Saragossa (en castellà, aragonès i oficialment, Zaragoza) és una ciutat i un municipi d’Espanya, capital de la comarca de Saragossa, de la província homònima i de la comunitat autònoma de l’Aragó. Saragossa és una ciutat amb turisme massificat. Hem parlat amb l’alcalde de Saragossa, Jorge Azcón sobre els programes per al desenvolupament del turisme, els principals tipus d’indústria, qüestions d’immigració, la participació d’inversors estrangers en el desenvolupament de la ciutat. A més, també li vam plantejar el tema de la violència de gènere i vam conèixer els principals plans i tasques de l’alcaldia per a un futur proper.
Per Ximena Bravo
Cada ajuntament té un programa de desenvolupament d’objectius, en el cas de l’Ajuntament de Saragossa, en quina àrea s’inverteixen més recursos? Per què?
L’àrea on més recursos es destinen és, amb força diferència, la de Serveis Públics i Mobilitat. La raó és clara. És en ella on es troben els grans contractes amb els quals es presten als veïns els serveis més necessaris i que representen més despeses, com ara: la neteja, el transport, la recollida d’escombraries, la cura de les zones verdes. I l’objectiu de l’ajuntament és prestar-hi aquests serveis amb la major eficiència i satisfacció possible. En la mesura que ho anem aconseguint, estarem complint les nostres funcions bàsiques com a Ajuntament, que és resoldre els problemes dels ciutadans.
En el vostre Ajuntament existeix algun pla estratègic per atraure turistes? Quin i en què consisteix?
Comptem amb un patronat municipal: “Zaragoza Turismo”. Aquest és l’encarregat de desenvolupar aquesta matèria. També té un pes important la societat municipal “Zaragoza Cultural”, que s’encarrega de planificar i dissenyar l’oferta cultural de la ciutat i gestionar les seves grans festes. També és molt important el paper del despatx de Congressos, ja que Saragossa és una ciutat idònia per fer-ho. Al 2018 hi va haver 512 congressos i esdeveniments similars, amb un impacte econòmic de gairebé 55 milions d’euros.
Al 2017 es va aprovar un Pla Estratègic de Turisme 2017- 2020 que buscava potenciar la sostenibilitat econòmica, ambiental i social a l’oferta turística de la ciutat, posant especial èmfasi a la promoció de la seva oferta cultural.
Ara, amb el nou Govern, que vam començar a gestionar al juny, hem de revisar les estratègies i llençar un pla més ambiciós per a tota la legislatura.
Podria indicar-nos, de més a menys, quina és la procedència dels turistes que visiten la ciutat de Saragossa?
Al 2018, Saragossa va tenir les seves millors dades històriques, al rebre 1.148.226 viatgers i registrar-hi 1.928.377 pernoctacions.
Els tres primers països que ens aporten turistes són Xina amb 69.250 persones el 2018, el que suposa gairebé el 20%; França, amb 53.409, el 15%, i Itàlia, amb 27.967, el 7,88%. Pel que fa a les pernoctacions, les xifres de xinesos i francesos són pràcticament les mateixes, amb 80.847 i 80.757 respectivament, i els italians n’ocupen la tercera plaça amb 61.075.
El turisme xinès és, amb diferència, el que més creixement ha experimentat, al multiplicar-se per deu els últims anys.
Si tinguéssiu que promocionar la vostra Ciutat, quines són les raons que donaríeu als turistes per visitar-la?
Que som una ciutat bimil•lenària, amb un llegat històric i cultural de primer nivell, amb magnífics atractius de l’època romana, musulmana i renaixentista. També, ben entès, perquè hi tenim dues Catedrals meravelloses a la mateixa plaça, la gòtica de “La Seo” i “El Pilar”, un temple icònic, la verge del qual és la patrona de la Hispanitat. I perquè som una ciutat molt agradable, hospitalària, molt segura, amb un elevat nivell de serveis i una excel•lent oferta de bars i restauració. A més a més, els nostres visitants, al no ser Saragossa una ciutat amb turisme massificat, s’hi sentiran molt a gust, com un saragossà més.
Quins esdeveniments culturals importants van tenir lloc a Saragossa al 2019? Teniu prevista alguna agenda cultural per la resta del 2019 i pel 2020?
Això és precisament un dels reptes que tenim per davant, el de millorar la nostra oferta cultural amb esdeveniments de gran nivell. Tenim una bona oferta musical, teatre, un festival de Jazz, diversitat de cinema, una Setmana Santa en auge…. Però, a més a més de les nostres festes patronals en honor a la “Verge del Pilar”, necessitem esdeveniments culturals amb caràcter més periòdic que siguin molt atractius i ens donin singularitat. Ara mateix, estem treballant per intentar que el festival “Vive Latino”, el més important de la música Iberoamericana, que es celebra a Mèxic, pugui venir a la nostra ciutat de manera estable.
En temes d’habitatge. Quin és el percentatge de saragossans que tenen accés a un habitatge propi?
Aproximadament, als voltants del 80% del parc d’habitatge és de propietat.
Amb respecte a la immigració a Saragossa, parlem de la seva dinàmica en els darrers 3-5 anys. Quina és la procedència dels immigrants? Quants immigrants viuen a la vostra ciutat? Quin és el nivell d’estudis de la població immigrant?
En els darrers anys, des del 2013, va haver-hi una tendència a la baixa pel que fa a la població immigrant, tot i que al 2017 es va estabilitzar i l’any passat va tornar lleument a créixer. Al 2018, el 14,3% dels empadronats a Saragossa eren estrangers, amb una suma total de 100.837 persones, de les quals el 34% eren de nacionalitat romanesa (34.679). Segueixen els nicaragüencs (7.385) i marroquins (6.882), ambdós amb un 7%. Per darrere van xinesos (5.449), colombians (4.185), equatorians (3.851), algerians (2.830), senegalesos (2.632), portuguesos (2.044) i italians (1.772). El nivell d’estudis varia molt entre les diferents nacionalitats.
En temes de diversitat cultural, teniu plans per potenciar i assegurar la integració de les diverses “ètnies” que alberga o que podria albergar la vostra ciutat?
Saragossa sempre ha sigut una ciutat oberta i tolerant, molt acollidora amb visitants i immigrants, i solidària amb les seves necessitats. Per posar un cas, som l’única ciutat espanyola amb una comissió permanent de suport al poble sahrauí.
Una fita en aquest tipus d’assumptes va ser la creació de la ”Casa de las Culturas y la Solidaridad”, que és un centre social on l’objectiu és promoure la integració social d’immigrants i minories ètniques i afavorir models de convivència interculturals. Aquest servei municipal, de caràcter especialitzat i molt reconegut per la seva tasca, té com a objectiu essencial impulsar i encoratjar l’organització i el desenvolupament d’activitats tendents a la sensibilització de la societat pel que fa al fenomen migratori i facilitar la participació dels immigrants i minories a través del teixit associatiu.
En març d’enguany, es va aprovar un “Pla Municipal per a una Ciutadania Diversa i Intercultural”, que es va elaborar mitjançant un procés participatiu al qual van aportar idees totes les identitats que formen part de la Junta General de la “Casa de las Culturas” i, també, altres que no en formen part, però que es vinculen amb la diversitat cultural, i també gran part dels serveis municipals que en la seva tasca han de tenir en compte factors relacionats amb la interculturalitat. L’objectiu fonamental del pla és potenciar i promoure la integració de tota la diversitat cultural de la ciutat, ja siguin persones d’origen estranger o minories ètniques.
En temes relacionats amb l’empoderament i la igualtat de les dones, teniu algun pla per fomentar-los, desenvolupar-los i potenciar-los?
Saragossa porta dècades treballant en aquestes matèries, moltes vegades amb caràcter pioner. El primer Pla Municipal d’Atenció a la Dona es va elaborar al 1982. Vam ser un dels primers ajuntaments d’Espanya a fer-ho. Al 1990 es va crear la “Casa de la Mujer”, que és l’organisme encarregat de desenvolupar aquest tipus de mesures i que porta a terme una infinitat d’activitats i cursos.
Entre “la Casa de la Mujer” i el “Servicio de Igualdad”, dependents de l’àrea d’Acció Social, cada any es desenvolupen programes que van des de la promoció, divulgació i sensibilització, fins a la protecció i acollida de dones víctimes de violència masclista, passant per la formació i l’orientació laboral, l’assessorament a col•lectius de dones i l’educació afectiu-sexual.
Al 2007 es va fer des del Servei d’Igualtat el primer Pla d’Igualtat entre Dones i Homes de la Ciutat de Saragossa, amb horitzó 2011 i que va ser prorrogat fins a 2018, quan es va elaborar el segon Pla que finalitza el 2021.
Saragossa és una ciutat molt compromesa en la defensa i promoció dels drets de la Dona i de la Igualtat. I també solidària i compromesa amb la lluita contra la violència i la cultura masclistes, que són xacres socials que hem d’eradicar entre tots.
Què podria dir-nos sobre l’economia de la vostra ciutat?
Saragossa és una ciutat avançada, amb dades macroeconòmiques, com el de població treballadora, per sobre de la mitjana espanyola i amb unes fortaleses clares en la indústria de l’automòbil, el sector serveis, la logística, les energies renovables i la agroindústria. D’acord amb l’Índex d’Activitat Econòmica, som la quarta ciutat d’Espanya.
Quins sectors de l’economia es posicionen en els primers llocs?
Els nostres sectors econòmics estratègics són la indústria de l’automòbil, la logística i els transports, les energies renovables, els serveis a les empreses, la agroindústria i el turisme.
Teniu inversors estrangers? Quins sectors de l’economia són més populars entre els inversors? Per contra, quins són els sectors menys populars?
Aragó ha quadruplicat la inversió estrangera i una part substancial d’aquesta inversió es radica a Saragossa. El nombre de projectes recolzats per la inversió estrangera directa (IED) a Aragó gairebé es va quadruplicar al 2018, el que situa a la comunitat en la sisena posició a la recepció d’iniciatives entre el conjunt de les autonomies espanyoles, segons recull l’última edició de l’estudi “European Tractiveness Survey” de la consultora EY.
A nivell nacional, la xifra de projectes d’inversió estrangera va créixer un 32%, fins arribar als 314, en comparació amb els 237 registrats al 2017. D’aquesta manera, Espanya es posiciona com el quart receptor europeu, només per darrere de França, Regne Unit i Alemanya.
Segons la seva opinió, en quins sectors de l’economia recomana invertir als inversors estrangers?
Saragossa és una ciutat que compta amb un emplaçament i unes infraestructures que la fan molt atractiva per a inversions en el sector de la logística. Aquí s’entrecreuen els principals itineraris i trànsits del nord-oest de la península ibèrica i d’aquesta amb la resta d’Europa. A més, creuen l’Aragó les principals autovies y autopistes d’Espanya: l’A2 Madrid-Barcelona, l’A-23 Autovia Mudèjar de Sagunt a Somport i l’A-68 (Burgo d’Ebro – Miranda d’Ebro). Per tant, és un emplaçament idoni com a centre de transport, tant per carretera, com per ferrocarril o via aèria. A més a més, els trajectes permeten viatges molt competitius tant en cost, com en temps.
Des de Saragossa hi ha més de 80 connexions setmanals ferroviàries de càrrega amb Barcelona, València i Bilbao i més de 21 vols de càrrega setmanals amb Mèxic, tota Europa i part d’Àsia. La ciutat connecta l’Eix de l’Ebre (la carretera C-12 a Espanya) amb l’arc mediterrani i l’arc atlàntic.
La totalitat de l’oferta logística i industrial pública de la Comunitat, amb més de 18.000.000 m2 de sòl, està dissenyada amb moderns complexos logístics i de transport intermodal, amb infraestructures, equipaments i serveis de la millor qualitat. La plataforma logística Plaza, a Saragossa, amb 13 milions de metres quadrats és, altrament, la més gran plataforma logística d’Europa i lidera l’oferta de sòl logístic públic a l’Aragó.
Així mateix, Saragossa és una ciutat que està començant a despuntar com a “hub” especialitzat en “smart cities”. Disposa d’un ecosistema innovador molt actiu tant públic com privat, en el qual destaca el servei municipal de Saragossa Ciutat Intel•ligent.
En relació amb als comerços locals. Des de l’Ajuntament teniu alguna iniciativa per donar-los suport ? Expliqui’ns.
Tenim diverses vies de suport i de col•laboració amb el petit comerç. Però, endemés, estem fent una clara proposta per a l’impuls de la digitalització del comerç tradicional que anem a recollir en un Pla de Comerç Local.
Els comerciants sempre han tingut el repte d’adaptar-se a les necessitats canviants del consumidor, des del principi dels temps, però avui en dia les transformacions són més ràpides i destructives perquè la vida, abans purament analògica, ha cobrat una doble dimensió: analògica i digital.
El comportament del consumidor ha canviat de forma radical en poc temps a causa de l’alta penetració dels dispositius mòbils. La connectivitat dels usuaris a internet és constant i està present pràcticament en tots els àmbits del dia a dia: 24 hores, els 7 dies de la setmana. La interacció entre un consumidor i una botiga abans estava limitada al temps de l’horari comercial i a l’espai físic de l’establiment. Actualment, un consumidor pot tenir contacte amb la nostra marca les 24 hores del dia i en qualsevol moment o canal es pot produir la transacció.
La batalla per la subsistència ja no es lliura només en els metres quadrats de superfície o en els horaris d’obertura, ens trobem en un entorn més complex. La clau és innovar en tots els canals de venda per aconseguir establir un vincle amb el client perquè ens triï de manera sostinguda en el temps.
Actualment, hi ha una bretxa entre el que els consumidors poden fer i les accions que un comerç està duent a terme per adaptar-se als canvis en els seus hàbits que estan basats gairebé íntegrament en la tecnologia. Hi ha un desajust entre el canal físic i el digital encara per resoldre, especialment en les petites empreses. Per això, hem adquirit el compromís de donar suport al petit comerç de la ciutat en el seu procés de digitalització.
Parlem ara de Medi Ambient i dels Objectius del Desenvolupament Sostenible (ODS) Quines iniciatives promoveu? Teniu algun Pla d’acció Ambiental? Quin és i en què consisteix? Als centres educatius, treballeu amb algun projecte relacionat amb el medi ambient? Com ho feu?
Recentment hem fet una declaració institucional, subscrita per tots els grups polítics, per adherir-nos a la Comunitat pel Clima i defensar un canvi polític a favor de la sostenibilitat del planeta.
L’any 2009 es va publicar la “Estrategia de Calidad del Aire y Cambio Climático de Zaragoza” (ECAZ). S’hi van definir els objectius en matèria de sostenibilitat mediambiental fins a l’horitzó del 2015.
Arribats a aquesta data es va realitzar l’avaluació de l’ECAZ i com a principal conclusió es va destacar el gran avanç realitzat en matèria de reducció de les emissions de CO2 en els sectors d’acció directa municipal (mobilitat, edificació, serveis públics i gestió de residus). Entre tots ells, les emissions per càpita de CO2 han baixat des de 2005 fins 2015 un 18%.
Amb l’objectiu de renovar acords cap a un horitzó més llunyà i preparar-nos per nous desafiaments globals, des de l’Agència de Medi Ambient i Sostenibilitat de l’Ajuntament de Saragossa es va decidir realitzar una nova estratègia. Aquest nou pla és la “Estrategia de Cambio Climático, Calidad del Aire y Salud de Zaragoza” (ECAZ 3.0), que té un horitzó 2030, en línia amb els ODS marcats a nivell mundial, és a dir, amb la comunicació, l’educació de qualitat, les ciutats i les comunitats sostenibles, la producció i el consum responsables i l’acció pel clima.
Actualment, el nostre objectiu és implementar aquesta estratègia amb diferents plans més específics que abastin aquests ODS en els diferents àmbits i seguir reduint les emissions de CO2 des de totes les àrees possibles.
A nivell general, en temes relacionats amb la ciutat de Saragossa, en quines àrees pensa que s’ha de continuar treballant i quines teniu assolides?
En el món global en què vivim no es pot donar res per consolidat, ja que hi ha una forta competència entre les ciutats per atreure empreses, talent i inversions.
Hi ha tres sectors que em sembla que és clau desenvolupar en qualsevol ciutat que vulgui ser eficient i prosperar: l’energia renovable, la mobilitat sostenible i la implantació tecnològica en els serveis públics. Són els tres eixos que plantegen el gran desafiament de les grans ciutats a tot el món i el meu propòsit és donar-li a Saragossa un impuls decidit en aquesta direcció.
