Foto: Jaume Riba
Linosa és una petita perla negra perduda al mig del mar, situada al triangle format per Sicília, Tunísia i Malta. És una illa volcànica, tan negra que sembla tallada en lava. Habitada només des del 1845, aquesta illa pelàgica conserva intacte el seu encant. La majoria dels visitants arriba amb ferri des de Sicília o des de Lampedusa.
Per part meva, vaig arribar a mitjans de juliol en un veler. El temps just per llençar l’àncora a l’entrada del petit port pesquer i sortir a explorar aquest lloc únic on sembla que el temps s’ha aturat.
Quan arribo a un lloc, sempre sento curiositat per conèixer la vida quotidiana de la gent. I també estic atenta a tot allò que pugui inspirar el meu treball com a artista: textures, pigments, sorra, roques, formacions naturals.
De seguida em vaig adonar de com n’és de petita aquesta illa: només compta amb 5,4 km². A l’hivern hi viuen uns 430 habitants, però a l’estiu aquesta xifra es quadruplica amb l’arribada de turistes, principalment italians. Aquí gairebé no hi ha cotxes, per la qual cosa és possible desplaçar-se a peu, amb bicicleta o amb moto, i tot és a l’abast de la mà. Seguint el mar des del port, la carretera costanera m’ofereix la primera visió del paisatge. La lava negra és omnipresent, però, de tant en tant, les cases de colors emergeixen d’aquesta catifa fosca, afegint un toc d’alegria a aquest dramàtic escenari.
Em vaig aturar al final de la carretera, on hi ha l’única platja de sorra de l’illa. Formada per cendra volcànica, és també un santuari per a les tortugues careta, que vénen aquí a fresar. Salvatge i magnífica, es cobreix de tons daurats al capvespre, un veritable regal de la natura. A prop, un bar-restaurant serveix tapes il·limitades per acompanyar les begudes. Cadires i butaques de vímet sobre la lava, una gandula penjant, el sol ponent i la lluna plena creaven un ambient càlid, com una vetllada entre amics. Va ser llavors quan me’n vaig adonar: a Linosa es ve a assaborir les coses senzilles. Aquí, el ritme de la vida és lent, pots prendre el temps necessàri, relaxar-te i sentir-te lliure al mig d’aquesta naturalesa. Potser és això el veritable luxe?
L’endemà, per evitar la calor de l’estiu, vaig sortir a explorar l’illa d’hora al matí. Em vaig aturar en un camp de lava per fer algunes fotos. Al principi, tot sembla negre, però a mesura que observes, comences a veure matisos. Les textures de les roques, els dibuixos que crea la lava en refredar-se, la barreja de colors… tot em va inspirar. Em vaig quedar allà una bona estona.
Al centre del poble, al costat d’un vell cotxe blau, vaig trobar una petita taula on hi havia col·locats productes locals, entre ells, llenties i tàperes, rics en sabor gràcies a la fèrtil terra de l’illa. Xerrant amb una italiana que fa vint anys que ve a passar els estius a l’illa, vaig saber que el camió carregat de fruita i verdura procedent de Sicília arriba dues vegades per setmana amb ferri. A l´illa no hi ha hotels, però es poden llogar pisos o bungalows. Hi ha una oficina de correus i un heliport per a les emergències. L’hospital i l’aeroport més propers són a Lampedusa, una illa veïna a una hora amb ferri ràpid. És cert que no hi ha gaire cosa a veure en aquesta illa, però sí que té l’essencial: una petita comunitat de gent disposada a ajudar-se mútuament.
Cada matí, els veïns es troben a l’únic forn de l’illa, situat a prop de la plaça. També hi ha alguns cafès on es reuneixen per gaudir d’un espresso. A la nit, quan el sol es pon, la gent conversa davant de casa sobre com ha anat el dia.
De tornada al petit port pesquer, em va fascinar la taula que havia preparada a la terrassa d’un restaurant davant del mar. Verdures a la planxa, tonyina i anxoves de la zona, frittata, parmigiana i, per descomptat, la caponata siciliana, un plat que es troba a tot Sicília i les illes veïnes. Està elaborada amb albergínies, tomàquets, cebes, tàperes i olives, sol menjar-se freda a l’estiu. Els turistes que vénen a Lampedusa a passar el dia es fan un festí amb aquestes especialitats locals recentment preparades abans de tornar a pujar al ferri. Després, una vegada que se n’han anat, l’illa torna a la calma.
La meva visita a Linosa va ser breu, però l’essència d’aquesta illa, allunyada del turisme de masses, em va deixar una impressió profunda. És un lloc senzill i autèntic, on el temps sembla haver-se aturat. Sembla estar tan a prop i, al mateix temps, quan hi ets, tens la impressió d’estar molt lluny del món que coneixes.
Abans d’anar-me’n, vaig recollir una mica de sorra negra de la platja i algunes pedretes volcàniques que faré servir en les meves creacions ceràmiques. Mirant enrere, m’adono que Linosa pot no ser per a tothom, però si busques un lloc per desconnectar uns dies, recarregar les piles i redescobrir la bellesa del que és essencial, és un lloc que has de visitar.
Dariya Kashuba, artista multidisciplinària
Foto: Dariya Kashuba
Email: studio@dariyakashuba.com
Instagram: @dariya_kashuba
