Tresor del Pirineu, per fi ens hem donat el plaer d’escalar el “Gran Diedro” una de les moltes joies que tenim ben a prop. Moltes bones opinions i escrits sobre aquesta via, però totes certes. El conjunt de l’activitat ha estat força interessant. Un cop fet l’esforç per arribar allà dalt hem aprofitat per recórrer també la “Cresta de Llosas”. Un magnífic bivac al “Ibon de Llosas” ens ha permès de gaudir durant dos dies de l’alta muntanya.
La perfecció! La forma del diedre és total i l’escalada amable de grau ens permet gaudir d’una ascensió que recordarem força temps. Aquesta via oberta per l’incansable Luis Alfonso és una més de les joies que haurem d’agrair a aquest aperturista, que és un dels més actius actualment al meu parer, i gran divulgador de vies i escoles d’escalada. Una cosa que aprofito a comentar és la fiabilitat en les ressenyes que publica i ens són sempre de gran ajuda…
…Doncs preparem el material i ens posem a l’acció, just a l’inici de la via trobarem un bolt que ens marca el camí. Després haurem de navegar amb les assegurances flotants per la paret, de reunió a reunió. Aquestes es troben equipades amb anelles per rapelar, si va millor pel nostre pla. El cert és que un cop comences a escalar, veus que serà una jornada molt més agradable del que a simple vista es pot preveure. Els llargs van passant i quan més amunt millor i més guapa la via.
Els nervis han deixat pas a la diversió, allò que de sota sembla tan i tan terrorífic ara és amable i la cordada sencera en gaudeix…
Els llargs han passat de pressa i arribem a la part alta del diedre, un llarg un xic descompost ( arribem a la pedrera del cim) ens deixa a tocar del Pic Russel. Amaguem els trastos i anem a fer la foto com cal. El cert és que l’activitat és un “10” i molt completa.
Però això ja ho explicarem un altre dia…
