L’augment de la demanda de capacitat de computació, impulsat per la intel·ligència artificial i els serveis digitals, està obrint nous debats sobre les infraestructures tecnològiques que necessitaran els països en els pròxims anys. A Andorra, entre les iniciatives que s’analitzen hi ha la possible construcció d’un centre de dades de 50 MW i el desplegament del Núvol Sobirà, dos projectes vinculats a la sobirania digital, la competitivitat i l’atracció d’inversió tecnològica. Parlem amb David Vicente (al centre), director d’Andorra Digital, sobre l’estat d’aquestes iniciatives, els seus reptes i el seu potencial impacte econòmic per al país.
L’entrevista: Irina Rybalchenko
En quina fase es troba actualment el projecte d’un possible centre de dades de 50 MW a Andorra i quina és la seva opinió sobre aquesta iniciativa?
Com qualsevol projecte que implica una inversió significativa per al país, aquesta proposta requereix una anàlisi molt acurada. A priori, Andorra no disposa d’una economia d’escala suficient per justificar per si sola una infraestructura d’aquestes característiques.
Per aquest motiu, cal ser creatius i estudiar com aquest tipus d’inversió podria donar servei no només al mercat andorrà, sinó també a altres microeconomies o mercats externs. No es tracta d’una opció que s’hagi de descartar d’entrada, però sí d’avaluar-la amb realisme.
En el passat ja s’han realitzat diversos estudis sobre la construcció d’un centre de dades i s’han mantingut converses amb possibles inversors, però fins ara els resultats econòmics no han estat suficientment favorables.
Actualment ens trobem en un context marcat per una demanda creixent de capacitat de computació, especialment arran del desenvolupament de la intel·ligència artificial. Aquesta és una qüestió global que planteja desafiaments relacionats amb el consum energètic, la refrigeració i l’ús de recursos naturals. Gràcies als acords que mantenim amb socis tecnològics internacionals, continuem avaluant opcions en aquest àmbit i no descartem cap possibilitat, sempre tenint presents les necessitats i limitacions del país.
Considera que aquest projecte podria reforçar la sobirania digital d’Andorra?
La sobirania digital ja està garantida, entre altres factors, gràcies als acords establerts amb diferents hiperescaladors tecnològics nord-americans i europeus per a la prestació de serveis de núvol sobirà.
En aquest context, un centre de dades podria representar un reforç addicional en matèria d’infraestructura. Ara bé, perquè el projecte sigui viable, és imprescindible que ofereixi un retorn econòmic clar i resulti atractiu per als inversors.
Quin impacte econòmic podria tenir una infraestructura d’aquest tipus en termes d’inversió, ocupació i diversificació econòmica?
Tots aquests factors formen part de l’anàlisi econòmica que caldria realitzar. Si el projecte s’implementa amb una dimensió adequada en termes de capacitat i volum de negoci, podria generar efectes positius.
Tanmateix, la seva viabilitat dependrà de la capacitat de comercialitzar aquests serveis més enllà del mercat nacional, ja que la demanda interna actual no és suficient per justificar una infraestructura d’aquestes característiques.
Té Andorra la capacitat energètica i de connectivitat necessària per assumir un centre de dades d’aquest nivell sense afectar altres sectors de l’economia?
Andorra produeix només una part reduïda de l’energia que consumeix i ha d’importar la resta, fet que comporta un cost important. Per això, el factor energètic és un element central en qualsevol anàlisi de viabilitat.
Pel que fa a la connectivitat, la situació és molt diferent. Segons els indicadors del Digital Economy and Society Index (DESI), Andorra se situa entre els territoris més avançats d’Europa en matèria d’infraestructures digitals i connectivitat. Per tant, aquest aspecte no representaria una limitació i podria constituir, fins i tot, un avantatge competitiu per al projecte.
Com avança el projecte de Núvol Sobirà i com funcionarà?
L’evolució és molt positiva. De fet, fa poques setmanes es va completar l’adjudicació dels diferents serveis cloud.
Per explicar-ne el funcionament de manera senzilla, podem utilitzar una metàfora. Per accedir a unes dades emmagatzemades cal disposar d’una clau i d’un pany. En un servei cloud convencional, el mateix proveïdor que gestiona el pany pot tenir també accés a la clau.
En canvi, en un model de núvol sobirà, la clau és propietat exclusiva de l’usuari, és intransferible i està sota el seu control directe. Això significa que és el titular qui decideix quan i com s’accedeix a la informació.
Dit de manera simplificada, el concepte de sobirania digital implica que les claus d’accés a les dades es mantinguin sota custòdia pròpia, dins d’un entorn controlat i amb les màximes garanties de seguretat.
