{"id":414253,"date":"2025-11-16T13:44:27","date_gmt":"2025-11-16T12:44:27","guid":{"rendered":"https:\/\/all-andorra.com\/?p=414253"},"modified":"2025-11-16T13:44:27","modified_gmt":"2025-11-16T12:44:27","slug":"la-ia-matematic-bruno-ciroussel","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/all-andorra.com\/ca\/la-ia-matematic-bruno-ciroussel\/","title":{"rendered":"La IA no \u00e9s m\u00e0gia: \u00e9s una q\u00fcesti\u00f3 de fer les preguntes adequades, explica el matem\u00e0tic Bruno Ciroussel"},"content":{"rendered":"

\"\"<\/a><\/p>\n

La IA no \u00e9s m\u00e0gia: \u00e9s una q\u00fcesti\u00f3 de fer les preguntes adequades<\/p>\n

A les sales de reuni\u00f3 i als caf\u00e8s corre el mateix rumor: la intel\u00b7lig\u00e8ncia artificial seria una criatura quasi m\u00edstica, un esperit allotjat en servidors, capa\u00e7 d\u2019endevinar, de predir, d\u2019inventar. Se sent dir que substitueix el judici, que s\u2019empassa el m\u00f3n com un motor engoleix l\u2019aire. I, tanmateix, si traiem l\u2019ornament i el vertigen, queda quelcom molt hum\u00e0, molt antic: estad\u00edstica i probabilitats, ordenades per algoritmes.<\/p>\n

Fa deu anys, un adolescent de catorze anys havia de suplicar a un adult que li instal\u00b7l\u00e9s un entorn Python, empassar-se un llibre de regressi\u00f3 lineal i trastejar hores. Avui, amb biblioteques llestes per usar i assistents com ChatGPT, el mateix adolescent pot muntar en un cap de setmana una aplicaci\u00f3 \u201cd\u2019IA\u201d funcional\u2014reconeixement d\u2019imatges, chatbot, resum autom\u00e0tic. Els m\u00f2duls encaixen, les API responen, la m\u00e0gia sembla apar\u00e8ixer. Per\u00f2 no \u00e9s aqu\u00ed on es juguen els veritables reptes. El repte ja no \u00e9s \u201cfer que la IA funcioni\u201d. El repte \u00e9s formular la pregunta correcta i reunir les dades adequades\u2014les que responen de deb\u00f2 aquella pregunta.<\/p>\n

Aquesta idea, que un cop dita sembla gaireb\u00e9 \u00f2bvia, neix d\u2019una hist\u00f2ria que els enginyers coneixen b\u00e9 per\u00f2 que el gran p\u00fablic sent poc. Una hist\u00f2ria de guerra, d\u2019avions, de forats de bala i d\u2019un biaix que va sortir car fins que alg\u00fa el va veure.<\/p>\n

Els avions que tornen\u2026 i els que no<\/p>\n

Imagineu una base a\u00e8ria durant la Segona Guerra Mundial. Per onades, els aparells tornen de missi\u00f3. Els mec\u00e0nics s\u2019hi llancen, prenen notes i marquen en siluetes d\u2019ales, fuselatges i cua les zones foradades per les bales. R\u00e0pidament, apareix un patr\u00f3: aqu\u00ed les ales reben molts impactes; all\u00e0, la cua; m\u00e9s enll\u00e0, la zona mitjana del fuselatge. La conclusi\u00f3 sembla evident: refor\u00e7ar on les bales piquen m\u00e9s.<\/p>\n

S\u2019hi afegeix blindatge. L\u2019avi\u00f3 s\u2019envoluma, el consum puja, l\u2019autonomia baixa. S\u2019espera que disminueixin les p\u00e8rdues. No disminueixen.<\/p>\n

Fins que un dia alg\u00fa\u2014un estad\u00edstic d\u2019ull fi\u2014fa una pregunta d\u2019una simplicitat desarmant: \u201cSobre quins avions estem mesurant?\u201d Resposta: sobre els que tornen. I tot l\u2019edifici s\u2019ensorra. Els forats observats no indiquen on s\u2019abaixen els avions, sin\u00f3 on un avi\u00f3 pot rebre trets i, tot i aix\u00ed, tornar a la base. Dit d\u2019una altra manera, assenyalen les zones menys vitals.<\/p>\n

La conclusi\u00f3 real \u00e9s la inversa de la intu\u00efci\u00f3 inicial: cal blindar on no hi ha forats en els avions supervivents. Per definici\u00f3, all\u00e0 hi ha els punts cr\u00edtics: els trets en aquells llocs impedeixen el retorn i, per tant, mai n\u2019observem els impactes.<\/p>\n

Aquesta hist\u00f2ria\u2014un cl\u00e0ssic de l\u2019efecte superviv\u00e8ncia\u2014no \u00e9s nom\u00e9s una an\u00e8cdota militar. \u00c9s una faula sobre la qualitat de la pregunta i la pertin\u00e8ncia del conjunt de dades. Diu aix\u00f2: si nom\u00e9s mires el que sobreviu, et perdr\u00e0s el secret del que mor. I si nom\u00e9s interrogues les dades disponibles, corres el risc d\u2019oblidar aquelles que, absents, contenen la resposta.<\/p>\n

\"\"<\/a><\/p>\n

Fer la pregunta correcta: una disciplina<\/p>\n

La IA \u00e9s, abans que res, definir una pregunta que apunti correctament el fenomen a modelar. \u00c9s menys \u201cQuina \u00e9s la millor arquitectura?\u201d i m\u00e9s \u201cQu\u00e8 intentem predir, de qui, en quin moment i amb quines conseq\u00fc\u00e8ncies?\u201d. \u00c9s decidir si busquem un score (classificaci\u00f3), una alerta (llindar), una recomanaci\u00f3 (acci\u00f3) o una explicaci\u00f3 (factors de risc). Sobretot, \u00e9s declarar qu\u00e8 acceptem ignorar i qu\u00e8 ens neguem a oblidar.<\/p>\n

La bellesa d\u2019enquadrar b\u00e9 la pregunta<\/p>\n

Hi ha una eleg\u00e0ncia\u2014gaireb\u00e9 liter\u00e0ria\u2014a l\u2019hora d\u2019enquadrar b\u00e9 una pregunta. \u00c9s triar l\u2019angle de la llum. La mateixa escena, sota un to c\u00e0lid, conta una hist\u00f2ria \u00edntima; sota un ne\u00f3 fred, un documental cl\u00ednic. Amb la IA, l\u2019enquadrament ho \u00e9s tot. El \u201cchurn\u201d (marxa de client) pot definir-se com una baixa contractual o com una davallada d\u2019\u00fas. La primera definici\u00f3 activa l\u2019acci\u00f3 massa tard; la segona et dona avantatge. El \u201crisc pacient\u201d pot ser probabilitat de complicaci\u00f3 o probabilitat d\u2019ignorar una recomanaci\u00f3 de cura. La primera \u00e9s cl\u00ednica; la segona \u00e9s conductual\u2014i demana estrat\u00e8gies diferents.<\/p>\n

Ens meravellen, amb ra\u00f3, les proeses dels grans models de llenguatge. Per\u00f2 si els preguntem malament, produeixen respostes boniques i fora de tema. Doneu-los un objectiu clar, context, restriccions i exemples positius i negatius, i tot canvia. De la mateixa manera, un sistema predictiu nom\u00e9s val tant com la intenci\u00f3 que el guia.<\/p>\n

Pedigr\u00ed vs. pr\u00e0ctica: la temptaci\u00f3 del fetitxe<\/p>\n

Amb tanta oferta tecnol\u00f2gica, \u00e9s temptador fetitxitzar l\u2019eina. Compareu models com si fossin motors de cotxes esportius: aquest guanya aquell en tal benchmark. Aquest framework promet una acceleraci\u00f3 per \u00d7. \u00datil\u2026 fins que ja no. Un model normalet alimentat amb bones dades i guiat per una pregunta d\u2019enginyeria clara gaireb\u00e9 sempre superar\u00e0 un model d\u2019elit mal enquadrat. Una organitzaci\u00f3 que documenta els seus sensors, versiona les seves transformacions, anota les seves hip\u00f2tesis i escolta els seus operadors avan\u00e7a amb m\u00e9s seguretat que qui apila maons opacs.<\/p>\n

Ep\u00edleg: blindeu on no hi ha forats<\/p>\n

\u00c9s colpidor que una hist\u00f2ria tan antiga continu\u00ef il\u00b7luminant els nostres programes m\u00e9s nous. El que ens ensenya la base a\u00e8ria no \u00e9s nom\u00e9s una ast\u00facia estad\u00edstica; \u00e9s una \u00e8tica de la curiositat. Quan les evid\u00e8ncies s\u2019alineen amb massa facilitat, gireu-vos cap al silenci. All\u00e0 on les dades callen, sovint s\u2019hi amaguen les causes.<\/p>\n

S\u00ed, la IA no \u00e9s m\u00e9s que estad\u00edstiques i probabilitats convertides en algoritmes. I aix\u00f2 \u00e9s bo. Vol dir que el poder segueix a les nostres mans: en l\u2019art de formular b\u00e9 la pregunta, en la rigorositat de triar o crear les dades correctes, en la paci\u00e8ncia de tornar a la realitat. Dem\u00e0, un adolescent continuar\u00e0 construint una app en tres clics. El que marcar\u00e0 la difer\u00e8ncia no ser\u00e0 la bellesa de la interf\u00edcie ni la mida del model, sin\u00f3 la justesa del problema i la qualitat de l\u2019observaci\u00f3.<\/p>\n

Blindeu on no hi ha forats. Feu la pregunta que reveli els absents. Feu parlar el que falta. La resta\u2014l\u2019exactitud, el rendiment, les corbes que pugen, vindr\u00e0.<\/p>\n

Bruno Ciroussel<\/strong><\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<\/p>\n

La IA no \u00e9s m\u00e0gia: \u00e9s una q\u00fcesti\u00f3 de fer les preguntes adequades<\/p>\n

A les sales de reuni\u00f3 i als caf\u00e8s corre el mateix rumor: la intel\u00b7lig\u00e8ncia artificial seria una criatura quasi m\u00edstica, un esperit allotjat en servidors, capa\u00e7 d\u2019endevinar, de predir, d\u2019inventar. Se sent dir que substitueix el judici, que s\u2019empassa el m\u00f3n com un …<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":361345,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"footnotes":""},"categories":[21422],"tags":[45034,23619,44199,45035,22661,45036],"class_list":["post-414253","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-opinio","tag-algoritmes","tag-avions","tag-ia-ca","tag-matematices","tag-science-ca","tag-tecnologica"],"acf":[],"aioseo_notices":[],"aioseo_head":"\n\t\t\n\t\n\t\n\t\n\t\n\t\t\n\t\t\n\t\t\n\t\t\n\t\t\n\t\t\n\t\t\n\t\t\n\t\t\n\t\t\n\t\t\n\t\t\n\t\t\n\t\t\n\t\t\n\t\t\n\t\t\n\t\t