Stephan Stephensen: Fent de la vida i l’art quelcom interessant

Stephan Stephensen: Fent de la vida i l’art quelcom interessant

L’EX-COMPONENT DE GUSGUS PARLA DEL SEU GRAN PROJECTE, “LES AVENTURES DE PRESIDEN BONGO”, LA SEVA PASSIÓ PEL VINIL, UNA EXHIBICIÓ DE FOTOS RECENT, LA SEVA FEINA EXTRA COM A NAVEGANT I XEF, I FORMES DE FER QUE LA VIDA ESDEVINGUI UN ART INTERESSANT

Stephan Stephensen (conegut per al món com a President Bongo, així com a artista que s’amaga sota excèntrics alias tals com Emotional Carpenter, Gluteus Maximus, ADSR i President Bongo) és un dels responsables del naixement de probablement una de les més conegudes bandes de música electrònica d’Islàndia – GusGus.

Va començar a mitjans dels anys 90 com a membre de GusGus, però mai es va limitar només al món de la música. El fet d’haver treballat com a fotògraf documentalista li va permetre utilitzar aquests coneixements en la creació d’elements gràfics de GusGus, tals com portades d’àlbum i vídeos musicals. Stephan és força conegut i respectat com a fotògraf que sovint presenta les seves pròpies exhibicions a diferents ciutats arreu del món.

Explorar noves àrees que fan de la vida i l’art quelcom més interessant sempre ha estat un objectiu per a Stephan Stephensen. A banda de fer art, és un navegant a temps parcial, i un xef, per tant es podria definir com un home del renaixement que no limita el seu creixement a cap direcció en concret.

Després de 20 anys de lleial servei a GusGus, Stephan fa pocs anys es va retirar del projecte quan aquest estava a la cresta de l’onada de l’èxit. La seva passió per seguir avançant el va fer enfocar-se al seu treball en solitari i a la producció, i va destinar tots els seus esforços a produir i llençar una sèrie conceptual “Les Aventures de President Bongo” – una extraordinària tasca que és, segons les seves paraules, un paraigua sota el qual pot tenir varis projectes, com són la seva pròpia música, música produïda per altres i fotografia.

A l’entrevista amb All Andorra, Stephan Stephensen obre el teló del seu principal projecte ara mateix – “Les Aventures de President Bongo”-, de la música que ja ha produït o està en vies de produir per aquestes sèries, parla de la seva activitat com a navegant i xef, de la influència que ha tingut Reykjavik en la seva música, de la seva darrera exposició de fotografia i d’altres coses que fan la seva vida i música més interessant.

Entrevista: Dmitry Tolkunov

Hola Stephan! Pel que sé, actualment estàs treballant en un projecte força excitant, anomenat “Les Aventures de President Bongo”, que és una sèrie de produccions previstes per als propers anys. Ens pots explicar una mica aquesta idea i com està funcionant?

Aquest projecte es durà a terme en els propers 7 anys, i durarà fins l’any 2025. El seu nom és en homenatge als famosos còmics franco-belgues “Les Aventures de Tin Tin”, però només pel que fa al nom, ja que les aventures del President Bongo és quelcom molt més musical. Veig en aquest projecte un paraigua on hi té cabuda moltes coses que m’agraden fer – la meva pròpia música, música que produeixo per a d’altres, els meus treballs de disseny gràfic, i la fotografia. Tinc previst llençar 3-4 gravacions en format vinil cada any en aquestes sèries i també produir aquesta música digitalment. Quan el cicle estigui complet, presentaré una col·lecció amb 24 vinils i un llibre del meu treball fotogràfic. A més, per tal de donar suport al projecte, tinc pensat fer una sèrie d’exposicions fotogràfiques a diferents ciutats, i potser un festival amb tots els artistes que han participat en el projecte.

Ja has llençat algunes peces musicals de la sèrie “Les Aventures de President Bongo”? Què ens en pots dir al respecte?

Doncs sí. La primera peça l’he fet amb una banda islandesa anomenada Tilburi. Volia enfocar-la més cap a un so kraut-rock, i al meu estudi vam fer dues versions esteses de les meves dues cançons preferides del seu repertori. També vam fer una sessió de fotos, i el títol casa perfectament amb el concepte, es diu “Execution”.

Aquest segon títol va ser el primer que vaig produir de Hogni, l’ex vocalista de Gus Gus. És una versió especial de l’àlbum “Les Adventures de President Bongo”, diferent del que es va produir apart, I porta inclosa una fotografia especial.

El tercer llançament serà una col·laboració meva amb l’artista Ottar S, que es dirà Quadrantes.

El quart llançament es va fer amb el músic clàssic, Bjarni Frimann Bjarnason, que és l’assistent del Director de l’Orquestra Simfònica d’Islàndia i és un àlbum de corda que sortirà el mes de maig. I la publicació que probablement sortirà passada la tardor serà un àlbum de l’artista tecno, Sonic Deception.

Per tant, s’estan cuinant vàries coses al mateix temps. El projecte serà realment eclèctic, cobrint diferents estils musicals – música clàssica, tecno, rock, etc… estic fent les fotografies pel llançament, I el disseny gràfic està a càrrec de Paul Mcmenamin – va treballar abans en les portades d’àlbums de Gus Gus tals com “Attention” i “Arabian Horse”.

També estic col·laborant en vídeos de diferents artistes, I estic pensant en fer almenys un vídeo per cada llançament.

Què et va impulsar la idea de fer una sèrie de vinil? Té alguna cosa a veure amb aquest sentiment de revival que està creixent arreu del món?

Per a mi, el vinil és un format interessant, ja que tots els llançaments de “Les Adventures de President bongo” s’han fet amb fotografies meves, i hi ha un munt d’espai físic en una portada de vinil, cosa que et permet posar una foto que pots veure clarament. A banda, per a mi el vinil és una manera agradable d’experimentar amb la música. Més que cap altra forma, i té un temps limitat a cada costat. Has d’escoltar tot l’àlbum, sense opció de repetir cançons, o afegir-les a una llista. Els músics, quan fan l’àlbum, elegeixen l’ordre de les cançons. Fa que sentis la música en la manera que toca.

 On the vinyl cover you can put a photo and see it clearly

Ets un artista multidisciplinari, que treballa alhora amb fotografia i vídeo, hi ha algun projecte imminent que no estigui lligat a la música?

Just he acabat una exposició de fotografia en blanc i negre de paisatges de Groenlàndia. En tinc algunes altres en ment, però conceptualment estaran connectades amb “Les Adventures de President Bongo”, que ara mateix és un projecte tan important que ocupa gairebé tot el meu temps.

Just he acabat una exposició de fotografia en blanc i negre de paisatges de Groenlàndia.

Groenlàndia

Groenlàndia

Groenlàndia

I quina és la forma d’art de les que treballes que et proporciona més plaer?

Bé, vaig començar com a fotògraf documentalista. Per un fotògraf d’aquest tipus, tot és potencialment una foto interessant, des de la perspectiva adequada. Segueixo fent fotos d’aquest tipus a tota hora, i capturo moments quan estic treballant amb d’altres formes d’art. És interessant i sembla que realment m’agrada el que faig. Penso que si la teva vida no és interessant, tampoc ho és el teu art. Per tant, intento fer que les coses esdevinguin interessants per a mi.

També ets conegut per tenir molts alies frikis com President Bongo, com el principal, però també Gluteus Maximus, President Penis, i Emotional Carpenter. Cada nom està lligat a un estil de música particular?

He utilitzat tots aquests noms perquè treballo en diferents projectes – de vegades pot ser una banda, o un treball personal, o una col·laboració amb algú. Per tant, aquests noms corresponen a diferents projectes. Però per a mi l’alies no és important, no hi presto atenció, el que realment compta és la música, és el que va en primer lloc.

Des de que has acabat amb Gus Gus, Emotional Carpenters és la teva nova banda musical?

Bé, de fet és un altre nom del qual no en faig massa cas, com he dit abans. Quan col·labores amb gent i toques en una banda a l’escenari, has de posar nom a la banda, i nosaltres ens diem President Bongo and the Emotional Carpenters. L’origen és una amiga meva, artista islandesa, Gabríela Fridriksdottir, que mai es defineix com una artista, sinó com una fustera emocional. Penso que és una bona descripció del que faig, i jo també em considero un fuster emocional.

En el passat has fet remixos amb artistes de la talla de Bjork i Depeche Mode. Hi ha res interessant en aquest camp que hauríem de saber?

Ara mateix estic completament enfocat a “Les Adventures de President Bongo” i tots els remixos estan connectats amb aquest projecte. Intento fer remixos per cada àlbum, però no tinc massa temps.

L’art ha esdevingut el més important a la teva vida? Què fas en el teu dia a dia i on vius actualment? El teu dia consisteix principalment a treballar a l’estudio i fer fotografia?

Vaig estar a Berlin 3 anys I mig, i just fa un any que em vaig traslladar a Islàndia. Passo molt de temps a l’estudi o fent fotografia, però també faig altres feines i hobbies, com navegar i cuinar. He treballat com a mariner de manera regular aquest hivern en un creuer enorme que té la base a Reykjavik, i vam organitzar diferents vetllades per veure les aurores boreals o donar classes de navegació. Normalment cada estiu treballo 2-3 setmanes de xef en un creuer que va cap a Groenlàndia. M’ajuda a guanyar algun diner apart. I també tinc el meu propi vaixell, com a afició.

Creus que aquest estil de vida juntament amb el fet de poder navegar sovint I gaudir del paisatge nòrdic t’inspiren? Creus que el teu art té un impacte important pel que fa al teu entorn?

Doncs no ho sé, I tampoc hi penso gaire. Islàndia és casa meva, em sento bé aquí, però també em recorda a algunes relacions complicades, com quan estimes però odies una cosa al mateix temps (la relació amb la mare, per exemple). Per tant, la resposta podria ser si i no.

I com és la vida social I política a Islàndia? He sentit aspectes interessants, com és el vot democràtic electrònic, on tots els ciutadans poden votar digitalment les noves lleis, o com que un artista anarquista no fa massa era alcalde de Reykjavik.

Aquesta pregunta li hauràs de fer a algú altre. És un tema que no m’interessa, i no segueixo la política en absolut.

Has fet moltes gires amb Gus Gus, I has seguit viatjant per tot el món amb els teus espectacles – tens algun lloc preferit per actuar?

Per a mi, l’espectacle ideal és aquell ple de gent entusiasta, no importa on sigui.

Quan va ser el darrer cop que et vas trobar amb aquest tipus de públic?

Doncs no ho recordo. De fet, ni tan sols recordo on vaig tocar per darrer cop.

Has estat mai a Andorra, que et faria plantejar el venir a tocar aquí?

Vaig estar un cop a Andorra, en un viatge de França cap a Espanya. Mai he tocat aquí, però està clar que estaria encantat de fer-ho si sorgís l’ocasió.

Espero que tinguis la possibilitat de fer-ho, tard o aviat, I gràcies per aquesta genial entrevista.


Publicitat
Ad
Read more: Els sons de la música amb Dmitry Tolkunov ...