Bernat Vilanova Caminal és mecànic d’helicòpters a l’aeroport Andorra – La Seu d’Urgell i aficionat al ciclisme. Fa molts anys que practica aquest esport, no per competir, sinó per plaer. Comparteix la seva visió sobre els avantatges del ciclisme, així com aspectes clau de seguretat i respecte entre ciclistes i conductors, amb l’objectiu de motivar persones de totes les edats a sortir amb bici i poder gaudir-ne amb tranquil·litat.
M’agrada el ciclisme, ja que permet gaudir de l’entorn mentre et mantens en forma, i també m’ajuda a desconnectar de la rutina, a coincidir sovint amb companys i posar-nos al dia d’un ventall de temes diversos, com pot ser una situació personal, laboral, un tema polític o la situació global del món. En resum, el ciclisme m’aporta una combinació de benestar físic, mental i de nexe social mentre et desplaces amb vistes agradables.
També cal dir que, gràcies al ciclisme, he conegut molta gent i he compartit moments impressionants, i actualment tinc un entorn social ampli – esportivament parlant – fruit d’anys de pràctica d’aquest esport.
M’agraden molt els recorreguts amb poc trànsit i aïllats dels grans nuclis, sobretot a l’estiu, com ara les estacions d’esquí, on la frescor de l’alçada, els colors, els salts d’aigua i el bestiar et connecten molt amb la natura.
Si em demanessin on m’agradaria anar només pedalant, us diria el següent: algun dia voldria fer una travessa i recórrer tot el Pirineu o una ruta als Alps.
Trobo que les infraestructures ciclistes d’Espanya, França i Andorra són molt bones. Avui dia, pocs són els indrets on no arriba una carretera. Cal dir que Andorra, pel que fa a infraestructures, està molt avançat: el ferm de les carreteres sovint està impecable i amb les pertinents indicacions quilomètriques que mostren els desnivells, la distància i l’alçada de la majoria d’ascensions del país. Això atrau molt el públic estranger. Pel que fa als països veïns, disposen d’una gran xarxa de carreteres on el trànsit i la massificació de gent desapareixen. A l’Alt Urgell i sobretot al sud de França pots passar hores sense veure ningú, cosa que Andorra no permet, ja que sovint has de coincidir amb els nuclis de les parròquies.
Pel que fa al respecte cap al ciclista, Andorra està molt conscienciada en aquest sentit i la gent respecta molt els ciclistes, la qual cosa a les carreteres catalanes – freqüentades per turistes, sobretot francesos – és més escassa, i sovint et trobes que una autocaravana et passa a pocs centímetres.
Cal saber que a França no es permet que el ciclista circuli en paral·lel (s’ha d’anar un darrere l’altre), mentre que a Espanya o Andorra els ciclistes poden circular de dos en dos perquè la llei ho permet. Crec que això ajuda a explicar aquesta falta de respecte, fruit d’una manca de coneixement de la legislació.
Per fer el ciclisme més segur i atractiu, caldria ampliar la xarxa amb carrils bici totalment aïllats del trànsit i, sobretot, que les carreteres disposessin d’un vial ampli i practicable. També és important disposar de petits trams de carreteres secundàries on, per exemple, els caps de setmana al matí, durant un període, el trànsit motor estigui prohibit. Això permet que els nens s’iniciïn o que la gent a qui li fa respecte sortir a rodar amb el trànsit obert pugui fer-ho.
Si pogués donar un missatge als conductors, els diria que siguin empàtics i que hi ha lloc per a tots. Sovint el conductor va estressat a la carretera, i el ciclista no té cap intenció de molestar.
El tema de la bici com a mitjà de transport a la nostra zona segur que ajudaria, ja que estem acostumats a fer-ho tot amb cotxe o moto. El clima pirinenc i el desnivell del terreny no afavoreixen que durant tot l’any la gent vagi a treballar amb bici o a comprar, però no és excusa: es pot avançar molt en aquest àmbit. És un tema de cultura i d’infraestructures, sobretot. A Suïssa, per exemple, la gent es desplaça molt amb bici fins a l’estació de tren. Una vegada allà, disposen d’un ampli pàrquing exclusiu per a bicis, un conjunt de coses que ajuden. Aquí caldria avançar molt en seguretat, ja que sovint hi ha robatoris de bicis, sense anar més lluny, a la Seu i rodalies, un lloc en el qual amb bici es podria fer tot, però no pots deixar la bici al carrer i fer la compra tranquil·lament.
Crec, però, que on s’ha de millorar més en aquest sentit és a les grans capitals, ja que és allà on petits canvis fan que milions de persones adquireixin hàbits més sostenibles.
