Foto: Valery Mostakov
El judo és un art marcial japonès fundat per Jigoro Kano als finals del segle XIX a partir del Ju-Jitsu, evitant tècniques perilloses o inútils.
El judo té una gran acceptació a través tot el món gràcies als Jocs Olímpics. Abans dels Jocs Olímpics de Seül de 1988, només competien homes. Des dels Jocs Olímpics de Barcelona de 1992, també s’han fet competicions en categories femenines.
Les tècniques del judo bàsicament són projeccions, immobilitzacions, luxacions i estrangulacions. El judo actual s’ha convertit en un esport de competició, en un combat físic i psicològic molt intens.
Eladi López és el l’únic judoka andorrà que posseeix el 7è DAN de Judo, un cinturó que ja no és negre sinó de color vermell i blanc, el nivell més alt que ha aconseguit mai un judoka del Principat. Va començar quan tenia 13 anys, així que aquest any serà un aniversari rodó: 50 anys dedicant-se a aquest esport. Treballa com a entrenador des dels 21 anys.
Hem parlat amb l’Eladi sobre la filosofia del judo, l’evolució d’aquest esport, així com la motivació dels esportistes en moments difícils i moltes altres coses interessants.
Entrevista: Irina Rybalchenko, Manel Montoro
Seria interessant saber-ho: per què judo?
Al·lucino quan sento a les persones dir que tenen les coses molt clares d’entrada. Jo no ho tenia. Abans combinava una mica judo i fútbol, però al final no vaig poder deixar el judo.
Què li ha aportat personalment el judo?
M’encanta aquest esport. És la meva passió. I a part d’això, m’ha aportat seguretat, confiança, paciència i coneixement de com defensar-se… i molta adrenalina durant les competicions.
Quantes vegades ha guanyat?
Guanyo sempre (riu).
Diuen que el Judo és un esport, un art marcial o una filosofia de vida. Són les tres? Què en penses?
Hi han moltes definicions del judo. Per a mi és un esport i una filosofia de la vida. És un art marcial? Sí, també. Per a mi és una manera entendre una vida d’esport, de connectar-se amb la gent.
Si mirem la història del Judo… Cap a 1882 Jigoro Kano va desenvolupar aquest esport basant-se en el Ju-Jitsu, i el va anomenar JUDO “la via delicada”. Què aprenen els alumnes?
“Ju” – és el camí, “do” – és flexibilitat. És el camí de la flexibilitat.
El judo va néixer com una defensa personal, un art marcial. El judo ens ensenyava com defensar la vida contra qualsevol agressió. Avui en dia s’ha convertit en un esport. A partir d’aquest moment no fem mal, només marquem els punts: si la persona que tira fa caure l’adversari a l’esquena guanya un punt, si fa caure pel costat – guanya mig punt.
És molt important dir que el judo posseeix un codi moral que parla de respecte, empatia, valentia…
El poder és una responsabilitat?
No, és una satisfacció, un orgull i un benestar personal.
Ens podria explicar les gradacions?
Avui dia, els cinturons de diferents colors al judo són el blanc, el groc, el taronja, el verd, el blau, el marró i, finalment, el negre.
Quan ets cinturó negre en judo, es diu que ets cinturó negre de 1r Dan. Hi han 10 Dans en judo. Des de 1r Dan fins a 5è Dan, tenim cinturó negre. Després, quan siguis 6è, 7è o 8è Dan, tindràs un cinturó blanc i vermell. Els judokes amb el novè o desè tenen cinturó vermell.
Parla’ns de la vida del club. Quants socis té?
El club de judo Hantei va néixer al 1990 així que ja fa 34 anys que existeix. La majoria de judoques d’Andorra ha passat per les meves mans.
Avui dia tenim uns 110-112 socis, des de nens de 4 anys fins a sèniors d’entre 45-55 anys.
Tenim dos tècnics més: Juan-Carles (porta els grups dels nens 4-6 anys, i 7-9 anys) i el Dani Garcia (porta un grup de competició dels nois 16-18 anys fins a la categoria senyors).
Jo mateix porto els grups dels nens 10-11 anys i 12-15 anys.
També hi ha un grup de dones per la tarda dos cops per setmana. Aprenen defensa personal.
I, finalment, hi ha un grup de 8-10 adults que van abandonar el judo fa uns 25 anys, per. Fins i tot, hi han alguns que han tornat.
Sou molt oberts! De vegades convideu els pares i els amics per practicar el judo tots junts, oi?
Entenem que hem d’implicar les persones que ens envolten. Ens agrada reunir a tothom, pares, germans i amics, en un mateix lloc. A més, els nens gaudeixen tant quan ensenyen als seus pares!
Teniu espònsors?
No. L’únic espònsor que tenim és el Comú que ens dona les instal·lacions i l’ajuda econòmica per fer activitats i pagar coses.
Amb quina freqüència es fan les competicions a Andorra i fora d’Andorra?
Fa poc hem anat a Pamplona. Aquest any anem a San Remo (Itàlia), també tenim previstes competicions a Eivissa, Barcelona, País Basc. Participem a la lliga mediterrània amb nens de 9 a 12 anys. A més, participem constantment en competicions a Andorra, que organitzen la federació i els clubs de les parròquies.
Les competicions de vegades s’acaben en decepcions i llàgrimes… Com motiva els seus alumnes?
Totes les competicions porten moltes emocions. Sempre hi ha gent alegre o que plor de decepció. Per aprendre judo, cal caure moltes vegades. A poc a poc comences a mantenir l’equilibri, després comences a tirar i… tornes a caure. Sempre ho explico: quan perds, guanyes experiència. Quan acaba el combat, el qui ha guanyat està feliç i no necessita massa, en canvi el qui ha perdut, necessita que estiguis al seu costat per encoratjar-lo, animar-lo i consolar-lo.
Com està evolucionant el judo al nivell mundial?
En comparació amb el que era fa 50 anys, no hi ha res en comú. Ara la gent és més atlètica i més forta físicament. Avui en dia el judo és molt més tècnic i molt més físic.
Una dieta saludable és molt important per a qualsevol esport. Hi ha alguna característica especial de la dieta esportiva d’un judoka?
Abans de la categoria “cadet”, no tinc el costum de controlar el pes. Els petits necessiten créixer i normalment mengen bé. La dieta comença a l’edat de “cadet”. Si guanyes 500 gr addicionals, entraràs a la categoria dels que pesen més i pots perdre la competició.
Com es pensa desenvolupar el club?
Formar tants judoques com sigui possible al més alt nivell i que un dia puguin anar als Jocs Olímpics i guanyar.
I recordeu: no hi ha una edat màxima. Cadascú pot fer el que cregui.
El codi moral del JUDO
CORTESIA: És el respecte cap als altres
CORATGE: És fer el que és just
HONOR: És ser fidel a la paraula donada
SINCERITAT: És expressar-se sense disfressar el pensament
MODÈSTIA: És parlar d’un mateix sense orgull
RESPECTE: Sense respecte no neix la confiança
EL CONTROL DE SI MATEIX. Saber contenir-se quan augmenta la ira
AMISTAT. El més pur dels sentiments humans
