El 92% dels nostres titulats està treballant abans d’un any des de l’obtenció del títol, diu Dr. Jaume Puy Llorens, rector de la Universitat de Lleida

La Universitat de Lleida (UdL) ocupa el lloc 16 del món pel que fa a la qualitat de la docència, segons el rànquing Times Higher Education’s Impact 2021.

Distingida amb el Campus d’Excel•lència Internacional pel projecte Iberus, que comparteix amb les universitats de Saragossa, la Rioja i Pública de Navarra, té com a missió la generació, disseminació i aplicació del coneixement.

La UdL combina una llarga i fructífera tradició universitària amb una estructura jove i dinàmica que aposta decididament per una formació i una investigació de qualitat.

La Universitat es caracteritza per una oferta formativa innovadora centrada en l’assoliment dels objectius de l’espai europeu d’educació superior (EEES).

El Servei de Biblioteca i Documentació, acreditat amb el certificat de qualitat de serveis bibliotecaris de l’ANECA, i el Centre de Recursos per a l’Aprenentatge i la Investigació (CRAI) posen a disposició de la comunitat universitària un extens catàleg de dossiers, revistes i recursos com a complement de suport a l’ensenyament, la docència i la recerca.

Dr. Jaume Puy Llorens, rector de la Universitat de Lleida, ens ha explicat la realitat, els plans de la universitat i dels estudiants més famosos que es van graduar a la Universitat.

Entrevista: Irina Rybalchenko

Quin es el pressupost-2022 de la Universitat de Lleida per al desenvolupament de l’educació i la ciència?

La UdL ha pressupostat per a l’any 2022 és de poc més de 97 M€, finançats en la seva major part pel Govern català (66%), seguit de les taxes acadèmiques (23%). La major part es destina a la massa salarial, com correspon a una institució que té en el seu personal docent i investigador, juntament amb el d’administració i serveis, el seu principal actiu.

Quins són els programes d’estudis de la vostra universitat i en quines branques acadèmiques sou més especialistes?

Tenim les àrees d’especialitat repartides en quatre grans àmbits: ciències de la salut; enginyeries i informàtica; humanitats i ciències socials; i l’agroalimentari, forestal i veterinari. En tots ells hi tenim bons especialistes i referents internacionals. Si ens fixem en estudis que la Universitat de Lleida lidera de manera destacada a Catalunya i és referent estatal o internacional, podem citar els de l’àmbit agroalimentari i forestal.

Quines són les carreres de la vostra universitat que tenen més popularitat entre els estudiants?

Si atenem a la demanda, els graus de l’àmbit de l’Educació, i la salut, amb Medicina i Infermeria al capdavant, juntament Veterinària i INEFC (centre adscrit), reben moltes més sol•licituds que places tenen ofertes.

Amb relació als estudiants estrangers, quina és la seva procedència?

Hem de distingir entre els que participen en programes de mobilitat i els que s’incorporen de manera regular a les nostres titulacions. En mobilitat, fora del recés que ha suposat la pandèmia, hem rebut normalment uns 450 estudiants cada any, amb Itàlia i Mèxic destacats amb un 17% cadascun, seguits de Xina i Brasil, amb un 12%. Alhora, més de 360 estudiants de la UdL surten a través d’aquests programes, i Itàlia i Mèxic són les destinacions amb més destinataris. La mobilitat amb la Universitat d’Andorra la protagonitza, a la UdL, la facultat d’Educació, Psicologia i Treball social, que ha rebut aquest curs 6 estudiants andorrans i n’ha enviat 5 de propis a Andorra.

Dins de la matrícula ordinària podem esmentar que d’Andorra hem rebut enguany 156 estudiants als programes reglats d’estudis (145 als graus, 7 als màsters i 4 a doctorat); d’aquests, 90 són dones i 66 són homes. Andorra és el primer país de procedència del nostre estudiantat regular, fora de l’Estat espanyol.

Què penseu sobre l’educació a distància? En teniu programes?

Som una universitat presencial, i, tot i que en temps de pandèmia hem establert amb èxit la docència remota, quan s’han donat les condicions hem tornat a la presencialitat. Això no treu que alguns estudis s’organitzin per facilitar la compatibilitat a la gent que treballa.

Vosaltres focalitzeu en temes relacionats amb la innovació docent? Com ho feu?

Tenim un intens programa intern de formació en innovació docent, adreçat al professorat, que inclou desenes de cursos d’especialització cada any, sobre classe inversa, ús de tecnologies específiques en l’ensenyament, criteris per incorporar la visió de gènere a tot tipus de docències, etc. Alhora, s’incentiva la innovació docent amb ajuts a projectes, i premis institucionals, tant de caire general com, en alguns casos, sectoritzats per centres. La qualitat docent de la UdL surt cada any en llocs destacats tant als rànquings internacionals (Al THE Impact Rankings 2022 som al lloc 46 d’entre 1.180 universitats en Educació de Qualitat) com estatals (a l’U-ranquing som al lloc 3 de 72 universitats espanyoles).

Amb relació als processos de recerca de feina, en els darrers 3-5 anys, podria dir-nos quin és el percentatge d’estudiants que troben feina un cop acabats els seus estudis? Teniu algun conveni amb algunes empreses o un sistema de suport de recerca laboral?

L’estudiantat de la universitat de Lleida fa pràctiques laborals obligatòries en empreses o institucions a tots els graus. Tenim actius més de mil convenis que permeten una oferta de més de 2700 llocs anuals, en els quals estudiants de la UdL hi fan més de 2300 estades de pràctiques. A la nostra web, la plataforma Job Teaser té més de 10.000 ofertes de feina registrades. Gràcies a tot això, el 92% dels nostres titulats està treballant abans d’un any des de l’obtenció del títol.

Parlem d’investigació. En el si de la vostra universitat es porten a terme investigacions? En quin àmbit? Podríeu explicar-nos algunes de les seves investigacions que hagin tingut algun impacte? Quines han estat les més destacades?

La recerca és un dels pilars de la nostra universitat, i som molt competitius a nivell internacional en alguns camps del coneixement. Fa molts anys que a l’àmbit alimentari i l’agrari estem en posicions molt destacades als rànquings internacionals. L’impacte de la recerca es mesura a través de les citacions, i fa temps que dues de les nostres catedràtiques, la Dra. Olga Martín a Tecnologia d’Aliments, i la Dra. Luisa F. Cabeza a Enginyeria Energètica, figuren entre els investigadors més citats al món a les seves respectives disciplines. Estudis mediambientals i forestals de la UdL relacionats amb el canvi climàtic també han estat publicats a les millors revistes científiques del món, com Science. I cal esmentar l’àmbit biomèdic, veterinari, història, enginyeria, humanitats i ciències socials…

És difícil resumir, sense deixar-se contribucions importants, l’efecte de les més de 800 publicacions científiques que cada any fa el nostre personal investigador, que percentualment se situen més a la franja de revistes més exigents que la mitjana de les universitats espanyoles.

La universitat ha dut a terme projectes de recerca amb Andorra ? En quins àmbits ?

Entre la UdL i la Universitat d’Andorra hi ha col•laboracions acadèmiques, en matèria docent, codirecció de tesis, etc. Aspectes culturals com el teatre a Andorra o les falles, dins del context de tot el Pirineu, han estat estudiats per investigadores de la UdL. No hem tingut projectes de recerca conjunts però sens dubte és un territori a explorar, ja que hi ha molts àmbits d’interès comú a ambdues parts.

Amb relació als Erasmus… Quins són els beneficis o els avantatges dels Erasmus? Quins són els països amb què teniu algun acord? Quins són els països més populars entre els estudiants per fer un Erasmus?

El programa Erasmus ha estat i és un èxit de la Unió Europea, i la UdL hi participa des de l’inici. Ha permès l’obertura dels horitzons professionals i personals a milers dels nostres estudiants al llarg dels anys. La presència d’estudiants de mobilitat a la UdL, a més a més, té un fort impacte econòmic a la ciutat. Tenim convenis per a intercanvis Erasmus amb universitats de la pràctica totalitat de la Unió, a més de països tercers associats al programa. Les destinacions preferides dels nostres estudiants Erasmus són, per aquest ordre, Itàlia, Alemanya, França i Polònia.

Hi ha programes de suport econòmic als estudiants? Si un estudiant no té prou diners, pot fer estudis superiors a Espanya?

L’Estat té una convocatòria general de beques a l’estudi, gestionada pel Govern de Catalunya, mitjançant la qual, segons la seva situació socioeconòmica, l’estudiant pot rebre ajuts per a la matrícula, materials d’estudi, trasllat des del seu domicili a la universitat, i/o el cost de residència lluny de casa. La UdL disposa de programes propis que complementen aquestes necessitats en forma de beques salari, ajuts de viatge, ajuts especials a l’estudi per situacions socioeconòmiques greus o per a situacions d’emergència, o ajuts per a estudiants amb necessitats educatives especials, entre altres.

Volem que no quedi ningú sense possibilitats d’estudiar per motius econòmics, i per això el catàleg d’ajuts propis de la UdL és dels més destacats dins del sistema universitari català i espanyol. Així mateix, hi ha institucions privades que també fan les seves convocatòries.

Quin és el cost d’estudiar ? Quin tipus de beca reben els estudiants de la Universitat?

La UdL és una universitat pública i els preus dels graus i màsters oficials són aprovats cada any pel Govern català. El cost anual dependrà de si l’estudiant s’ha de desplaçar i/o residir fora del seu domicili familiar durant el curs. En cas que ho necessitin, poden optar a tot un ventall d’ajuts, que he referit a la resposta anterior.

Podria anomenar alguns dels estudiants més famosos que es van graduar a la Universitat?

La UdL moderna és una universitat jove i no ha tingut gaire temps d’acumular figures, i prefereixo parlar de titulats en llocs de prestigi o responsabilitat que de famosos. Si es consideren persones formades als centres que actualment conformen la UdL (potser en algun cas titulades a les universitats de les quals formaven part fins el 1991; altres ja titulades pròpiament a la UdL), probablement la més coneguda actualment és la doctora Bea Mothe, que treballa al centre de recerca IRSICaixa, doctora en Medicina i destacada investigadora i divulgadora sobre la SIDA i Covid-19.

També es podria esmentar el Dr. Enrique Playán, enginyer Agrònom, que ha dirigit uns anys l’Agència Estatal espanyola de Recerca. També van titular-se aquí les enginyeres agrònomes Dra. Maria Navarro, professora a la Universitat Estatal de Geòrgia (EUA) i la Dra. Ángela Cánovas, experta en Genètica Animal a la Universitat de Guelph (Canadà). Ambdues han rebut premis destacats a la seva trajectòria acadèmica i científica. O la professora Núria Perpinyà, formada a la Facultat de Lletres i reconeguda escriptora tant d’assaig com de novel•la.

Read more: Ciència i enginyeria modernes ...