La demanda d’aigua per a reg ha augmentat un 25% respecte al que és habitual, arran de les onades de calor d’aquest 2022, segons dades de l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA). Aquest consum agrícola intensiu, juntament amb la generació d’electricitat, explica en bona part el fet que pantans catalans com els d’Oliana i Rialb hagin arribat a una situació límit.
En aquest context, l’IRTA ha instat aquest divendres el sector agroalimentari a “introduir canvis en la manera de produir per afrontar el canvi climàtic”, ja sigui fent servir mètodes més eficients d’aigua, amb canvis a l’hora esporgar o bé introduint varietats que s’adaptin millor a aquest context. Aquesta manca de pluges i la sequera, que han derivat en un buidatge indiscriminat dels pantans, han centrat la taula que l’IRTA ha celebrat aquest divendres a Lleida, amb la presència de diversos representants institucionals i dels agents econòmics tant de Ponent com del Pirineu, amb l’objectiu d'”apropar l’activitat de l’Institut al territori i recollir-ne les inquietuds”.
La jornada ha abordat les afectacions que la sequera ha tingut a Lleida i a l’Alt Pirineu. També ha tractat els reptes que els agricultors afronten per a les properes campanyes, després que la manca de pluges d’enguany hagi obligat els productors a restringir i disminuir les dotacions d’aigua per poder acabar la campanya de regadiu.
Segons les dades que actualitza cada dia la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre, a data d’avui el pantà d’Oliana segueix en una situació límit i només conserva 23,5 hectòmetres cúbics. És a dir, tot just un 27,8% de la seva capacitat, que és de 84,3 Hm3. La situació de buidatge, però, encara és més extrema a l’embassament de Rialb, que ha arribat al final de la campanya de reg amb una reserva de tan sols 24,1 Hm3; és a dir, amb prou feines un 6% dels 403,1 Hm3 que pot arribar a acumular.
Ara fa just un any, la presa d’Oliana estava a un 37% de la capacitat, un nivell igualment baix però que era deu punts per damunt d’ara. De la seva part, Rialb també tenia una situació força millor que l’actual, malgrat que es trobava a només un 36%. D’altra banda, segons dades de la CHE mateix, la immensa majoria d’aigua de tota la conca de l’Ebre (el 90%) es destina al reg agrícola, a diferència d’altres conques -com la del Llobregat o el Ter- on la principal finalitat dels pantans és abastir el consum de les àrees urbanes i industrials.
