Grandvalira com a marca d’estació d’esquí podria desaparèixer. El ministre de Turisme d’Andorra, Francesc Camp, explica a all-andorra.com els possibles escenaris.
L’entrevista: Irina Rybalchenko
Si Grandvalira desapareix, Andorra perdrà la seva competitivitat en comparació amb les estacions d’esquí franceses i espanyoles veïnes. Segons la vostra opinió, fins a quin punt pot disminuir la quantitat de turistes que practiquen l’esquí durant la propera temporada d’esquí?
Prefereixo el condicional: desapareixeria. Aquesta no és una decisió final. És difícil predir el nombre d’esquiadors que podríem perdre. Espero sincerament que la marca Grandvalira no desaparegui. El govern andorrà està intentant convèncer els accionistes de Grandvalira, SAETDE i ENSISA, per intentar trobar un acord i continuar col·laborant amb el mateix nom.
Actualment, hi ha 3 opcions. La primera: que es mantingui Grandvalira com a marca (aquesta seria la millor opció per a tothom; pel nostre país, pels accionistes de Grandvalira i pels esquiadors). La segona que la marca desaparegui, però que es conservi el forfet d’esquí comú que s’utilitza per a les dues estacions d’esquí. No és tan bona, però és millor per als operadors internacionals que podran seguir venent forfets d’esquí per a una única gran zona esquiable. La tercera i pitjor opció és que la marca desaparegui i dues estacions d’esquí començaran a vendre forfaits d’esquí diferents.
El Govern andorrà encoratja les reunions entre els dos accionistes amb la finalitat de crear un acord, com he esmentat anteriorment. No tenim molt de temps, perquè si la marca desapareix, això passarà al final de la temporada 2018-2019.
Hem de ser positius i esperar que la marca romandrà.
És obvi que els turistes de Catalunya (clients principals de Grandvalira) estaran més interessats a reduir la distància de viatge i a recórrer als serveis de les estacions d’esquí espanyoles properes, com La Molina o Masella… El mateix els passa als francesos. A més, els turistes sovint es queixen dels tancaments de carreteres a causa del col·lapse d’allaus per la part de França i del trànsit a la frontera amb Espanya. Tot això també podria afectar el nombre de turistes que continuen esquiant a Andorra. Hi ha un programa governamental que doni més suport al turisme d’esquí? Quins pressupostos s’han assignat i, en cas afirmatiu, sobre quins principis fonamentals s’aplicaran?
Quin és l’avantatge principal de Grandvalira? La mida de l’estació, la quantitat de pistes, els remuntadors, etc. Podem perdre doncs una de les millors zones d’esquí d’Europa. Si la marca desapareix, “Andorra Tourisme” haurà de redoblar els seus esforços per preservar la imatge del país com una gran destinació d’esquí.
Cada any, ajudem a fer diferents acords amb diferents agents de viatges i a crear campanyes de marca conjunta amb ells. Amb dues noves marques, això no serà tan fàcil. Ho entenc.
Però continuarem invertint diners. En general, invertim uns 3 milions d’euros en campanyes de comunicació i màrqueting durant l’hivern. Ha estat estable durant 5 anys. Però, això també depèn de l’any.
A més, invertim entre 800.000 i 1.200.000 d’euros per a esdeveniments esportius. L’any vinent, per exemple, acollirem la final de la Copa del Món d’esquí alpí. Només per a aquest esdeveniment, invertirem prop d’1 milió d’euros.
A més, tindrem la FWT a Arcalís, la Copa del Món d’Esquí de Muntanya, els Total Fight Masters de Freestyle, el Quilòmetre llançat. En el cas de la desaparició de Grandvalira, hauríem d’invertir més.
Vostè ha mencionat que continuarà treballant amb agents de viatges. En quins països?
La nostra estratègia ha estat present als principals països quant a nombre d’esquiadors. Principalment França i Espanya, són els nostres mercats tradicionals. Però el Regne Unit, Rússia, Portugal, Benelux, Polònia, Suïssa i Noruega també són clients. En general, el nostre mercat és Europa.
Seria just dir que per mantenir el mateix nivell de turistes, Andorra ha d’organitzar més esdeveniments diferents? I quin tipus d’esdeveniments necessitem aquí?
En primer lloc, hem de millorar les activitats de vida nocturna a Andorra. Ara no tenim moltes. Vaig proposar crear un espai multifuncional per organitzar concerts, festivals, etc. Desafortunadament, de moment, no tenim el pressupost necessari, ja que costaria uns 20 milions d’euros. I, al principi, no serà rendible.
Crec que aquest és l’objectiu del proper govern. I no només per a l’hivern, sinó per a totes les estacions. Sense aquest tipus d’infraestructura, no podem oferir un bon programa d’entreteniment.
Un altre bon complement per a les estacions d’esquí és un casino. Podria recordar-nos on es construirà? I qui ho construirà finalment?
L’empresa Jocs SA va guanyar el contracte. És un grup d’inversors andorrans. Un dels membres d’aquesta societat és l’antic alcalde d’Ordino, Ventura Espot.
Construiran el casino al costat d’una zona de l’estacionament vertical d’Andorra la Vella on actualment hi ha un terreny i un skate-parc.
A la part superior de l’edifici hi haurà un espai connectat a la plaça del Poble.
Quin serà l’avantatge del casino andorrà en comparació amb els casinos veïns d’Ax-les-Thermes o de Font-Romeu (França)?
Serà més gran. I estarà ubicat en un lloc on es poden realitzar moltes activitats, com comprar, per exemple, o participar en esdeveniments culturals, etc.
Nou empreses van presentar catorze projectes. Els possibles inversors han demostrat un gran interès.
El shopping a Andorra és una bona pregunta. Els nostres lectors estan observant cada vegada més en les xarxes socials que les compres a Andorra són cada vegada menys competitives ja que els preus ja no són més barats que en altres països europeus. Les botigues venen les mateixes col·leccions durant diversos anys. L’únic que pots comprar a Andorra a un preu millor és el perfum, l’alcohol i el tabac. Podria parlar-nos sobre la rotació del mercat andorrà en el sector del comerç de la roba, l’alcohol, el tabac i els perfums?
Nosaltres coneixem tots aquests problemes. Hem implementat un pla estratègic en el nostre sector comercial i en el turisme empresarial. Vam constatar que el nostre sector comercial no augmentava com altres sectors turístics (les estacions d’esquí, els hotels, etc.). La gran crisi econòmica va acabar el 2014-2015, però la gent encara no compra com abans. Nosaltres vam realitzar un “diagnòstic” del sector comercial. I estem intentant canviar aquesta situació. Organitzem festivals de shopping i intentem que el sector comercial andorrà sigui més competitiu.
El sector comercial va experimentar la seva pitjor situació fa tres anys. Hem disminuït del 4% al 5% cada any. Des de 2015, estem augmentant. En els primers 7 mesos d’aquest any, vam créixer un 2%.
Però això no és un motiu per dir que tot està bé. Cal millorar la varietat de marques i productes. No som al mateix nivell que altres destinacions importants d’esquí. Hem de convèncer altres marques. Per exemple, el gran grup esportiu francès Decathlon Group té previst obrir una botiga a Andorra.
A l’avinguda Meritxell (prop dels Pirineus), s’obrirà un nou edifici Diamond per a la venda de productes de luxe. Rosa Ponts és la propietària, una exitosa dona de negocis d’Andorra en matèria de joieria.
A més, una important marca xinesa, Xiaomy, ha obert la seva botiga d’electrònica a l’avinguda Meritxell (la quarta companyia de telefonia mòbil més gran del món). Aquests són alguns exemples, però necessitem més.
En el cas d’Internet, els preus són més competitius que en altres països. Per tant, totes les botigues andorranes han de tenir pàgines web competitives i estudiar els seus visitants. Han de vendre més en línia i tenir trànsit competitiu. La digitalització dels clients suposa un gran repte per als centres comercials andorrans.
Hi ha moltes línies d’autobusos directes d’Andorra a diferents ciutats espanyoles. Però al mateix temps, només hi ha una línia d’autobús cap a França (Tolosa). Per què encara no hi ha connexió directa amb Perpinyà, Narbona, Carcassona o Foix?
No hi ha prou demanda per garantir l’establiment d’aquests serveis. Per a les empreses d’autobusos, això no és rendible, suposo.
És possible trobar una ruta d’autobús directa de Barcelona a París (830 km) des de 33 euros. Per què els preus de les empreses d’autobusos d’Andorra no són tan competitius? Per exemple, les tarifes Novatel i Directbus per a la ruta Andorra-Barcelona (200 km) van costen 34 euros.
És una qüestió de nombre de turistes en bus. No crec que hi hagi tanta gent que necessiti una connexió d’autobusos d’Andorra a Barcelona que des de Barcelona fins a París. Amb menys sol·licituds, el cost és més alt.
Està previst construir nous hotels a Andorra, especialment hotels de 4 o 5 estrelles?
Actualment, tenim més de 33.000 llits per oferir als turistes, però només un 55% estan ocupats al mateix temps. El mercat ja és competitiu. Algunes marques internacionals ja participen en la gestió d’hotels locals, però la meva opinió és que necessitem més per millorar la competitivitat del sector. Es pot millorar la gestió de les empreses ja que com a marques internacionals, ja són conegudes al mercat. I per vendre millor els llits, poden compartir amb els hotels locals la seva base de dades de clients.
Un dels exemples, el grup hoteler del Louvre. Ells gestionen l’hotel Golden Tulip, per exemple. Un altre exemple és l’Hermitage a Soldeu, sota l’etiqueta “Principals hotels del món”. Allí, es garanteix un alt nivell de servei.
Quins projectes han tingut més èxit per a vostè com a ministre de Turisme?
El Circ del sol. És un projecte molt exitós per al nostre país. I també totes les activitats esportives que hem promogut (Tour de França, La Volta, etc.).
Quins són els vostres plans de futur després d’acabar el vostre mandat aquest any?
Nosaltres tindrem eleccions al març-abril següent. És cert que acabaré la meva carrera política. Després de vuit anys al Govern andorrà, crec que és més que suficient. Tinc alguns projectes però encara no he decidit què faré exactament. Ja veurem.
