Pocs països m’han sorprès tant com Indonesia. M’ha sorprès per la seva biodiversitat única tant dins com fora de l’aigua, pels seus espectaculars volcans però, sobretot, per la seva gent: amable, calorosa i generosa. Un autèntic plaer.
És una de les regions del planeta amb més activitat volcànica del món, compta amb més de 17.000 illes, 8.000 de les quals estan deshabitades. Un lloc salvatge ple de sorpreses i aventures. De totes aquestes illes, durant aquesta primera setmana de viatge ens vam centrar en un una de les grans. La illa de Celebes, també anomenada Sulawesi.
El parc nacional de Bunaken
Situat a prop del centre del Triangle de Corall, aquest fascinant entorn és l’hàbitat de 390 especies diferents de corall, milers de peixos, rèptils, mol·luscos i mamífers marins. Va arribar a ser habitual, que en cada immersió, el peix Napoleó vingués a fer-nos una visita. Es tracta d’una espècie protegida en vies d’extinció. Perquè us pugueu fer una idea, s’assembla a un mero i pot arribar a mesurar 2 metres.
Els peixos gripau constitueixen un espectacle visual. Tot i que no neden; només caminen, són uns dels depredadors mes ràpids del món. Capturen les seves preses en mil·lèsimes de segons (obrint la boca com els gripaus). Tenen una gran varietat de colors llampants que els mimetitza amb el corall i les esponges.
Els peixos lleó estan per tot arreu. Són uns peixos tant preciosos com perillosos.
El seu verí provoca molt dolor i, fins hi tot, paràlisis respiratòria. Així que si et pica un, hauries de sortir al més aviat de l’aigua i demanar primers auxilis inmediatament. I us asseguro que n’hi ha molts! A més, es tracta d’uns peixos que no tenen por de l’home. Conscients de la seva letalitat, ets tu qui t’has d’apartar si et creues amb ells, tot un problema quan fas immersions nocturnes i no els veus.
Com deia al principi, la biodiversitat d’Indonesia, degut a la quantitat de nutrients que els volcans actius llencen al mar, és única al món.
El fet de poder trobar plantes de totes mides i colors, anemones, peixos pallasso (el Nemo) i alguns animals estranys que semblen sortits d’una pel·lícula de ciència ficció constitueix una experiència gairebé irreal.
El pop mimètic
No obstant això, és un mestre del camuflatge, el pop mimètic qui guanya el premi al més estrany i curiós de tots.
Els pops són fascinants. Tenen tres cors i nou cervells (cada tentacle és un cervell independent), estan considerats un dels animals mes intel·ligents del planeta i son conscients de que existeixen, com els gossos, els cavalls o els propis humans.
En una immersió, sense previ avís, un d’ells va venir a visitar-nos. Conscients de les seves capacitats mimètiques ens vàrem apropar a ell “a veure que feia” i… bingo! Ens va delectar amb totes les seves perfomances de defensa.
Va imitar davant nostre al peix lleó, a una ratjada, però la imitació més espectacular de totes, va ser la d’una serp marina. I és que el pop s’enterra a la sorra, després treu dos tentacles, els alinea i amb les seves ratlles de colors és capaç d’imitar a la serp més verinosa del món. La millor obra de teatre subaquàtica sense cap mena de dubte.
Resten moltes coses més per explicar sobre Indonesia; però ara, ja és hora d’anar a dormir. Demà, partirem una setmana amb un petit vaixell a explorar les petites illes del nord. De manera que ens esperem moltes més aventures.
