La Universitat de Girona (UdG) és una institució pública que s’integra en el sistema d’universitats públiques catalanes, excel•leix en la docència i en la recerca i participa en el progrés i el desenvolupament de la societat, mitjançant la creació, transmissió, difusió i crítica de la ciència, la tècnica, les humanitats, les ciències socials i de la salut i les arts.
El rector de la universitat, Quim Salvi, és llicenciat en Informàtica per la Universitat Politècnica de Catalunya, doctor en Enginyeria Industrial –Premi Extraordinari d’Enginyeria – per la Universitat de Girona, catedràtic d’Arquitectura i Tecnologia de Computadors, investigador del grup de recerca en Visió per Computador i Robòtica (VICOROB), i professor visitant de l’Ocean Systems Lab de la Universitat Heriot-Watt (Regne Unit). Així mateix, és investigador principal de diversos projectes de recerca competitius i de transferència de tecnologia d’àmbit nacional i europeu en visió per computador i robòtica submarina.
Quim Salvi ens explica com functiona la universitat.
Entrevista: Irina Rybalchenko
Quins són els programes d’estudis de la vostra universitat i en quines branques acadèmiques sou més especialistes?
La Universitat de Girona ofereix estudis en totes les àrees del coneixement. Així, podeu trobar les branques d’arts i humanitats, ciències socials i jurídiques, ciències naturals, arquitectura i tecnologia i ciències de la salut. Els àmbits d’especialització de la UdG estan marcats pels Campus Sectorials, tot i que també tenim una activitat molt destacada en altres camps que no en formen part. Els Campus, dinamitzats per la Fundació Girona Regió del Coneixement, estan dedicats a l’aigua, al turisme, a l’alimentació i la gastronomia, a la comunicació, a la salut, al patrimoni cultural i natural, als materials compòsits, a la tecnologia industrial, a la robòtica i a la cohesió i el compromís social.
Considera que la UdG és com una ciutat universitària, oí? Amb relació als estudiants estrangers, quina és la seva procedència? Hi ha molts estudiants d’Andorra a la universitat?
Ho és, i tant. El fet de comptar amb més de 15000 estudiants ja parla de l’impacte en la ciutat, tot i que probablement aquest és un repte que hem de mantenir viu: aconseguir que cada dia hi hagi més interrelació. La UdG acull estudiants de tots els àmbits nacionals i internacionals. Un 80% dels estudiants provenen de les comarques de Girona i de la seva àrea d’influència. La resta dels estudiants provenen de Catalunya, de les regions de parla catalana i de tots els racons del món, com ara França i Itàlia o Colòmbia. D’Andorra, parlem d’una quarantena d’estudiants.
La UdG ha mantingut històricament relacions molt intenses amb Andorra. Així, la UdG ha participat en molts projectes POCTEFA, que vinculen els estats de França, Espanya i Andorra. La UdG encara manté els projectes POCTEFA dedicats la qualitat dels rius de muntanya, de recerca en els camps del turisme i del patrimoni natural? Explica´ns si us plau el projecte UNIVERS, una xarxa d’universitats transfrontereres.
La UdG ha mantingut històricament relacions molt intenses amb Andorra, perquè l’àmbit transfronterer és un dels eixos fonamentals de la nostra estratègia d’internacionalització. La manté dos projectes POCTEFA, un dedicat a l’aprenentatge al llarg de la vida i l’altre a la qualitat dels rius de muntanya, especialment pel que fa a la presència de plàstics. A Andorra, la UdG ha desenvolupat projectes de recerca en els camps del turisme, del patrimoni natural, de l’art, de les ciències de l’administració o de l’educació. Una prova de la vinculació entre la UdG i les institucions andorranes és el projecte UNIVERS, una xarxa d’universitats transfrontereres, que va participar en la convocatòria Erasmus KA2 d’universitats europees.
Hi ha programes de beques governamentals per a estudiants amb talent? Hi ha algun programa per donar suport als estudiants internacionals? Quant és la beca de la universitat?
El curs 2022-2023 s’han assignat 180.000 € als Ajuts «Beques salari» que fan un total de 30 beques concedides. També s’han destinat un total de 8.000 € en la convocatòria del Programa Santander Estudios – Progreso. Aquest curs s’han concedit 14 ajuts d’emergència per un import total de 20.204,53 €.
La Fundació «La Caixa» i Caixabank aporten 10.000 € a aquests ajuts. Amb la voluntat de facilitar l’acollida i promoure iniciatives per tal que persones afectades pel conflicte d’Ucraïna puguin continuar els seus estudis superiors, aquest curs s’ha donat suport econòmic a 5 estudiants per fer front a les despeses de matrícula, així com també s’han ofert cursos de català a 5 estudiants que ho varen demanar.
Els ajuts predoctorals a la Recerca es concreten en Ajuts de la UdG (1.160.377,59 € Investigadors en formació (IFUdG-AE); ajuts de la Generalitat de Catalunya (719.100,79 € Formació d’Investigadors (FI) 479.803,55 € (FI-SDUR); ajuts Estatals 612.651,61 € Formació del Professorat Universitari (FPU) – Ministerio de Universidades 686.882,14 € Formació del Personal Investigador (FPI) – Ministerio de Ciencia e Innovación.
Amb relació als processos de recerca de feina, quin és el percentatge d’estudiants que troben feina un cop acabats els seus estudis? Teniu algun conveni amb algunes empreses o un sistema de suport de recerca laboral?
L’acompanyament a l’estudiantat en la seva inserció laboral és una de les nostres principals preocupacions. Per això, hem desenvolupat un extens programa de pràctiques curriculars. El sistema de suport a la recerca laboral es gestiona des de l’Oficina Universitat Empresa a través de JobTeaser, una plataforma personalitzable de suport a les empreses i institucions que permet gestionar les ofertes i demandes de treball així com la publicació d’esdeveniments i jornades formatives relacionades amb l’ocupabilitat.
Actualment, hi participen 600 universitats europees, 70.000 empreses i 2,5 milions d’estudiants i graduats. La UdG té un programa dedicat a l’emprenedoria que gira entorn a l’Escola de Competències i també compta amb un programa d’orientació professional amb personal expert, que ofereix activitats per donar suport a la incorporació al mercat laboral a través de formacions i tutories grupals i individuals.
Explica´ns el Pla estratègic UdG 2030 centrat en la intel•ligència artificial. Ens ho pot explicar resumidament?
La UdG vol que el nou paradigma de la suma d’intel•ligències es decanti a favor de les persones d’una manera integral. Cal pensar més en termes d’humanitat augmentada que de pèrdua de rellevància de les persones davant la tecnologia, en un futur que vindrà determinat per la combinació de la intel•ligència natural, la intel•ligència col•lectiva i la intel•ligència artificial. La “suma d’intel•ligències” vol ser una aposta decidida per aconseguir una forma d’aprenentatge allunyada de l’obsolescència programada de la formació.
És professor visitant a l’Ocean Systems Lab de la Universitat Heriot-Watt (Regne Unit). Si us plau, pot parlar-nos de les vostres darreres investigacions en visió per computador, imatge mèdica i robòtica submarina…
El curs 2007-08 vaig poder gaudir d’un període sabàtic i vaig decidir intensificar la meva col•laboració de recerca amb la Universitat d’Heriot-Watt (HWU). Em vaig traslladar a viure durant un any a Edimburg per incorporar-me a l’Ocean Systems Lab d’aquesta universitat. La meva recerca, centrada en el processament d’imatges del fons marí per a navegació de robots submarins autònoms, es concreta a desenvolupar algoritmes i mètodes de visió per computador per a processos industrials, imatge mèdica i robòtica submarina. Actualment, em centro especialment en el desenvolupament d’algoritmes de processament d’imatges de ressonància magnètica (MRI) en aplicacions a la medicina.
