Girona és una ciutat i municipi del nord-est de Catalunya, la capital de la camarca del Gironès i la província de Girona. L’any 2018, 100.266 persones vivien al municipi de Girona. La ciutat té un aeroport propi situat a 100 km de l’aeroport del Prat (Barcelona). Si a l’aeroport de Girona hi hagués el baixador del TAV, es podria convertir en la “quarta pista de l’aeroport de Barcelona”. L’alcaldessa de Girona, Marta Madrenas, ens ha explicat els plans culturals de la ciutat, el seu respecte per la llengua catalana i les seves opinions sobre les properes perspectives d’independència de Catalunya.
Entrevista: Ximena Bravo
L’any 2016 al discurs de la seva investidura com a alcadessa de Girona va dir que tenia com a objectiu “despertar Girona, revitalitzar-la, i situar-la al lloc que es mereix” Podria explicar-nos què volia dir amb això? I si hagués de valorar aquesta frase, considera que ho està aconseguint? Què podria millorar per arribar al seu objectiu?
Girona havia caigut en un cert “anar fent” que no permetia aprofitar les enormes potencialitats que tenim. Amb la crisi econòmica ja vam començar a canviar el model malgrat viure una etapa molt convulsa, i avui en certa manera ja ens hem convertit en la segona ciutat de Catalunya: som reconeguts pel nostre patrimoni i la nostra història i les activitats que organitzem al llarg de l’any, però també som referents en temes com la gestió de residus o el teixit comercial. És clau treballar des de l’Ajuntament comptant amb tot el teixit econòmic local, i ara tenim nous reptes com a ciutat que ens il•lusionen a tots, i que entre tots aconseguirem. Tenim una ciutat implicada en el seu futur, i això és el millor que puc valorar com a alcaldessa.
Cada ajuntament té un programa de desenvolupament d’objectius, en el cas de l’Ajuntament de Girona, en quina àrea s’inverteixen més recursos? Per què?
Invertim en moltes àrees, no n’hi ha una que destaqui especialment per sobre de les altres. Durant els anys de crisi econòmica vam incrementar molt els recursos a serveis socials, per garantir els serveis bàsics a tota la ciutadania. També destinem diners per sobre de la mitjana a polítiques culturals, que veiem com una clara inversió de futur. Darrerament hem anat augmentant les inversions en aspectes com la neteja, la seguretat, les obres públiques i la sostenibilitat.
Com a alcaldessa de Girona quin projecte l’agradaria implementar en primer lloc?
Crec que un dels principals reptes que tenim és la gestió de la mobilitat, dins una política ferma d’adaptació al canvi climàtic i de mitigació de les causes que el provoquen. Cal que les ciutats apostem decididament per la mobilitat sostenible, i a Girona som un exemple de com podem canviar l’ús del cotxe per altres transports com la bicicleta, o sobretot, anar a peu. Vull posar Girona de model europeu de ciutat mitjana capaç de canviar la mobilitat, i així aconseguir millorar també la vida dels veïns i veïnes.
Existeix algun pla estratègic per atraure turistes a Girona? Quin i en què consisteix?
En el darrer mandat vam fer el primer Pla Estratègic de Turisme de Girona, que ara anem implantant. En l’última dècada hem aconseguit posar Girona al mapa, convertir-nos en una ciutat que atrau un turisme de qualitat, cultural, esportiu i familiar. Tenim un patrimoni i un entorn únics, i els visitants ho valoren. Ara estem posant el focus en mantenir aquest nivell de turisme, aquest visitant respectuós amb la ciutat i els veïns i que ve a gaudir d’experiències. El Pla marca el punt on ens trobem, i ara anem definint accions sobretot encarades a la convivència entre turisme i veïns.
Ladinàmica del turisme a Girona en els darreres 10 anys. Podria indicar-nos quina és la procedència dels turistes que visiten la ciutat de Girona?
Segons les dades que tenim a l’Oficina de Turisme, en primer lloc hi ha visitants procedents d’altres municipis de Catalunya, i en segon lloc de l’Estat Espanyol. Entre els dos sumen el 50% de les procedències. En tercer lloc hi ha França, gairebé empatant amb Espanya, i tot seguit el Regne Unit i els Països Baixos. Destaca també l’augment que hi ha hagut de ciutadans nordamericans, que vénen en bona part a practicar ciclisme; i també els de Rússia i els asiàtics.
En temes d’habitatge: quin és el percentatge de gironins i gironines que tenen accés a un habitatge propi?
Precisament aquesta tardor acabem de presentar la diagnosi que ha de servir de base per al Pacte de l’Habitatge, on Ajuntament i agents socials i econòmics hem de posar-nos d’acord per desenvolupar accions encaminades a resoldre els dèficits actuals. A Girona freguem el 30% d’habitatge de lloguer, una xifra que ens situa ben a prop dels estàndards europeus, si bé els preus han augmentat darrerament com a tot el país. Hem d’ampliar sobretot l’habitatge protegit, que doni sortida a la demanda bàsicament de la gent jove, que necessita un primer habitatge on emancipar-se.
El 30 de setembre va arribar a l’aeroport de Girona el passatger número 750.000.000 i en un comunitat Aena va explicar que en un futur proper l’aeroport de Girona i Barcelona hauran de ser complementaris. Quina és la seva opinió al respecte? Com creu que es materialitzarà tot això?
És importantíssim per a l’economia gironina que l’aeroport funcioni bé, i sigui capaç de captar companyies i rutes regulars. Nosaltres vam fer un estudi on vam demostrar que l’aeroport pot donar servei a una àrea d’influència de més de 5 milions de persones, si es construeix per fi el baixador del TAV. Confiem que aquesta obra s’arribi a fer, perquè és el que garantirà aquesta complementarietat que, per altra banda, l’aeroport de Barcelona també necessita perquè està arribant al seu límit de capacitat.
Quina és la seva opinió arran de la polèmica que Ryanair podria tancar la base a l’Aeroport de Girona i que la Generalitat reclama més inversions per l’aeroport?
Un dels problemes de l’aeroport és que com que la gestió està centralitzada a Aena, no hi ha la possibilitat de fer polítiques comercials pròpies, per exemple amb tarifes adaptades a les necessitats del territori. Això és un llast, que ja va permetre al seu moment que Ryanair traslladés bona part de la seva base de Girona al Prat. Des del territori tenim molt poc marge de maniobra perquè les decisions es prenen des de Madrid, però per sort som una demarcació molt atractiva i esperem que Ryanair es mantingui molts anys a Girona. A part, cada vegada hi ha més viatgers de més companyies diferents, i això és una bona notícia.
Quins esdeveniments culturals importants van tenir lloc a Girona al 2019? Teniu prevista alguna agenda cultural pel 2020?
Som una ciutat que tenim una gran capacitat d’organitzar grans esdeveniments. Els últims anys hem consolidat la marca Ciutat de Festivals, un paraigües on s’hi aixopluguen iniciatives de tota mena amb programacions reconegudes arreu d’Europa. Tenim el Temporada Alta, que el 2018 va ser considerat el 13è esdeveniment cultural de l’Estat Espanyol. A nivell musical hi ha propostes per a tota mena de públics, des del familiar a la música clàssica, i tenim el Festival del Circ Elefant d’Or, un dels tres millors d’Europa. I evidentment Temps de Flors, l’esdeveniment de més projecció de la ciutat, on Girona brilla amb llum pròpia i que ens porta gent de tota Europa.
En relació amb la llengua catalana, a Andorra és díficil que tothom parli català, tot i que hi ha programes gratuïts per a què la gent aprengui l’idioma oficial del país. Però quan s’està a Girona, tothom parla català. La gent dels restaurants, la gent del carrer… no és díficil sentir la gent parlar-lo, ja siguin persones nascudes a Catalunya o estrangeres. Què feu o com aconseguiu que tothom el parli? Quin consell podria donar a la gent d’Andorra per a què s’interessi més pel català?
A Girona el català és la nostra llengua, és la que una gran majoria de la ciutadania se sent pròpia, i ha sigut també una eina vital d’integració i cohesió social. Crec que el millor consell és que sigui la gent la que es faci seva la llengua, que la vegi com un valor positiu que ens enriqueix a tots. És la nostra llengua, i si nosaltres no la fem servir, ningú la defensarà.
L’any 2017 la fiscalia de l’estat Espanyol va engegar una campanya en contra dels alcaldes i alcaldesses que van signar un decret de suport l’ 1 d’octubre i després vostè va haver d’anar a declarar a l’Audiència de Girona. Arran de tot això, l’any 2018, va enviar un escrit a la Fiscalia perquè s’arxivés el cas. Com va portar aquest procés? Actualment, què passa amb aquest tema?
Va ser complicat, perquè som molts els alcaldes i alcaldesses que hem patit la persecució judicial. Evidentment, quan s’arxiva és un alleujament, perquè a part saps que et volen jutjar per uns delictes que no has comès. Tinc la consciència tranquil•la, defensar la independència de Catalunya no és cap delicte, i el que no és normal és que càrrecs públics escollits per la ciutadania haguem d’estar pendents de les decisions judicials i de la persecució política que estem patint.
Sabem que està favor de la Independència de Catalunya. Per què s’hauria de declarar la Independència? Pensa que hi haurà una resolució aviat? Si hagués de proposar idees perquè es resolgués aquesta situació, quines serien?
Sóc independentista des de sempre, perquè el meu país és Catalunya, i perquè estic convençuda que amb la independència aconseguirem millorar la qualitat de vida dels nostres ciutadans. Al final, el que volem és tenir els millors serveis públics possibles, les ciutats més avançades possible, i l’estat del benestar que ens mereixem i que ens hem guanyat amb el nostre esforç, i això sense la independència serà molt més difícil d’aconseguir. Hem de partir de la base del diàleg amb l’Estat Espanyol, però veient que és gairebé impossible arribar a acords, cal sens dubte forçar que des d’Europa s’arbitri aquest conflicte i poguem votar en pau si volem ser un país independent.
Com a gironina, si hagués de recomanar la seva ciutat per viure com ho faria?
Som una ciutat que volem que tothom pugui desenvolupar aquí el seu projecte personal i professional de vida, una ciutat atractiva i humana, amb una mida que facilita les relacions socials i el progrés, una ciutat d’oportunitats i amb qualitat de vida. Estem orgullosos de Girona, i també estem vinculats amb el futur del nostre país.
