Emma Regada va començar a professionalitzar-se en les disciplines d’escultura i performance a la universitat de Belles arts a Barcelona. Hem parlat amb l’Emma de les tècniques, que fins ara han estat el seu mitjà d’expressió i els plans de l’artista.
El text: Irina Rybalchenko
“En l’escultura m’atrau el treball amb els materials propis de la muntanya, com són la pedra, la fusta i el ferro; materials durs i abruptes, però que el fet de inserir sobre ells poden acabar transmetent fragilitat, suavitat i lleugeresa.
Per altra banda, la performance em permet treballar els estímuls d’una forma directa a través de la improvisació i el joc, per a mi ja s’ha convertit en una manera de fer i viure la meva quotidianitat. Observant el que m’envolta i aprenent a alimentar la imaginació a partir de petits estímuls.
Moltes vegades es confon la performance amb el teatre quan són justament l’oposat. La performance no busca una interpretació i evita qualsevol ”atretzo” i escenografia que pugui allunyar l’espectador i al mateix artista, de la realitat. Si vols parlar de resistència i jugar amb el pes realment has de viure i sentir el pes i el cansament fins a l’esgotament. Si vols parlar de natura, pots enterrar-te en la muntanya, pintar el teu cos amb fang, ballar lligada a les branques d’un arbre… qualsevol experiència es consideraria performance mentre sigui real i pugui aportar un significat.
Un dels meus objectius és aprendre l’art de la joieria. Ara fa uns quatre anys que vaig començar a provar de fer peces de joieria estimulada per la geometria i la idea de poder portar minúscules escultures sobre un mateix/a. Treballo la joieria a través del metall, el bronze i el llautó, alguna vegada he fet una petita col·lecció en alabastre, però he de reconèixer que no tinc els estudis ni la tècnica d’una joiera professional, simplement m’agrada crear a través dels materials, l’estètica i els coneixements escultòrics que tinc. Potser més endavant m’agradaria endinsar-me en tècniques més complexes com la cera perduda, la soldadura de plata i els banys electrolítics.
Els meus referents artístics són la clàssica Barbara Hepworth i en Jack Eagan amb les seves escultures arrodonides i amb una textura perfectament polida i brillant. Per altra banda, també m’inspira el treball de Sophie Elizabeth Thompsonon que converteix els materials pesats en volàtils jugant amb les corbes i les formes orgàniques. I finalment Lluís Cera, escultor català, que té una gran influència en el meu treball pel fet de combinar materials com la pedra i el ferro buscant equilibri o tensió entre aquests.
Les meves fonts d’inspiració en l’escultura venen de l’observació de la natura, m’atrauen les textures, la geometria i sobretot els cercles.
És complicat escollir una obra pròpia preferida, ja que cadascuna té la seva bellesa i la seva història. Tot i això, tinc especial estimació pel conjunt d’escultures anomenat eclipsi de sol i eclipsi de lluna on parlo d’una transformació pròpia a través de la perfecció de l’esfera, la transparència i l’opacitat. També tinc especial valoració al darrer monument públic que he realitzat “Jo en tu” escultura en honor als donants d’òrgans que es pot trobar al Parc Central d’Andorra.
Aquest any vull concentrar-me a fer residències d’arts i col·laborar amb altres artistes a diferents països del món.
Després d’un any amb una alta participació cultural i creació d’obra pròpia segueixo amb ganes de créixer més i expandir-me, ja que Andorra ofereix diverses oportunitats per donar-se a conèixer, però es queda petita a l’hora d’intercanviar amb altres artistes, tècniques i rebre estímuls. Per aquest motiu decideixo agafar un any per viatjar en diferents països realitzant residències d’art, festivals, formacions i col·laboracions artístiques. Amb la intenció de nodrir-me, compartir i créixer per després tornar al país amb una motxilla ben carregada.
