Als afores del poble de Ceret, a la comarca del Vallespir, a la Catalunya del Nord (França), es pot veure un pont de pedra sobre el riu Tec, molt ben conservat, que data de l’edat mitjana i fou construït durant el segle XIV, entre els anys 1321 i 1341.
Es tracta d’un pont d’arc únic i té com a curiositat i fita històrica que, durant uns anys, del 1341 al 1356, fou el pont més gran del món (no un aqüeducte, ja que cal recordar que aquests tenien una finalitat diferent: la conducció d’aigua, i no el pas de persones i carruatges, com és el cas dels ponts).
Aquesta obra d’enginyeria medieval té una llargària de 45,45 metres i una alçada de 22,30 metres en el punt més alt de l’arc central. Alhora, va substituir un pont anterior, del qual encara es conserven algunes pedres.
És curiós com les obres importants per a l’avanç de la humanitat sovint són les més perdurables i resistents al pas dels segles. Aquest pont és conegut tant com a Pont Major de Ceret com amb el nom de Pont del Diable, i està associat a una llegenda similar a la d’altres ponts de la geografia catalana, com el de Martorell.
Aquest pont ha estat font d’inspiració per a escriptors com Jacint Verdaguer, que el cita en alguns versos del seu poema Canigó, i també per a pintors, com els francesos Paul Cézanne i Auguste Herbin.
Joan Mañé Fort
