp, com l’educació, la física, les matemàtiques o el dret.

Tot aquest capital docent acumulat l’hem integrat en un projecte, que hem anomenat UdG21 (la UdG del segle 21), que impulsarà encara més la innovació docent a la Universitat. Les noves formes de docència ja han donat els seus fruits. Per exemple, tots els estudis del grau en Medicina (i en Infermeria) estan organitzats a partir de l’aprenentatge basat en problemes (ABP): es planteja primer un problema mèdic i els grups d’estudiants han de cercar la solució amb els materials que els proporcionen els docents i la seva pròpia iniciativa. Amb aquesta metodologia innovadora els resultats dels graduats en les proves del MIR se situen entre les millors d’Espanya.

Tots aquests projectes per crear nous models docents serien molt més complicats en un altre context diferent al de la UdG. La Universitat de Girona és una universitat a escala humana. Ens agrada dir que som una Universitat on la proximitat entre els docents i els estudiantats permet una major adequació entre el desenvolupament de les classes i el ritme d’aprenentatge i, en general, un sistema de relacions molt més personalitzat. Som una Universitat mitjana en una ciutat mitjana, i això afavoreix unes relacions humanes més properes, que també són pròpies dels espais de muntanya com Andorra.

Ara, el repte principal de la UdG és treballar intensament en un model educatiu i pedagògic que enguany s’obrirà a tots els àmbits universitaris. La transformació del nou model educatiu és un canvi radical dels paràmetres docents i en el model pedagògic es desplegaran conceptes com les metodologies docents amb les quals la institució vol focalitzar l’aprenentatge, l’adaptació a les noves tecnologies i com es poden adaptar a les aules, com s’organitza l’ensenyament o què demana la societat al centre.

La universitat fa investigacions? En quin àmbit? Podria explicar-nos algunes de les investigacions? Quines han estat les més destacades?

La Universitat de Girona ocupa un lloc destacat pel que fa a la recerca, segons tots els indicadors, com ara el nombre d’articles en revistes d’alt impacte, el nombre de tesis defensades o el nombre d’investigadors en actiu. El curs passat es van publicar més de mil cent articles en revistes d’impacte i es van gestionar uns 323 projectes de recerca, dels quals 81 tenen caràcter internacional. La UdG té 67 grups de recerca SGR (l’estàndard de qualitat de la Generalitat de Catalunya), 7 grups TECNIO i 7 empreses de base tecnològica participades per la UdG.

Durant el curs passat es van defensar 102 tesis doctorals, 29 de les quals amb menció internacional, 70 tesis per videoconferència i 3 doctorats industrials. La Fundació Conocimiento y Desarrollo (CyD) situa la UdG en el desè lloc de l’Estat espanyol pel que fa a la seva producció de recerca, destacant específicament els àmbits de química (tercera) i enginyeria industrial (quarta). A l’Estat espanyol hi ha un total de 84 universitats (50 públiques i 34 privades).

El darrer any, els resultats de la recerca que van tenir més impacte estàvem relacionats amb els àmbits de la salut, l’aigua, l’enginyeria, la química, el patrimoni i el turisme, que coincideixen en general amb els àmbits dels campus sectorials.

Per posar algun exemple, podem parlar d’implantacions de sistema de control intel·ligent i d’intel·ligència artificial; d’estudis sobre desenvolupament de l’embrió humà; del disseny d’un nou enzim (en un article, el primer de la UdG, publicat a la revista Science); l’anàlisi de la salut ambiental a la costa catalana; la creació d’una eina digital per elaborar informes terapèutics; la regeneració sostenible de membranes d’osmosi inversa; o la posada en marxa de la primera planta d’ electró-bioconversió del diòxid de carboni en àcid acètic amb un sistema de control en línia.

El finançament rebut de fons europeus al llarg de 2022 ha estat de 4,5 milions d’euros, destinats a diferents programes de R+D+I per a 17 propostes presentades a convocatòries del 2021 i del 2022 amb participació de la Universitat de Girona.

Amb relació als processos de recerca de feina, en els darrers anys, podria dir-nos quin és el percentatge d’estudiants que troben feina un cop acabats els seus estudis? Teniu algun conveni amb algunes empreses o un sistema de suport de recerca laboral? Explica’ns que és l’Escola de Competències.

L’acompanyament a l’estudiantat en la seva inserció laboral és una de les nostres principals preocupacions. Per això, hem desenvolupat un extens programa de pràctiques curriculars, perquè són una de les principals vies d’entrada al mercat laboral un cop finalitzat el procés formatiu.

El sistema de suport a la recerca laboral es gestiona des de l’Oficina Universitat Empresa a través de JobTeaser, una plataforma personalitzable de suport a les empreses i institucions que permet gestionar les ofertes i demandes de treball així com la publicació d’esdeveniments i jornades formatives relacionades amb l’ocupabilitat. Actualment, hi participen 600 universitats europees, 70.000 empreses i 2,5 milions d’estudiants i graduats.

També relacionat amb l’ocupació, la UdG té un programa dedicat a l’emprenedoria que gira entorn a l’Escola de Competències, un projecte que té per objectiu formar els estudiants i titulats en aquelles competències professionals que marcaran la diferència entre els candidats a l’hora de presentar-se a una entrevista de treball. Per altra banda, la UdG també compta amb un programa d’orientació professional amb personal expert, que ofereix activitats per donar suport a la incorporació al mercat laboral a través de formacions i tutories grupals i individuals.

Finalment, i relacionat amb l’autoocupació, des del 2018 la UdG ha iniciat una sèrie de programes i activitats encaminades a fomentar l’emprenedoria, l’acompanyament a la creació de start-ups, així com la generació de nous negocis a través de càpsules formatives específiques, premis, xerrades i tallers.

La UdG té el pla estratègic centrat en la intel·ligència artificial. Ens ho pot explicar resumidament?

La Universitat de Girona ha decidit anticipar-se als esdeveniments que regiran el futur i singularitzar-se en la “suma d’intel·ligències”, reconeixent que el fil conductor de l’aprenentatge, de la ciència, de la cultura i, en general, de l’evolució de la humanitat en els propers anys vindrà determinat per la combinació de la intel·ligència natural, la intel·ligència col·lectiva i la intel·ligència artificial. La UdG vol que el nou paradigma de la suma d’intel·ligències es decanti a favor de les persones d’una manera integral. Cal pensar més en termes d’humanitat augmentada que de pèrdua de rellevància de les persones davant la tecnologia.

Aquesta sinergia o suma d’intel·ligències és, per tant, la nova font d’oportunitats que la UdG vol desenvolupar per a la seva comunitat, per al territori amb el qual se sent compromesa i, especialment, per als estudiants, que viuran situacions molt exigents i hauran d’adaptar-se a coneixements i professions que encara no existeixen. Aquesta singularització de la UdG va ser aprovada per la comunitat universitària, després d’un llarg procés de participació i debat.

La “suma d’intel·ligències” vol ser una aposta decidida per aconseguir una forma d’aprenentatge allunyada de l’obsolescència programada de la formació. La Universitat de Girona vol desplegar un model d’aprenentatge, de recerca i transferència de coneixement i de compromís social sobre aquesta base i sobre els seus valors tradicionals de proximitat i de pont entre l’humanisme, la ciència i la tecnologia.

En resum, el Pla estratègic “UdG2030: la suma d’intel·ligències” és una decisió compartida de la comunitat UdG amb la voluntat que persisteixi en els propers anys i generi uns resultats tangibles i una percepció externa i interna que la UdG ha fet un salt positiu i diferenciador en la seva història gràcies a aquesta singularitat estratègica. Igualment, aquesta singularitat estratègica ha de projectar-se i tenir un impacte positiu en l’entorn UdG, per vertebrar aquesta singularitat en l’ecosistema de les comarques gironines i de Catalunya.

Quantes tesis doctorals s’han defensat el darrer curs?

102

És professor visitant a l’Ocean Systems Lab de la Universitat Heriot-Watt (Regne Unit). Ens pot explicar aquesta experiència?

I tant. El curs 2007-08 vaig tenir el goig de poder gaudir d’un període sabàtic i vaig decidir intensificar la meva col•laboració de recerca amb la Universitat d’Heriot-Watt (HWU). Em vaig traslladar a viure durant un any a Edimburg per incorporar-me a l’Ocean Systems Lab d’aquesta universitat.

Aleshores, la meva recerca se centrava en el processament d’imatges del fons marí per a navegació de robots submarins autònoms. L’Ocean Systems Lab era, i segueix essent, un dels principals referents europeus en aquesta temàtica i, conjuntament amb la Universitat de Girona, formàvem part de diversos projectes de recerca conjunts. A més, les dues universitats (HWU i UdG) conjuntament amb la Universitat de la Borgogne (França) organitzàvem un màster Erasmus Mundus interuniversitari en Visió per Computador i Robòtica.

L’experiència fou molt profitosa i va servir per impulsar encara més l’activitat investigadora conjunta entre ambdues universitats amb nous projectes de recerca, de primer nivell internacional, i nombroses tesis doctorals i articles científics conjunts.

Si us plau, pot parlar-nos de les vostres darreres investigacions en visió per computador, imatge mèdica i robòtica submarina.

Globalment, la meva recerca es basa a desenvolupar algoritmes i mètodes de visió per computador per a processos industrials, imatge mèdica i robòtica submarina. He estat investigador principal en diversos projectes nacionals i europeus que han aportat més de 2 milions d’euros a la Universitat. He estat director de 19 tesis doctorals i soci fundador de 2 empreses de base tecnològica. Soc autor de 59 articles en revistes indexades i de 142 articles en congressos nacionals i internacionals, que acumulen més de 10.000 referències a Google Scholar.

Actualment, em centro especialment en el desenvolupament d’algoritmes de processament d’imatges de ressonància magnètica (MRI) en aplicacions a la medicina. Els darrers projectes de recerca han estat orientats al desenvolupament de biomarcadors per a l’ajuda a la diagnosi i el seguiment de la malaltia de l’esclerosi múltiple, que és una malaltia neurològica que afecta el cervell i el sistema nerviós. És la segona causa de discapacitat entre els joves després dels accidents automobilístics. És caracteritza per una degeneració gradual del cervell produïda per la pèrdua de mielina de les neurones.

La meva recerca se centra especialment en el processament previ de les imatges de MRI per detectar aquesta afectació degenerativa i així poder acompanyar i facilitar la tasca de seguiment i diagnosi de la malaltia per part dels facultatius.

Read more: Ciència i enginyeria modernes ...