Albert Borràs René, Portfolio Manager d’Andbank
“En les últimes dècades la demanda de liti s’ha disparat, principalment impulsada pel creixent ús de bateries en vehicles elèctrics, convertint-se un mineral clau per a la transició cap a una economia basada en energies renovables. Això ha desencadenat una “febre del liti”, que va comportar pujades de fins al 600% en el seu preu al llarg de 2022.
Tanmateix, durant el primer trimestre del 2023, el preu del liti ha experimentat una caiguda abrupta del 60%, deguda principalment a una baixada de la demanda de vehicles elèctrics a la Xina per la fi de les ajudes governamentals, fet que ha provocat una sobresaturació d’aquest material.
No obstant això, encara que el liti és un dels elements més abundants de la terra, només es pot obtenir de forma rentable en algunes regions específiques del món, com ara el “triangle de liti” que es troba a la regió andina que compren Perú, Xile i Bolívia i que suposa el 70% de les reserves a nivell global.
Aquest fet, provoca que el preu d’aquest material estigui molt lligat a les qüestions polítiques que hi ha en aquests països, on sovint la seguretat jurídica i el raciocini econòmic no estan alineats amb el mon empresarial.
Un clar exemple d’això ha estat la decisió del nou president de Xile, Gabriel Boric, d’impulsar la nacionalització de les mines de liti del país. Això ha generat preocupació en la indústria, ja que Xile és el segon productor mundial després d’Austràlia. Boric ha defensat que la nacionalització de les mines de liti és una decisió necessària per assegurar que els recursos naturals del país estiguin al servei del poble xilè i per promoure el desenvolupament sostenible.
Tot i aquest eslògan, molts experts creuen que la nacionalització del liti podria ser vista com una mesura radical que demostra la falta de confiança del govern xilè en els inversors estrangers i en la pròpia economia del país. A més, consideren que l’estat Xilè no té la suficient tecnologia ni capital propi per afrontar una tasca com aquesta, fet que provocaria que la gestió pública de les mines podria ser menys eficient que la gestió privada.
En aquest context, s’ha generat una forta incertesa en el mercat del liti, ja que molts compradors i inversors s’estan preguntant què passarà amb l’oferta en cas que Xile decideixi seguir amb els seus plans. La nacionalització podria portar a una major intervenció de l’Estat en la producció de liti, cosa que podria afectar el flux d’aquest mineral en el mercat internacional. Alguns experts creuen que una major intervenció estatal en la producció podria portar a una reducció en l’oferta del mineral, cosa que podria fer que el preu del liti tornés a repuntar amb força, encarint, encara més, el cost de la transició energètica que s’està duent a terme.
Així doncs, és molt important tindre pressent que les polítiques i els problemes comunitaris de Sud-Amèrica tenen un impacte directe en el preu del liti. Les nacionalitzacions de les mines i els conflictes socials poden afectar la producció i el subministrament del mineral, cosa que pot provocar grans volatilitats en el seu preu.
Això és una mostra de la fragilitat de la indústria extractiva i la cadena de subministrament global, i com els governs i les empreses han de ser conscients del risc polític a l’hora de prendre decisions d’inversió en aquest sector i de voler basar tota la transició cap al vehicle elèctric en un material tant subjecte a fortes adversitats polítiques.
En conclusió, el liti és un element clau en la transició cap a un futur més net i sostenible, però la situació actual del mercat presenta desafiaments importants per als productors i per als països que depenen d’aquesta matèria primera. La sostenibilitat de la producció de liti és una preocupació creixent, i és necessari tindre pressent la feblesa que presenta tota la cadena de valor d’aquest mineral, amb una forta vinculació e les corrents polítiques llatinoamericanes”.
