Jimi Tenor parla del sentiment de solitud en la seva música, els seus experiments fabricant cervesa, l’evolució dels seus gustos musicals, el seu darrer àlbum i la seva possible tornada a la música dance
Jimi Tenor és un artista notable, amb un àmplia i rica formació musical, que sempre està preparat per girs inesperats i per prendre noves direccions en la música. Ha aconseguit dominar molts estils i ha fet nombroses col.laboracions, i així i tot encara aconsegueix crear quelcom nou en la seva original forma d’inventar sons, alhora que gestionar la seva imatge artística – essent famós pels seus conjunts funky, dissenyats per ell mateix.
Va començar la seva carrera musical quan era jove, a finals dels 80, com a vocalista de la banda punk-industrial, Jimy Tenor And His Shamans. Cap als anys 90 hi va haver un període d’idil.li amb la música electrònica, quan es va donar a conèixer en una de les més agosarades marques, Warp; i durant un curt període de temps va esdevenir una estrella del pop amb el seu hit, “Take Me Baby”, que va agitar les pistes de ball arreu del món, amb un vídeoclip vist als canals musicals més importants. Però les fronteres musicals eren massa estretes per Jimi qui va anar més enllà en la seva evolució musical, llençant-se a fer excèntriques interpretacions de jazz, funk i soul, de vegades tocant afrobeat o recuperant temes de música dance. Es podia trobar en petits night clubs fent exhibicions individuals, que gràcies a les seves habilitats musicals i a la gran quantitat de cançons reconegudes i adorades per l’audiència, van convertir-se en una experiència inoblidable. També va fer gravacions amb grans grups, canviant en cada àlbum, així com tocar en festivals musicals i grans sales de concerts. La seva gran passió per la música li dóna aquesta facilitat per tenir una visió tan oberta i estar preparat per experimentar.
Jimi Tenor va trobar una estona per parlar amb All Andorra, en ple tour del seu nou àlbum, sobre els seus darrers projectes, el sentiment de solitud en la seva música, els seus experiments en l’elaboració de cervesa, les seves col.laboracions preferides i moltes altres històries interessants.
Entrevista: Dmitry Tolkunov
Hola, Jimi! En què estàs ficat ara? Aquest any has fet un gran àlbum, ara estas concentrat fent el tour, o ja estàs pensant en fer música de nou?
Ara mateix estic fent la gira. Actualment soc a Àustria, i demà tenim un show a Itàlia. El meu darrer àlbum, “Order of Nothingness”, va ser llençat el juny del 2018.
Vem estar treballant intensament a l’estudi Philophon a Berlin. Principalment vaig treballar amb dos nois – Ekwo Alabi Savage, que és el meu company musical des de fa molt temps – hem treballat junts durant més de 10 anys, i Max Weissenfeldt, amb qui hem creat vàries coses durant els darrers dos anys.
El meu darrer àlbum “Order Of Nothingness” va ser llençat el Juny del 2018
Pel que veig, es tracta d’un àlbum de jazz i funk amb una gran banda integrada en les actuacions en directe. Ets conegut per ser un artista que fa espectacles molt diferents – en grups i en solitari. Quin tipus d’espectacles t’agraden més?
Els grans shows són els millors. M’agrada pujar a l’escenari amb una gran banda, amb molts instruments de vent. Però per una altra banda, m’agrada tocar sol perquè implica no haver de demanar res a ningú. Una gran banda significa molta organització. El millor per a mi és poder fer les dues coses, és un bon equilibri.
M’agrada pujar a l’escenari amb una gran banda, amb molts instruments de ven
A més de fer espectacles amb diferents muntatges, sovint col.labores amb altres artistes. Quines són les més memorables i preferides?
Doncs probablement, la meva preferida va ser amb Tony Allen, que és un conegut bateria afrobeat. La única cosa és que de vegades era complicat compaginar-nos perquè tenim estils de vida molt diferents. Tony és algú a qui li agrada aixecar-se tard i anar de festa, i jo soc molt més tranquil pel que fa a aquests temes.
Probablement, la meva preferida va ser amb Tony Allen
Has creat molta música de diferents gèneres, començant de ben jove quan cantaves en la banda de punk industrial, Jimy Tenor And His Shamans, passant per la música dance electrònica durant dues dècades, i acabant pel funk, jazz i afrobeat aquests darrers dos anys. Això equival a una gran varietat d’estils. Com ha evolucionat el teu gust musical durant tots aquests anys, i què t’ha ajudat a cobrir tota aquesta gama d’estils?
Durant les diferents etapes de la teva vida tens diferents nivells d’energia i coneixement, i el meu gust musical es va desenvolupar acorde amb ells. Per exemple, durant la meva adolescència, no escoltava jazz en absolut, i vaig començar a explorar aquest gènere quan en tenia 27. Així i tot, mai vaig escoltar grups convencionals com bebop, que ara m’encanta, i en termes de jazz solia escoltar sons més inusuals, com Sun Ra Arkestra. Crec que cada música és perfecta per diferents situacions.
A casa m’agrada escoltar temes més tranquils, com jazz espiritual, però si estàs a una disco, evidentment necessites música més energètica. Intento utilitzar aquest punt de vista en els meus espectacles en directe, quan toco en clubs ajusto la música a l’ambient de la festa. Sempre intento fer bona música que funcioni en aquell moment.
Quan toco en clubs ajusto la música a l’ambient de la festa
I a banda d’escoltar jazz espiritual, que t’agrada fer quan no estàs de gira? Quin tipus de vida portes actualment?
He estat en tantes festes I discos, que quan no estic de gira prefereixo estar a casa. Visc a la campinya finlandesa, hi tinc una casa i un estudi, i sempre hi ha projectes inacabats en els quals puc treballar. M’agrada passejar sol pels boscos, i cuinar per a mi, sobretot cuina espanyola. Elaborava la meva pròpia cervesa, ara ja no ho faig, però era una època on ho vaig provar, i anava al bosc a collir lúpul i altres espècies que li donaven un sabor únic a la cervesa, tenia un gust realment original, més semblant a la sidra que a la cervesa , no me n’havia adonat com el lúpul pot influir en el sabor d’una cervesa.
Vaja, doncs podem afirmar que t’agrada experimentar, no només en la música sinó en la fermentació de la cervesa també?
Doncs sí, sempre m’agrada experimentar a la vida. M’agrada fer coses que ningú abans ha fet. També personalitzo flautes que toco, per tal de buscar un so únic a la meva música.
Creus que viure en aquest entorn Nòrdic, en una casa de camp, es reflecteix en la teva música? Personalment crec que la música que ve de Finlàndia és realment inusual i experimental i té un so melancòlic comparat amb la teva música, que sembla més vital i que té moltes influències del jazz americà i del funk…
Crec que sí que s’hi reflecteix, ben segur. I no compararia Finlàndia amb altres països del nord d’Europa, l’estil és molt diferent. Així com a Suècia la gent és molt més sociable, i solen quedar per fer un cafè i parlar, a Finlàndia són més individualistes i els agrada estar sols, i això es reflecteix en el que fan. De vegades és dur i crec que en certa manera la meva música té aquest punt de solitud, i no ho faig de manera voluntària, però hi ha d’haver un reflexe de la música nacional finlandesa en les meves cançons. I utilitzo aquest plantejament quan treballo amb un equip amb molta gent. No hi ha democràcia quan treballen amb mi, no m’agraden els esperits rebels quan es discuteix sobre idees musicals, prefereixo que es faci a la meva manera.
La meva música té aquest punt de solitud
Fa uns anys fas dur a terme un projecte, Cola & Jimmu, que va agradar a molts i que va ser una mena de tornada la música dance electrònica. Tens algun projecte per fer música dance de nou?
Sí, potser faré música dance una altra vegada. Ara mateix estic en contacte amb Maurice Fulton, és un productor americà que va fer un single amb Roisin Murphy fa poc. De moment és un projecte, però potser fem alguna cosa de música house plegats.
Potser faré música dance una altra vegada
Quins altres projectes de gravació tens ara mateix?
Potser un nou àlbum cap a finals d’any. Crec que serà sota la marca Philophon, que són els que van llençar el meu darrer àlbum. Ara mateix està agafant forma.
Fas moltes gires, hi ha algún lloc o ciutat on t’encantaria tocar?
Ara mateix m’encanta tocar a Polònia, el públic allà sempre és genial i a banda m’encanta la cuina polonesa. No sé perquè, però a Europa de l’Est la gent és més entusiasta, pel que fa música, que a qualsevol altre lloc. Però mai se sap, l’ambient sempre depèn del local, del moment i de com es comporta la gent quan beu. Normalment prefereixo locals no massa grans, on puc tenir més contacte amb l’audiència, i poder parlar amb la gent després de l’espectacle.
Ara mateix m’encanta tocar a Polònia
Has estat mai a Andorra?
Encara no. He estat a prop vàries vegades, ja que vaig viure a Barcelona durant alguns anys. M’agradaria anar-hi i tocar, si hi ha algun local interessat en contractar-me.
Esperem que puguis venir algun dia, i gràcies Jimi per aquesta genial entrevista.
