A l’últim article del bloc en què parlava sobre el meu viatge a Palau vaig començar el meu relat explicant l’experiència que vaig viure amb l’avió. Aquesta vegada, és, sense cap mena de dubte, també digna d’explicar, tant en el vol d’anada, com en el de tornada.
Quan, l’any 2010, vaig anar al Sudan, el país es mantenia en guerra civil des de feia dècades. El seu president estava en recerca i captura per sentència del Tribunal de la Haia, condemnat per crims contra la humanitat. A més, hi havia tocs de queda i restriccions, sobretot, pels estrangers. En definitiva, un panorama gens encoratjador.
El vol d’anada ho vaig fer amb la companyia aèria Sudan Airways. Més endavant us explicaré l’estat dels seus avions. Un cop vam arribar des d’El Caire (Egipte), fins a Port Sudan (Sudan), ens vam trobar que per arribar al port, havíem d’anar escoltats per l’exercit. Això, impressiona, i molt. Després, ens vam avisar que no podíem sortir fora del vaixell sense autorització i, en cas de no complir-ho, seríem condenats a la pena de mort o a condemna perpètua.
Molt bé, ja sabem on som i el que no hem de fer…
El fons marí de Sudan
A diferencia de la part del Mar Roig d’Egipte, la part del Sudan, degut als conflictes en què viu, no està explotada a nivell industrial ni turístic.
El seu fons marí està impol·lut, sa i en perfecta conservació.
El motiu principal del viatge era poder observar els taurons martell, habituals i residents a la zona.
En aquesta regió però, degut a les corrents, nomes els podíem veure a 60 metres de profunditat.
Els submarinistes recreatius tenim marcat un límit de profunditat, 60 metres. A partir d’aquest límit, l’aire comprimit, sota tanta pressió, esdevé tòxic. Tenint en compte que la càmera hiperbàrica més propera estava a Egipte i que els serveis de rescat del Sudan brillaven per la seva absència, havíem de ser molt prudents amb la descompressió (a mes profunditat, més ràpid pots entrar en descompressió).
Tot i aquesta limitació, vàrem poder gaudir tant dels taurons, com també de les diferents varietats de coralls, gorgònies i peixets de colors que configuren aquest entorn submarí.
El far de Sanganeb
Declarat patrimoni de la humanitat al 2016, Sanganeb constitueix un espectacle de colors, aigua clara i màgia. Al mig del mar, on no se t’acudiria mai que podria existir una zona així, et trobes amb un paisatge de postal.
Es tracta d’una reserva natural el fons marí de la qual està protegit, però, en aquest cas, l’espectacle era fora de l’aigua. Un aspecte a destacar és que, en aquesta zona, vàrem poder gaudir d’un bany amb dofins salvatges i les seves cries. Estàvem sobre la zodíac (la llanxa neumatica) i ells van venir a saludar-nos. Vam ser educats i, immediatament, ens vam llençar a l’aigua. Jugar amb ells és una cosa inexplicable, et sents viu!
Umbria, el gran vaixell enfonsat
Fabricat a Hamburg als anys 10, aquest vaixell de càrrega podia transportar 2000 passatgers i 9000 tones de material. Va cobrir una ruta d’abastiment molt important durant la Segona Guerra Mundial fins que els aliats varen enfonsar el vaixell italià.
Entrar en un vaixell sota l’aigua de tals dimensions no és fàcil i pot ser molt perillós. Si et perds en el laberint de passadissos no en surts. Així que, altre cop, novament havíem de ser molt prudents i, sobretot, no separar-nos.
Quelcom difícil de fer quan ja només al entrar et quedes hipnotitzat. Ja no us dic res del que sents quan observes la bodega de càrrega plena de cotxes de la època o entres dins de la cuina i veus les ampolles de vi…
. Estàs centrat en el busseig, però no pots evitar transportar-te a la vida que s’hi vivia a bord.
Entrar al menjador, als banys… és com fer un viatge en el temps.
El retorn en avió
No puc acabar aquest relat sense comentar la tornada amb avió. En primer lloc, dir que l’avió no va venir a buscar-nos perquè s’havia espatllat. Ens varen deixar durant 24h literalment tirats sense poder comunicar-nos amb les nostres respectives famílies. Vàrem passar 24h al port, dins d’un vaixell, esperant que algú ens digués alguna cosa.
Total, que vàrem perdre la connexió amb el Caire i intenta fer una reclamació a Sudan Airwais que et pots esperar assegut. I, finalment, l’avió que ens varen enviar…
Encara ara em demano com era capaç de volar…
