DJ Hell: L’aroma del Techno

foto: Greg Gorman

DJ HELL PARLA DELS DARRERS LLANÇAMENTS DEL DJ GIGOLO, RECORDA ELS SEUS INICIS EN EL TECNO DE BERLIN, EL SEU JUDICI AMB ARNOLD SCHWARZENEGGER, I ENS POSA AL DIA DELS SEUS PROJECTES EN EL MÓN DE LA MODA

Helmut Geier, més conegut com DJ Hell, és una de les figures més influents en el món de la música electrònica. Ja des dels seus inicis de la seva carrera, va destacar per sobre de les tendències generals, sempre buscant un estil únic i un plantejament de la presentació i creació musical diferents. Els seus primers passos com a DJ van ser durant la seva adolescència, a finals de la dècada dels 70, i a finals dels 80 ja era un dels promotors de l’explosió cultural de la revolució tecno a Berlin. La seva passió per progressar i crear noves formes i gèneres musicals va fer que DJ Hell fós el responsable del naixement de l’electroclash, un nou estil musical que va canviar l’escena musical electrònica dels 90 i principis del segle XXI.

Jugar amb els contrasentits va ser un dels mètodes per crear l’ambient d’aquesta marca, International Deejay Gigolo, que en paraules de Hell és més que una marca, és una manera de pensar i un estil de vida. Aquest ús de les contradiccions va començar com una alias, Hell, que pot semblar demoníac per a la majoria, però que vol dir “brillant” en alemany nadiu.

DJ Hell és també conegut per ser un dels primers artistes que va portar humor I estètica pop-art dins el dur món del tecno, connectant-lo amb l’escenari de la moda. Aquesta aproximació queda molt reflectida en el seu estil personal, que està ben lluny d’una foto normal d’un DJ que vesteix de negre – DJ Hell és famós pels seus conjunts dandy i ha fet múltiples col.laboracions amb marques de moda conegudes com Hugo Boss i Agent Provocateur. Recentment el seu interès per la indústria de la moda l’ha dut a crear la seva pròpia línia de perfum i de bufandes.

En la seva entrevista per All Andorra, DJ Hell parla d’International Deejay Gigolo, de les seves darreres produccions, la història de l marca, comparteix records dels primers dies tecno a Berlin, i del seu judici amb Arnold Schwarzenegger, ens explica com estan els seus projectes en el món de la moda, i parla de les seves col.laboracions preferides i de moltes altres coses.

Entrevista: Dmitry Tolkunov

Hola Helmut! Què tal estàs i com està el teu món musical ara mateix? Algun llençament interessant de la marca International Deejay Gigolo que hauríem de tenir en compte?

Ara mateix estic treballant principalment en una caixa especial que conté moltes coses dins, com un vinil amb el meu darrer single, posters, samarretes marca Gigolo, imans, una mostra del meu perfum “Techno”, un CD amb 40 cançons la majoria desconegudes, material remasteritzat de principis dels 90 o també algunes que havien estat llençades fa molts anys en vinil – pura analogia tecno.

No és un àlbum normal; si vols accedir a la música que hi ha inclosa, has de comprar tota la caixa. Ho posaré en plataformes digitals, però primer va la caixa. Serà una edició limitada – només 500 unitats, i el llençaré abans o després de l’estiu. Encara no li he posat nom, però crec que una bona definició seria – el Passat, el Present i el Futur. Hi estic treballant cada dia, editant música i gràfics.

També tenim una recopilació de CD que Gigoló presentarà en un parell de mesos. Es dirà CD 14 i hi hauran molts artistes nous a la marca, com per exemple Joyce Muniz de Brasil, i d’altres més vells de la dècada dels 90 que ara no són massa coneguts – com Johnny Dangerous.

foto: Thomas Hauser

Wow, això sona excitant! Realment, la teva marca, International Deejay Gigolo, sempre ha estat famosa pel seu estil únic i presentació musical tan original – des de les portades dels àlbums fins als vídeos musicals, amb un marcat humor negre, i el teu gust tan personal com a responsable de la marca. Ets la ment pensant pel que fa a l’estètica de la marca?

Majoritàriament sí, sempre estic a la recerca d’artistes que representin l’estil Gigolo. Hi ha un ampli espectre d’influències – de vegades és cursi, representa molt el meu passat, ja que vaig començar com a DJ a finals dels 70; però sempre és un reflex del moment, de tot allò que passa en el nostre dia a dia. Gigolo és més que una marca discogràfica; és un sentiment i una manera de viure. Per damunt la música, sempre hem tingut molt bona connexió amb el món de la moda i hem fet moltes col.laboracions amb diferents marques.

I quins projectes connectats amb el món de la moda estàs duent a terme ara?

Vaig començar a fer bufandes. És el meu propi disseny i concepte, i les venc per internet i també en algunes botigues. Són enormes, una mena de talla gegant i càlida, sota la marca “Techno”. Crec que serà bo per a d’altres DJ o per a la gent que estimen la música tecno.

<Vaig començar a fer bufandes. És el meu propi disseny i concepte>

I l’any passat vaig crear el meu primer perfum anomenat “Techno”. Ha tingut bones crítiques, va agradar molt a homes i dones, i encaixa perfectament en el meu món Gigolo. Ara mateix, estic buscant socis que m’ajudin a llençar i desenvolupar una línia. Ja tinc projectes per altres perfums que representaran diferents estils de música electrònica – “House”, “Trance”, “Acid”. Com que soc un DJ, un productor, un músic i propietari d’una marca pròpia, no conec massa del món dels perfums i no tinc contactes allà. Per tant ara mateix estic parlant amb molta gent d’aquesta indústria i aprenent com s’ha de presentar el producte, fer el marketing i la promoció i vendre’l.

A què olora “Techno” ?

Crec que cadascú té la seva idea de com olora el tecno. Pot tenir olor de fusta, fum i suor de la vida nocturna, cigars. La meva vesió consisteix en una olor forta de fum i incens, com quan entres a una esglèsia on aquest és l’ingredient principal, a banda d’altres.

<No hi havia humor al negoci tecno, tot era massa rígid, nosaltres el vam afegir>

Has fet aproximacions inusuals que ningú havia fet mai abans per promoure Gigolo. Dius que no és una altra marca discogràfica, sinó un estil de vida. La música que trobes en aquesta marca sempre ha estat molt pionera en els seus temps. Com et veus en l’escena musical, com algú que segueix les darreres tendències o que les crea?

Sempre he estat a la recerca del que vindrá després. Si penses i vius com un artista has de sempre innovador. Mai vaig estar interessat en el que fa tothom perquè ja ho tenim, i tampoc vaig seguir tendències ni modes. Sempre he anat al darrera de quelcom fresc, un tipus de música que ningú hagi escoltat abans. I no tenia por de provar, fins i tot si ningú ho comprava, perquè jo creia en aquell producte i sabia que era alguna cosa nova i especial. Sempre va ser l’objectiu principal de Gigolo – trobar artistes desconeguts i música no escoltada.

Penso que el que fa especial a Gigolo és la contradicció entre l’aspecte visual-irònic de les portades d’estil pop-art dels teus temes i els vídeos amb un marcat sentit de l’humor, i la música per si mateixa – això és prou seriós i no sona com una broma. L’ús d’aquests constrasts és una de les formes d’acostar-te a l’art creatiu?

El que hem fet amb Gigolo mai ha estat una broma.Sempre hem cregut en aquesta forma d’art, el llenguatge musical, i ens hem fet moltes preguntes i hem intentat deixar petjada en un nou sòl. Hi havia girs especials i humor en el que feiem – sobretot durant els anys 90, ho vam incloure perquè en aquell moment no hi havia sentit de l’humor en el negoci del tecno, tot era massa rígid i controlat per normes. Ni jo ni altres artistes de Gigolo vam estar mai interessats en aquestes normes, no volíem formar part d’aquest món; nosaltres no teníem límits en cap direcció.

A finals dels 90 era necessari, quan l’electroclash va rebre una empenta, que la gent de l’escenari comencés a vestir com els agradés, que es maquillés i connectés amb el món de la moda. Crec que va ajudar a molts artistes el fet de començar a seguir les normes Gigolo, cosa que vol dir sense normes, pots fer el que vulguis. Sí, crec que va ajudar a molts artistes i que aquest va ser el motiu pel qual la gent ens va estimar i pel qual Gigolo va començar a dominar aquell món.

<Vam fer el tema “DJ” on P. Diddy menyspreua un anunci de DJs>

Amanda Lepore, la coneguda artista transexual de New York, va aparèixer al logo de Gigolo en aquells primers temps d’electroclash?

Sí. Sempre vaig ser un gran fan del seu art I del seu aspecte. Tinc una foto Polaroid seva despullada a la meva habitació d’hotel a New York, i li vaig demanar de ser la portada de Gigolo. Va acceptar i vam signar un contracte de 4 anys per utilitzar aquella imatge en els logos de la discogràfica.

Gigolo estava interessat en artistes homosexuals, transexuals així com en el món gay, ja ens els anys 90 vam implicar a Amanda com un clar exemple. Per seguir explorant aquell àmbit artístic, no fa massa, vaig fer el vídeo del tema “I Want You”, basat en imatges deTom of Finland, un artista que representa una mirada de grup.

<Treballar amb el Bryan Ferry va ser un dels punts culminants de la meva carrera>

Abans d’ Amanda Lepore, vas tenir Arnold Schwarzenegger a la discogràfica. Creus que també dóna una imatge similar? Tot i que l’Arnold mai ha estat vist com un gay i és un home de família fort, la seva estètica de culturista amb molts músculs i testosterona realment és molt popular en la cultura gay.

Té un aspecte força inusual pel que fa a l’estètica, és per això que el vaig elegir per ser la imatge de la marca. Arnold Schwarzenegger va ser un dels grans ambaixadors del culturisme durant els anys 70 I 80. El seu cos i la seva musculatura van assolir un nivell increïble, i formava part de l’escenari nocturn a la era disco, es poden veure fotos seves a Studio 54 amb Andy Warhol o Donna Summer. Més tard ja va passar a formar part de Hollywood. És per això que encaixa perfectament en el món Gigolo i el vaig afegir al primer logo de la discogràfica.

I hi va haver una història d’un judici amb ell?

Sí, va ser una època molt boja. Mai hagués imaginat que Terminator em demandaria. Terminator va destruir la marca independent alemanya de tecno. Sona surrealista però és el que va passar. De fet no em va destruir, però vaig perdre molts diners per culpa d’això. Realment, mai vaig demanar permís per utilitzar la seva imatge per promoure la companyia, amb la qual cosa li va ser molt fàcil guanyar.

He sentit que li vas haver de pagar $150.000. És correcte?

Sí, va ser això. I entre Schwarzenegger i Amanda, vam utilitzar la imatge de Sid Visches al logo de Gigolo. El vaig fer servir perquè pensava que era una idea divertida ja que és tot l’oposat a l’Arnold. Un perfecte anti- Schwarzenegger, un artista de rock punk sense cap indici de testosterona a la seva musculatura, però es mostra igual que l’altre – ensenyant els seus biceps com en Schwarzenegger ho va fer, i més tard ja va aparèixer Amanda Lepore al logo.

També ets molt conegut per col.laborar amb molts artistes que estan apartats del món tecno – com P.Diddy i Bryan Ferry. Tens alguna col.laboració que fós especial per a tú? Potser alguna en la que ho passessis genial?

Acabes d’anomenar els meus favorits – P. Diddy and Bryan Ferry, però també m’agradaria afegir Alan Vega de Suicide. Quan treballes amb artistes d’aquesta talla aprens molt d’ells i això fa de la teva música i art quelcom interessant.

Vaig aprendre molt de P. Diddy – com treballa, motiva i tracta amb la gent, com fa els seus negocis i es guanya la vida. Mai he vist ningú com ell. Abans de conèixer-lo, pensava que era algú diferent; s’ocupa de la seva imatge i de manipular la premsa en un sentit artístic, aquesta és una de les raons per les quals té tant d’èxit. Haver-lo conegut i haver treballat amb ell em va obrir els ulls, va ser una gran experiència a la meva vida.

Com va tenir lloc aquesta col.laboració amb  with P. Diddy – va ser ell qui va venir i et va demanar de fer alguna cosa plegats?

Si, va dir que volia fer un àlbum tecno i que li agradava la meva música, em va demanar d’anar a New York a fer alguns temes junts. Vaig pensar – wow, P.Diddy i tecno sonen una barreja atípica i inesperada i podria donar un resultat molt interessant. Vam fer 3 temes junts, dos d’ells van ser llençats a través de Gigolo – “Jack U” i un tema que es diu “DJ” on P.Diddy està menyspreuant un anunci on un DJ fa la pilota a la multitud intentant caure’ls en gràcia, i va parlar dels locals underground on toca, fa barreges i on pots ballar durant hores.

I què en dius del Bryan Ferry,com vau contactar i com va ser treballar amb ell?

Em va convidar al seu estudi a Londres. Se suposava que havia de fer un remix per una de les seves cançons a Roxy Music i em va demanar d’ensenyar-li algun treball que havia fet amb altra gent, i el que va ser curiós és que es va interessar molt per la música que havia creat amb el DJ P. Diddy, i va dir que volia fer alguna cosa semblant – fresc, modern i electrònic. El cas és que junts vam fer una cançó i un video titulat “You Can dance”. Mai hagués imaginat que arribaria a fer música amb gent de la talla de Bryan Ferry, i crec que va ser un dels moments culminants de la meva carrera.

<Crèiem que podíem canviar el món, i ho vem fer, en certa manera>

En la teva faceta de productor innovador que creava tendències en la música electrònica durant les darreres dècades, quina creus que serà la gran novetat en l’escenari?

Actualment el tecno és el tema del moment. Tothom parla del tecno i de la cultura revival del rave, i la moda i l’art estan tornant a l’estil del rave dels 90 a Alemanya i arreu d’Europa. Encara no es tendència, però ho esdevindrà l’any vinent, de moment aquest any ja tothom en parla.

Quin serà el proper gran esdeveniment l’any 2020 és fa difícil de predir ara mateix, tot canvia molt ràpid. Hi ha molts DJ superestrelles amb els seus managers i els seus jets privats que gestionen i controlen la vida nocturna. Però en els locals alternatius, encara hi haurà molta gent creant la seva pròpia música, que només s’editarà en vinil i que no tocaran aquests grans DJ superstars. Tindran les seves pròpies festes i el seu propi món, i tocaran per a ells mateixos i per a aquells que pensin com ells, apartats del punt d’atenció. Aquest moviment clandestí és fort, molta gent aposten per ell i obre nous sentits per a la música – inclou barreges d’estils, en cert sentit pot ser àcid, electro, EBM o un tecno més dur, i cap on anirà dependrà de com evolucioni la tecnologia.

Hi ha moltes possibilitats de canvi en el futur, i crec que està molt lligat a com la música és presentada pels DJ a la multitud. Quan pensem en un DJ, el veiem darrera una taula amb un Pioneer CDJ o un portàtil tocant una llista preparada de temes que pot agradar a la multitud o no. Penso que en un futur tot això canviarà i donarà pas a un nou sistema. Potser el so esdevindrà més professional, o la il.luminació en els clubs, o la manera en què la gent es diverteix, balla o escolta música i els DJ la toquen. I em pots demanar com serà l’any vinent.

Amb aquest sentiment nostàlgic de l’escena rave dels 90 encara present, s’han sentit comentaris sobre crear un Museu de la Música Electrònica a Frankfurt, amb tú a la direcció. Com està aquest projecte actualment?

Està encara en construcció. Penso que el problema és econòmic, com els organitzadors podran rebre subvencions si el projecte està portat per una associació sense ànim de lucre a la ciutat de Frankfurt. Em van demanar formar part de l’equip i vaig acceptar dirigir algunes exhibicions. Penso que la ciutat de Berlin també necessita aquesta mena de concepte. Per a mi Berlin va ser, i encara és ara, el centre de la vida nocturna i tecno on va començar tot a finals de la dècada dels 80 – principis dels 90. Estic ben segur que aquest tipus de museu dedicat a l’escena rave, nocturna i artística, arribarà tard o d’hora, molta gent en parla i sembla que ja ha esdevingut una necessitat.

Ja hi han exhibicions dedicades a aquest gènere a Berlin, però fins ara sembla que han estat mal gestionades per gent que no en sabien massa de la història de les discos. Aquells que realment van prendre part en aquells inicia i tenen una visió més artística haurien d’ésser més tinguts en compte.

<Crèiem que podíem canviar el món, i ho vem fer, en certa manera>

Està clar que tú ets una d’aquestes persones.Quins són els teus records i memòries d’aquests inicis, quan vas ser testimoni i un dels iniciadors del moviment tecno a Berlin – va ser com una explosió? Una revolució cultural?

Encara ho recordo tot força bé. Tot aquest moviment es va expandir sobretot després de la caiguda del mur. Abans d’això, hi havien clubs al Berlí Oest que tocaven un house i tecno precoç, però era per a una audiència molt limitada, no massa gent ho seguia. La gent del Berlí Est va tenir un gran impacte en el creixement de l’escena rave, va esdevenir quelcom molt gran gràcies a ells, i van aparèixer molts locals clandestins als inicis dels 90. Després vam començar amb el Love Parade i l’espectacle va crèixer molt, perdent-se el control – inicialment hi havien 5.000 assistents, que van passar  a ser-ne 50.000, i va arribar un punt on van arribar a ser 500.000. Mai vam arribar a imaginar que el que feiem tindria un impacte tan gran en el panorama musical i en la vida de tanta gent. Va haver un moment on crèiem que podíem arribar a canviar el món, i de fet ho vem fer, en certa manera.

Pel que sé,en els teus inicis vas intentar compaginar la teva carrera com a futbolista professional amb fer de DJ, i  encara ets un gran aficionat de l’equip de fútbol del Bavaria. 

Sí, és un aspecte de la meva vida, sempre intento animar el meu equip i veure els partits on juguen. El Bavaria ho està fent força bé aquesta temporada i espero que puguin estar en un millor lloc l’any vinent. Soc un esponsor de l’equip – DJ Hell està escrit en l’equipació dels jugadors.

Vaig jugar al club quan era jove. El fútbol i la música eren una part molt important en la meva vida ja des de ben jove. Però vaig decidir ser un DJ i un productor, per sobre de dedicar-me a l’esport de manera professional.

Des de llavors has fet gires com a DJ, portant la música electrònica a tots els racons del món on hi hagi una escena musical nocturna. Tens algun lloc favorit, on t’agradi més tocar?

Per a mi, un dels millors clubs al món és el Berghain, a Berlin. A banda, hi ha més d’un centenar de grans festivals de música arreu del món, però realment Eivissa és un bon lloc per tocar – molta gent encara creu en els clubs de l’illa i grans DJ hi viuen durant mig any i tenen força èxit a la nit eivissenca.

Normalment tinc molta resposta quan toco a New York

Sempre busco descobrir nous llocs, tot i que ja no en queden masses – crec que he tocat gairebé a tot el món. Si bé és cert que tinc llocs favorits – també ho és que les coses canvien, i un lloc on pots tocar en una festa espectacular, l’any següent pot no ser tan bo. Tot i que sé que sempre puc comptar amb ciutats com Berlin, Paris, Tokyo, Rio, New York – normalment tinc molta resposta a la meva música en aquests llocs.

Has tingut mai La possibilitat de tocar a Andorra o t’agradaria tocar-hi si sorgís l’oportunitat?

No crec que hi hagi tocat mai, però m’encantaria anar-hi si algun promotor o festival em convidés. Tot i que és un país petit sense una escena nacional desenvolupada – sempre estic a punt per anar i interpretar algun treball inusual, alguna cosa que probablement mai hagin escoltat abans.

Read more: Els sons de la música amb Dmitry Tolkunov ...