Coaching: a favor o en contra. Actituds interindividuals. Com es poden estructurar les relacions amb un entrenador personal.
En una societat sempre hi ha persones que necessiten que algú els ajudi a començar un estil de vida saludable, a entrenar-se regularment, a fer dieta. Que necessiten una mena de “company d’ànima”: el que actualment s’anomena un entrenador o un guru. Es tracta d’una persona amable i experimentada que ens inspirarà confiança, estimularà, escoltarà i aconsellarà.
Els que coneixen el dolor de la dieta també saben com és de valuós per a l’èxit d’aquesta fita estar envoltats del suport de gent amable, atenta i positiva. Sense aquestes persones, ja siguin professionals o no, l’èxit del procés és més difícil.
Per descomptat, entre aquestes persones de vegades n’hi ha que no tenen escrúpols, que són poc professionals i mercantils i que han desacreditat la seva professió. Però en el sentit professional un entrenador sempre és una persona amb qualitats humanes que ens ajuda a prendre decisions (de vegades radicals), ens ajuda a estalviar temps i a revelar els nous talents.
Com es poden estructurar les relacions amb un entrenador? La teoria de les actituds interpersonals del psicòleg nord-americà Elias Porter ens ajudarà a solucionar aquest problema per aprendre a reaccionar correctament al consell i no entrar en una dependència psicològica.
Segons Porter, hi ha sis tipus d’actituds interindividuals. El primer tipus d’actitud és d’avaluació-judici. Aquestes relacions van acompanyades de frases com ara “el que vostè diu és cert, però tot i així…”, “vostè està equivocat”, “vagi amb compte la propera vegada”, “és millor que…”. Aquest tipus de relació ens fa sentir que estem sota l’autoritat d’algú que dona consells. Si el vostre entrenador us dona consells amb cura i saviesa, el resultat serà un efecte positiu (legitimitat, competència, intenció clara i compartida). Si aquesta relació comença a interferir, canvieu el vostre coach, en cas contrari us defraudarà (qui vol ser jutjat constantment per una altra persona?).
El segon tipus d’actitud és d’interpretació (basada en l’hermenèutica). Aquestes relacions s’acompanyen de frases com ara “em sembla que”, “és probable que”, “així és com veig les coses”. Si el vostre entrenador té experiència i la seva interpretació és correcta, llavors és ideal i tindreu l’oportunitat d’entendre-us-hi. Si l’experiència no és suficient, la interpretació és incorrecta. Causa sorpresa, irritació, bloqueig, un sentiment d’incomprensió. I el desig de canviar d’entrenador.
El tercer tipus d’actitud és de suport. Aquestes relacions s’acompanyen de frases com ara “ja saps que totes les persones han de viure la mateixa situació almenys una vegada”, “us entenc”, “no us preocupeu”. Aquestes relacions ajuden a sentir que es disposa d’una “espatlla forta” per poder-se recolzar en un moment difícil perquè retorni l’impuls de lluitar. No obstant això, vagi amb compte: l’assistència excessiva pot conduir a la dependència psicològica, i fins i tot a la impossibilitat d’assumir la responsabilitat.
El quart tipus d’actitud és d’investigació. Aquestes relacions van acompanyades de preguntes com ara “per què?”, “com?”, “amb qui?”. Aquesta actitud requereix que es contestin constantment preguntes. D’una banda, es pot percebre com l’atenció d’un entrenador, el seu intent d’entendre el problema. No obstant això, vagi amb compte! No deixi que passi la línia vermella; massa preguntes poden causar una sensació de pressió.
El cinquè tipus d’actitud és d’entesa. Aquestes relacions s’acompanyen de frases com ara “si us entenc correctament” i “teniu raó”. L’entrenador intel·ligent inicia la confiança en si mateix i contribueix a un sentit més gran de la responsabilitat. Però hi ha un efecte secundari: la possibilitat de ser manipulat mentalment.
I, finalment, el sisè tipus d’actitud és de suggeriment-consell-ordre. Aquestes relacions s’acompanyen de frases com ara “això és el que cal fer”, “suggerim”, “us aconsello”, “al meu entendre”. Una manera efectiva d’aconseguir un objectiu, si el consell el dona un entrenador professional. Però si vostè no hi confia, no es deixi manipular i no corri el risc de caure en la dependència psicològica.
Mentre caminava per un bonic bosc de tardor vaig pensar: la manca de relacions també pot ser una relació. Tot depèn sempre de nosaltres. Amb un entrenador o sense. Decidim com i amb qui ens comuniquem. I el més important és preguntar-nos per què.
