![\"\"](\"https:\/\/all-andorra.com\/wp-content\/uploads\/2020\/11\/beaujolais-france-vins-automne.jpg\")
Cada setembre, els quioscos es tornen a omplir de col\u00b7leccions que prometen convertir-nos en experts en hist\u00f2ria, cuina, minerals o vaixells de fusta. Els gimnasos recuperen aquells que van desapar\u00e8ixer abans de l\u2019estiu. Comprem una agenda nova, busquem un curs d\u2019angl\u00e8s, endrecem la taula i ens convencem que aquesta vegada s\u00ed que aconseguirem fer all\u00f2 que fa mesos que ajornem.<\/p>\n
No \u00e9s ben b\u00e9 optimisme. S\u2019assembla m\u00e9s aviat a una amnistia.<\/p>\n
Durant les vacances, aquells que n\u2019han pogut gaudir han viscut unes setmanes allunyats de les reunions, els correus, els despla\u00e7aments, les converses pendents i aquella llista de petites obligacions que rarament sembla greu, per\u00f2 que, sumada, ho acaba ocupant tot. Hem dormit una mica m\u00e9s, hem menjat a altres hores, hem vist persones que durant l\u2019any amb prou feines veiem i, durant uns dies, hem sentit que alguns problemes ja no pesaven tant.<\/p>\n
Per\u00f2 probablement no havien desaparegut. Nom\u00e9s s\u2019havien despla\u00e7at fora de la nostra vista.<\/p>\n
Una investigaci\u00f3 publicada al Journal of Occupational Health va analitzar els efectes de les vacances sobre la salut i el benestar. La conclusi\u00f3 no resulta gaire sorprenent: les vacances produeixen una millora, per\u00f2 bona part dels seus efectes s\u2019esvaeix poc despr\u00e9s de tornar a la feina. Descansem, recuperem forces i ens sentim millor, per\u00f2, quan tornem a entrar en el mateix entorn, amb les mateixes regles i les mateixes tensions, el nostre benestar tendeix a tornar al punt de partida. La literatura cient\u00edfica fins i tot ha posat nom a aquest fenomen: l\u2019efecte d\u2019esva\u00efment de les vacances. (De Bloom et al., 2009)<\/p>\n
Potser el problema \u00e9s que pensem en les vacances com una reparaci\u00f3, quan moltes vegades nom\u00e9s s\u00f3n una treva.<\/p>\n
Reparem el cansament, per\u00f2 no all\u00f2 que el provoca. Ens allunyem del conflicte, per\u00f2 no prenem la decisi\u00f3 pendent. Deixem de mirar el correu, per\u00f2 no canviem la relaci\u00f3 que tenim amb la feina. Durant unes setmanes sentim menys pressi\u00f3 i confonem aquesta dist\u00e0ncia amb una soluci\u00f3. Despr\u00e9s tornem i descobrim que el problema continuava all\u00e0, educadament assegut, esperant que torn\u00e9ssim.<\/p>\n
Aleshores fem promeses com ara: aquest any em cuidar\u00e9 m\u00e9s. Canviar\u00e9 de feina. Aprendr\u00e9 un idioma. Estar\u00e9 m\u00e9s present amb els meus fills. Deixar\u00e9 d\u2019acceptar reunions in\u00fatils. Parlar\u00e9 amb el meu responsable. Em formar\u00e9. Buscar\u00e9 alg\u00fa que m\u2019ajudi. Dir\u00e9 que no.<\/p>\n
I probablement ho diem de deb\u00f2, per\u00f2 el problema no acostuma a ser la falta de voluntat. El problema \u00e9s que les nostres promeses individuals tornen a entrar en sistemes que fa anys que funcionen sense comptar-hi. L\u2019agenda es torna a omplir, alg\u00fa col\u00b7loca una urg\u00e8ncia per damunt del nostre prop\u00f2sit, la por recupera arguments i all\u00f2 que \u00e9s important comen\u00e7a a cedir terreny davant d\u2019all\u00f2 que \u00e9s immediat. No abandonem els nostres plans de cop. Els anem ajornant d\u2019una manera tan raonable que gaireb\u00e9 no sembla una ren\u00fancia.<\/p>\n
Fins que arriba un altre estiu.<\/p>\n
Potser per aix\u00f2 setembre no \u00e9s realment el mes dels nous comen\u00e7aments. Ning\u00fa no torna a una p\u00e0gina en blanc. Tornem a les nostres decisions anteriors, a les relacions que hem constru\u00eft, a les oportunitats que no vam veure, als l\u00edmits que vam acceptar i a les pors que vam aprendre a justificar. Tornem tamb\u00e9 a les nostres feines, a les nostres empreses, a una tecnologia que continua avan\u00e7ant mentre intentem comprendre quina part de la nostra vida facilitar\u00e0 i quina acabar\u00e0 decidint per nosaltres.<\/p>\n
Per\u00f2 tornem amb una cosa que durant l\u2019any escasseja: uns cent\u00edmetres de dist\u00e0ncia. I potser no els haur\u00edem d\u2019utilitzar \u00fanicament per recuperar forces i continuar exactament igual.<\/p>\n
A Zeno Quantum inicien una nova temporada d\u2019Insights amb la intenci\u00f3 d\u2019observar qu\u00e8 passa quan el dia a dia es torna a posar en marxa.<\/p>\n
Parlaran de com estan canviant les relacions entre les persones i les empreses, perqu\u00e8 el talent ja no es pot reduir a un curr\u00edculum que apareix quan hi ha una vacant.<\/p>\n
Parlaran d\u2019aquells que han estudiat, han comen\u00e7at a treballar i descobreixen, als vint-i-cinc, trenta o trenta-cinc anys, que tenir una professi\u00f3 no significa necess\u00e0riament saber cap a on avan\u00e7ar.<\/p>\n
Parlaran de tecnologia, intel\u00b7lig\u00e8ncia artificial i organitzacions, per\u00f2 tamb\u00e9 de les persones que han de conviure amb tot plegat.<\/p>\n
I observaran aquells sistemes invisibles en qu\u00e8 persones intel\u00b7ligents, prenent decisions aparentment raonables, poden acabar generant resultats que ning\u00fa no havia triat.<\/p>\n
Perqu\u00e8 Zeno Quantum \u00e9s una empresa tecnol\u00f2gica, per\u00f2, despr\u00e9s d\u2019anys treballant amb dades, plataformes, empreses, centres educatius i milers de persones, ha apr\u00e8s una cosa dif\u00edcil d\u2019introduir en un algoritme: gaireb\u00e9 cap problema veritablement hum\u00e0 no s\u2019explica observant una sola variable.<\/p>\n
No pretenen oferir respostes r\u00e0pides per a problemes que fa anys que es construeixen. Tampoc una altra col\u00b7lecci\u00f3 de setembre que quedi abandonada al tercer fascicle. Volen aturar-se all\u00e0 on normalment acceleren, fer visibles algunes contradiccions i plantejar preguntes que potser els couran una mica, especialment quan descobreixin que no parlen dels altres.<\/p>\n
Les vacances s\u2019han acabat. Els problemes tornen a ser davant seu. La bona not\u00edcia \u00e9s que les seves oportunitats tamb\u00e9 han tornat. I potser la primera consisteix a observar la seva realitat abans que el dia a dia torni a decidir per ells.<\/p>\n