La col·lecció del museu del Ferrocarril de Catalunya és considerada com una de les col·leccions industrials de ferrocarril més importants d’Espanya. L’any 1981, coincidint amb el centenari de la línia de Barcelona a Vilanova i la Geltrú, Renfe i la Generalitat de Catalunya van promoure la creació a Catalunya d’un museu del Ferrocarril. És un equipament cultural dedicat a la història del ferrocarril que està ubicat a Vilanova i la Geltrú, molt a prop de Barcelona. Però per què es troba aquí? Ana Grande Jiménez, la Cap de Comunicació i Educació del museu ha parlat amb nosaltres sobre la història des museu i les seves característiques.
“El motiu de triar la capital del Garraf va ser l’existència d’un antic dipòsit de locomotores que havia deixat de funcionar l’any 1967 i que permetia disposar d’un pont giratori, dipòsits d’aigua i una rotonda per a guardar les màquines més antigues. Avui és un espai amb una superfície total de 17.000 m2 (13.000 d’ells a l’aire lliure) d’instal·lacions patrimonials.
“El Museu es va inaugurar el 5 d’agost de 1990 (l’any passat vam celebrar els 30 anys del Museu). Està gestionat per un organisme cultural del sector públic, la Fundación de los Ferrocarriles Españoles (www.ffe.es), creada per a la recuperació, custodia i divulgació del patrimoni històric del ferrocarril.
El 1999 es va inscriure al Registre de Museus de Catalunya. Poc després entraria a formar part de la xarxa de museus del Museu Nacional de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya (mNACTEC).
Disposem de més de cinquanta vehicles de totes les classes: nombroses locomotores de vapor, elèctriques, dièsel i cotxes de viatgers de diversos tipus, entre els quals hi ha la composició completa del Tren del Centenari, única rèplica que existeix del primer tren que va circular a la península, entre Barcelona i Mataró, el 1848, o el primer Talgo que va funcionar en 1950.
La col·lecció del museu és considerada com una de les col·leccions tècniques ferroviàries més importants d’Espanya a nivell internacional. Aquí tenim locomotores i cotxes de viatgers fabricats a països com el Regne Unit, Alemanya, Bèlgica, França, EUA… El fet és que fins al 1887 Espanya no va fabricar el seus propis trens de vapor. Això es deu en gran part a la història política i econòmica del nostre país, i les debilitats i dificultats associades, la qual cosa va conduir a una disminució de la producció industrial.
Al Museu també tenim la primera locomotora fabricada a la Maquinista Terrestre i Marítima, la locomotora Caldes.
Bé, així tenim 28 locomotores de vapor, entre les que trobem algunes que daten de finals del segle XIX. Entre elles les dos més antigues del Estat espanyol só – són la locomotora MZA 168, coneguda com Martorell de 1854, la MZA 246, que té el sobrenom de Mamut, fabricada el 1857.
Entre els cotxes de viatgers, destaquen els tres de fusta (1947) que són reproduccions dels que van funcionar el 1848, el cotxe de tercera classe de 1905, també fet de fusta, i al que tots els visitants del Museu poden accedir lliurement, i, per últim, el HARLAN de 1881 procedent dels EUA (Estats Units d’Amèrica) que, junt amb el Bogie HARLAN, són peces originals dels cotxes de viatgers americans que van inaugurar la línia entre Barcelona i Vilanova el 1881.
Altres elements del sistema ferroviari, rellevants dins de la col·lecció, són una taula d’enclavaments i un pont de senyals originaris de l’Estació de França, que durant molts anys van regular el tràfic ferroviari en aquesta estació barcelonesa.
Algunes de les locomotores exposades es poden “explorar” pujant a la cabina del maquinista, mirant per la fenestra i imaginant com funcionaven els trens i els oficis ferroviaris, o com viatjaven els passatgers en aquells dies.
El tren és un element especialment evocador que estimula i ens proporciona records emotius i vívids. Així ens fa recordar intenses vivències passades que crèiem oblidades com les que podem viure amb l’exposició temporal “Ferrocarril i Memòria”, oberta fins el 12 de setembre a la Nau Panoràmica del Museu, amb la que podrem conèixer com el tren ha servit de estímul a persones en els primer estadis de pèrdua de memòria o Alzheimer, que molt anys després han recordat afectuosament com els van utilitzar pels seus viatges de nuvis, o per canviar les seves vides a través de l’emigració.
L’exposició és el resultat del treball realitzat pel programa REMS (Enfortiment i estimulació de la memòria) com a part del projecte educatiu del museu VAGOlab. Utilitzant el tren com a “força motriu”, els organitzadors realitzen tallers d’estimulació cognitiva i meditació per a les persones amb pèrdua parcial de memòria o malaltia d’Alzheimer. Els resultats dels seminaris van ser positius, ja que van provocar records reals a la gent, de com viatjaven en aquests trens durant la seva lluna de mel o de quan emigraven…
Del tot el conjunt de vehicles, la més important és la col·lecció de locomotores de vapor. Entre elles trobem 4 models andalusos (tipus de locomotores petites destinades a àrees urbanes o petites factories), la Norte 1653 (es va fer servir pel nord-est d’Espanya), la Oeste 9 i la Oeste 77 (que es van fer servir per al transport de trens de passatgers), la Santa Fe (151F-5001) que va ser la més potent de la seva època, les dos Renfe (240F-2591 i 240F-2705) i finalment les Mikado (141F-2101 i la 141F-2348, aquesta és la que es va fer servir per l’acte simbòlic d’apagament del vapor al nostre país en 1975).
Un altre conjunt important és el de les locomotores TALGO, que formen part de les màquines dièsel amb les que compta el Museu.
Un important avanç tecnològic va ser l’ús de trens elèctrics. L’electricitat va començar al segle XX a Suïssa i més tard a la resta d’Europa. Això requeria la creació d’una “doble infraestructura”: a més de la infraestructura de via sobre el terreny, calia crear una infraestructura aèria amb els cables de catenària. Els trens elèctrics són més ràpids i més nets en termes de medi ambient. És l’energia més utilitzada avui en dia tant en trens de rodalies com d’alta velocitat, però la construcció de la infraestructura resulta molt cara. Entre les màquines elèctriques exposades, tenim la Norte i Renfe 7001, Nord i Renfe 7206, Estado-Renfe 1000-1004, Renfe 7807, i la Renfe 7652, que forma part de la col·lecció, però no està en exhibició al Museu.
En els darrers anys, el Museu ha incrementat els seus espais d’exhibició amb l’Espai mercaderies, on es poden veure diferents tipus de vagons originals, que han funcionat per al transport de diversos productes, i una via de contorn a la part més externa del Museu, on es poden observar diversos tipus de travesses, maquinaria de manteniment, el primer pont de ferro construït al nostre país el 1868 (Pont de Pineda), un conjunt de senyals semafòriques del tràfic ferroviari, l’últim pas a nivell amb barreres no automàtic, i el fris escultòric que va realitzar el reconegut artista Josep Maria Subirachs per a l’estació de Sants el 1979.
Tot això i més, us farà viure una inoblidable experiència al Museu del Ferrocarril de Catalunya”.
