El president de l’Associació “Els Pobles més Bonics d’Espanya”, Francisco Mestre, ens va explicar les principals objectius de l’Associació.
Entrevista: Irina Rybalchenko
Quan es va crear l’associació i quins són els seus objectius?
L’associació es va fundar l’any 2010 a Catalunya. Els objectius són la promoció i la difusió dels pobles adherits, la protecció del patrimoni natural i arquitectònic dels nostres municipis i la millora de les zones rurals especialment desprotegides i la lluita contra el despoblament.
Qui finança l’associació? Quin és el pressupost de l’associació?
L’associació es finança en un 85% per la quota anual que pagan els municipis, l’altre 15% correspondria a ajudes de les diferents administracions (estatals i autonòmiques) i venda dels productes de merchandising, com per exemple la nostra guia promocional anual.
Actualment l’associació consta de 111 membres.
Per quin principi s’inclouen les ciutats o pobles a l’associació?
El 90% dels nostres afiliats té menys de 3.000 habitants. El màxim és de 15.000 habitants. La iniciativa de formar part de l’associació ha de partir en tot cas del ple municipal del municipi candidat i enviar-nos la documentació adient (patrimoni certificat, padró municipal, acord del ple i carta de qualitat de l’associació signada per l’alcalde).
Una vegada rebem aquesta documentació fem una visita al poble candidat amb personal de l’ajuntament (normalment alcalde o regidors). En aquesta visita es fa un reportatge fotogràfic i una evacuació on mirem més de 40 punts recollits a la carta de qualitat (disponible per tothom a la nostra web). Mirem sobretot l’urbanisme, l’harmonia de les construccions, la bona conservació dels edificis, la gestió del trànsit, les zones d’aparcament i autocaravanes i la cura pels petits detalls.
La decisió final la pren la comissió de qualitat abans de l’assemblea general una vegada a l’any. També es fan auditories que són avaluades per la mateixa comissió dels pobles ja membres de la xarxa per comprovar i vigilar que compleixen els requisits pels quals van entrar a l’associació.
Quines ciutats o pobles van ser les últimes membres a formar part de l’associació?
Van ser sis pobles: Durro (Lleida), Castrojeriz (Burgos), Trevélez (Granada), El Burgo de Osma (Soria), Artíes (Lleida) i Garòs (Lleida)
Quins projectes finança l’associació?
L’associació, pel seu escàs pressupost, pot finançar els projectes de promoció de l’associació; es a dir la guia, tot el que té a veure amb la web, app i les xarxes socials, anuncis i esdeveniments promocionals als nostres pobles com La Noche Romàntica, Festivals etnogràfics i altres esdeveniments culturals o turístics als nostres pobles. També finança la presencia en esdeveniments com les Fires de Turisme com FITUR.
Amb quina freqüència tenen lloc els esdeveniments culturals en ciutats o pobles? Quins d’ells són els més bonics, des del vostre punt de vista?
Els pobles de l’associació, donat que molts tenen categoria de conjunt històric, són llocs on es realitzen nombrosos esdeveniments culturals i tradicionals. Molts d’aquests esdeveniments són considerats Festa d’interès turístic nacionals o regionals, amb una importància espectacular amb recreacions històriques de primer nivell o tradicionals que porten molts anys implementades al poble en qüestió. Aquests esdeveniments són molt bonics i molt importants pels nostres pobles.
Quina comunitat d’Espanya té més quantitat de les ciutats o pobles més bonics i per què?
La comunitat amb més pobles (27) és Castella i Lleó, que també és la comunitat més gran d’Espanya. També s’ha de tenir en compte que el ple municipal d’un municipi ha d’iniciar el procés i si no hi ha aquesta petició, no pot ser membre de l’associació. En general tenim moltes més pobles al nord d’Espanya que al sud.
Teniu estadístiques sobre el volum de turistes que visiten les ciutats o pobles bonics? Quina ha estat la dinàmica dels darrers anys?
Sí, tenim estadístiques en aquells pobles que tenen una oficina de turisme oberta tot l’any. En pobles molt petits això no és possible i hem de guiar-nos per la percepció de l’ajuntament o dels comerços o de l’hosteleria. L’entrada d’un poble a l’associació és espectacular. Tenim pobles (menys coneguts) que han multiplicat les visites per 10 en 4 o 5 anys.
Tenim altres més turístics que han multiplicat les visites per 2 o per 3. Hem mirat quan s’ha produït aquest augment i hem vist que han pujat especialment les visites desestacionalitzades al poble, és a dir s’augmenta significativament el nombre de visitants en èpoques de l’any on abans tenien molt poca afluència o no hi tenien. Des de-de l’associació no volem un turisme que col•lapse el poble, però lluitem per la desestacionalització i un turisme de qualitat nacional i internacional als nostres pobles. Per això tenim contactes amb empreses del sector turístics a països com els Estats Units, Xina, Alemanya o Suïssa.
També tenim la col•laboració de Turespaña promocionar els nostres pobles als diferents països.
Quantes sol•licituds estan pendents actualment? Quant de temps dura el procés de revisió?
Tenim pendents unes 25 sol•licituds, algunes d’elles de l’any passat encara. El procés de revisió i reauditoria és cada 5 anys aproximadament excepte si es detecta a algun dels nostres pobles una infracció important de la carta de qualitat. En aquest cas la reinspecció seria imminent per ser estudiat el cas a la comissió de qualitat.
Coopereu amb l’associació semblant a França?
Si, tenim un contacte molt important i cooperem assíduament en temes que ens trobem de la mateixa manera a Espanya i França, com pot ser la regulació per la instal•lació de panells solars fora del casc urbà per protegir el patrimoni arquitectònic dels nostres pobles per exemple. També pertanyem a la Federació de Pobles més Bonics de la Terra on també estan associacions com Itàlia, Suïssa, Bèlgica, Xina, Japó o Alemanya on fem reunions anuals i on sumem més de 700 pobles certificats en total.
