Després de la Copa del Món d’esquí femení a Soldeu, hem parlat amb Carles Visa (el gerent de la Federació Andorrana d’Esquí, FAE) sobre l’organització de les competicions de nivell superalt, els pressupostos, el desenvolupament dels esports d´esquí en general i les perspectives dels esquiadors andorrans en particular.
Entrevista: Irina Rybalchenko
El pressupost de la Copa del Món s’estima en 2 milions d’euros, dels quals en Andorra es va gastar prop del 25%. Com es distribueix aquest pressupost?
El govern sempre ens ajuda amb una part a l’hora de cobrir les despeses d’aquests grans esdeveniments. També hi ha una altra part d’ingressos que procedeix dels patrocinadors locals i internacionals. Amb totes aquestes aportacions aconseguim arribar a trobar una mica d’equilibri.
Seria interessant saber quant guanyen els guanyadors d’aquest tipus de competicions?
Uns cent cinquanta mil euros amb els premis que es reparteixen cada baixada, cal repartir-los entre el top de les deu millors esquiadores. La primera rep al voltant de 30.000 euros, la segona 20.000 euros, etc.
Podria explicar-nos quina és exactament la cooperació entre la Federació Andorrana d’Esquí Alpí i la FIS?
Som membres de la FIS (The International Ski and Snowboard Federation), tenim dret a formar part d’aquesta família i poder organitzar curses, tots els diferents circuits i les diferents disciplines que hi ha. La nostra missió és potenciar i promocionar l’esquí entre tots.
No podem deixar de preguntar-li per totes les dificultats a què s’han hagut d’enfrontar els organitzadors a causa de l’hivern inusualment càlid d’aquest any i la gairebé absència de neu. L’any passat hi havia una situació similar, i els organitzadors van haver d’abocar unes 3 tones de sal a la pista per preparar-la per a les competicions. Enguany també han hagut de barrejar neu artificial amb sal?
Fatal mai no és fatal. Una competició realitzada al final sempre és un èxit. L’esquí és un esport que cal adaptar a la meteorologia i a les condicions. De vegades fa calor, de vegades fa fred… Tenim més o menys neu. Del que es tracta és justament és d’adaptar-nos a aquestes condicions i tenir-ho tot preparat. L’any passat vam treure el salt, aquest any no. Hem tingut una pista amb unes condicions perfectes. Tots estan supercontents.
A més, la sal aquesta que tires és una sal ecològica que no fa mal a la terra, fins i tot, a l’estiu se la poden menjar els animals.
Hem vist que moltes esquiadores s’han caigut. Lara Gut també es va queixar que la neu era molt dolenta…
La pista Avet va ser revisada per la FIS que va confirmar que estava en bones condicions per fer la competició.
Aquesta pista és molt exigent i molt dura, així com també ho són les condicions que sol•licita la FIS per participar. No tothom s’adapta a aquestes condicions.
La Lara és una gran campiona i altres esquiadores també són molt professionals. Però, com he dit, aquesta pista és molt llarga, molt complicada i molt dependent, i les esquiadores arriben a baix molt cansades, algunes cauen i no aconsegueixen arribar.
Aquests dies estem veient els millors esquiadors del món aquí a Andorra! Com veu vostè l’evolució de l’esquí? S’ha tornat més tècnic, més complex, més ràpid?
És un esport molt tècnic, molt complicat, confrontat amb les condicions naturals i és el conjunt de tot això, precisament, allò que ho fa tan especial. És molt de temps de treball i molt poc temps per competir. És un esport que dura 3-4 mesos. Estem preparant-nos durant 9 mesos per a aquests 13 proves de descens, 8 proves de super-G, 11 proves d’eslàlom gegant i 13 proves d’eslàlom.
Parlem de la federació andorrana d’esquí. Quin és el finançament de la federació?
Són dos milions vuit-cents mil euros, els patrocinadors els tenim repartits per seccions. Creand és el patrocinador principal d’esquí alpí, Andbanc de l’esquí de fons i Creand Seguros Vida ho és de la nova secció de freestile.
On entrenen els esquiadors andorrans?
Sempre s’entrenen fora d’Andorra. La temporada d’entrenaments comença al maig i acaba a finals d’octubre. Anem a buscar la neu on n’hi hagi. Els mesos de juliol anem al centre d’Europa a buscar glaceres. A partir d’agost, anem a Amèrica del Sud, ja sigui a Xile o a l’Argentina, per fer estades llargues de preparació. A partir del novembre, ja entrenem aquí i realitzem les primeres competicions. Al període competitiu viatgem per tot el món.
Aquí només hem vist una esquiadora d’Andorra. Quines són les seves perspectives?
Carla Mijares és una esquiadora jove que haurem de tenir en compte per al futur. Està molt bé que sigui aquí perquè pugui participar, veure com és…
I quines són les perspectives del esquiador mes conegut d’Andorra, Joan Verdu?
De moment tot ho està fent molt bé. Crec que és un esquiador que s’ha de consolidar al TOP 5. És un nen que té un enorme potencial. Reuneix totes les característiques per fer-ho bé i, de segur, ho farà molt bé. De fet, aquest any ha aconseguit fer un podi i, també, ha fet un TOP 5. Estic molt segur que acabarem la temporada superbé.
Com està evolucionant la federació d’esquí? És cert que en els propers anys es podrà incloure el freeride a la llista de disciplines que ja participen als Jocs Olímpics?
El comitè Olímpic internacional està treballant per convertir el freeride en una disciplina olímpica. És un esport que té molts seguidors, és molt mediàtic. Seria molt positiu tenir el freeride dins del campionat.
Vostè fa freeride?
Sí, però en llocs més fàcils, no com aquests cracs que ho fan a les altes muntanyes (riu)…
