{"id":113311,"date":"2019-02-09T13:45:14","date_gmt":"2019-02-09T13:45:14","guid":{"rendered":"https:\/\/all-andorra.com\/?p=113311"},"modified":"2019-05-30T14:06:18","modified_gmt":"2019-05-30T14:06:18","slug":"pentagramon-com-sona-ladn","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/all-andorra.com\/ca\/pentagramon-com-sona-ladn\/","title":{"rendered":"Pentagramon: Com sona l’ADN?"},"content":{"rendered":"

\"\"<\/p>\n

Pentagramon: Com sona l’ADN?<\/strong><\/h3>\n

La m\u00fasica \u00e9s una de les formes d’art de m\u00e9s r\u00e0pid desenvolupament i expressa l’esperit dels temps i l’est\u00e8tica de la modernitat. El segle XX va estar marcat pel naixement de nous g\u00e8neres com el jazz, el rock and roll, el rhythm and blues, el hip-hop, el techno. Han transformat fonamentalment el paisatge musical i han creat formes de presentaci\u00f3 totalment noves, innovadores i revolucion\u00e0ries. La recerca de noves formes i desenvolupaments continua sense interrupci\u00f3, donant lloc a una interessant simbiosi de la investigaci\u00f3 musical i cient\u00edfica.<\/p>\n

Nosaltres parlem amb alg\u00fa que est\u00e0 seguint aquest moviment. Ivan Stepanyan<\/strong> t\u00e9 un doctorat en biologia i ci\u00e8ncies t\u00e8cniques. Participa activament en el Centre d’Estudis Interdisciplinaris del Conservatori de Moscou, que proporciona una \u00e0mplia plataforma per al treball conjunt de m\u00fasics i cient\u00edfics. Una de les activitats importants del centre \u00e9s la creaci\u00f3 de nous sistemes per desenvolupar i millorar la m\u00fasica.<\/p>\n

Ivan \u00e9s l’autor de diverses patents, incloses patents estrangeres, sobre invencions d’instruments musicals amb una estructura fonamentalment nova. Ha desenvolupat una s\u00e8rie d’instruments sota la marca “Pentagramon” per a la interpretaci\u00f3 de m\u00fasica gen\u00e8tica.<\/p>\n

En la seva entrevista amb Tot Andorra<\/strong>, Ivan va parlar sobre els \u00faltims desenvolupaments en el Conservatori de Moscou, la connexi\u00f3 de la m\u00fasica amb el codi gen\u00e8tic i la s\u00e8rie Fibonacci, i com els instruments de Pentagramon poden canviar la m\u00fasica moderna.<\/p>\n

Entrevista: Dmitry Tolkunov<\/strong><\/p>\n

Ivan, bon dia! Si us plau, explica’ns sobre la teva invenci\u00f3 – Pentagramon?<\/strong><\/em><\/p>\n

Hi ha hagut molts intents de trobar noves formes d’estils musicals al llarg de la hist\u00f2ria de la humanitat. Per exemple, una manera que no es basar\u00e0 en un sistema\u00a0cl\u00e0ssic de 7 notes com en qualsevol m\u00fasica moderna, sin\u00f3 m\u00e9s orientada a la microtonalitat.<\/p>\n

Aquests experiments sempre han estat perseguits activament per molts aficionats, per\u00f2 fins fa poc, no hi havia cap criteri d’aquesta microtonalitat abans del seu descobriment pel cient\u00edfic rus Sergei Petukhov. En el seu treball titulat “Gen\u00e8tica de la matriu”, Sergei Petuhov va analitzar la codificaci\u00f3 de l’ADN per matriu, aix\u00ed com altres m\u00e8todes matem\u00e0tics. Al comparar les relacions i proporcions dels codis d’ADN, es va descobrir que s’aplicaven el principi del r\u00e0tio d’or.<\/p>\n

No entrar\u00e9 en els detalls d’aquest algoritme ara, per\u00f2 la realitzaci\u00f3 principal del seu descobriment va ser la possibilitat de consolidar el sistema de m\u00fasica cl\u00e0ssica de Pit\u00e0gores amb un nou sistema de “pentagrama” basat en els nombres de Fibonacci.<\/p>\n

B\u00e0sicament, aquest nou enfocament \u00e9s una estructura que inclou un nombre infinit de sistemes i cada sistema s’insereix en un altre com una nina russa Matryoshka, des d’una nota, despr\u00e9s des de dos, tres, cinc, vuit, tretze, etc., d’acord amb el principi dels nombres de Fibonacci.<\/p>\n

Nova est\u00e8tica musical, que em recorda en certa manera a la imatge bioqu\u00edmica d’una espiral d’ADN<\/h4>\n

Aquesta estructura t\u00e9 un nou criteri de musicalitat. Les harmonies amb dues o tres notes s\u00f3n bones i normals per a nosaltres. Les harmonies de cinc notes sempre sonen b\u00e9, per\u00f2 s\u00f3n m\u00e9s inusuals per als nostres o\u00efdes i totes les harmonies que van m\u00e9s enll\u00e0 d’elles pel seu nombre basat en el sistema Fibonacci formen una est\u00e8tica musical absolutament nova, que em recorda d’alguna manera la imatge bioqu\u00edmica d’una espiral d’ADN. El Pentagramon es basa en aquests principis.<\/p>\n

Hi ha algun avan\u00e7 en aquesta \u00e0rea, no de naturalesa te\u00f2rica sin\u00f3 pr\u00e0ctica, \u00e9s a dir, obres creades pels seus instruments, basades en aquest nou sistema musical?<\/strong><\/em><\/p>\n

Treballem amb molts compositors, per\u00f2 de moment nom\u00e9s estem comen\u00e7ant un llarg viatge. El problema \u00e9s que estem proposant un nou sistema que primer ha de ser estudiat amb cura pels compositors per entendre com funciona. Per\u00f2 quan finalment entens, aquest sistema et d\u00f3na l’oportunitat de crear veritables obres mestres i desenvolupar un nou moviment a la m\u00fasica. Igual que amb qualsevol instrument i sistema de m\u00fasica, necessites habilitats i un talent especial per entendre com funciona. Aix\u00ed que no \u00e9s realment f\u00e0cil.<\/p>\n

Acabem de carregar una p\u00e0gina al nostre lloc web pentagramon.com<\/a> que funciona com un instrument musical, on pot veure f\u00e0cilment en un model gr\u00e0fic com tocar els instruments de la marca Pentagramon, perqu\u00e8 la gent pugui practicar i entendre com funciona tot.<\/p>\n

Per compondre m\u00fasica en aquests sistemes, primer recomano crear un patr\u00f3 (un o m\u00e9s) en un sistema de tres o cinc passos, sense limitar-se a una octava. Despr\u00e9s, en el teixit musical resultant, pots imposar m\u00fasica m\u00e9s complexa en un sistema de 8 o 13 passos i experimentar amb modulacions.<\/p>\n

I quin tipus d’instruments musicals fabrica sota la marca Pentagramon?<\/strong><\/em><\/p>\n

Aquest \u00e9s el sintetitzador que sembla bastant adequat i, al mateix temps, molt ergon\u00f2mic i c\u00f2mode. T\u00e9 un teclat sim\u00e8tric, que t\u00e9 m\u00e9s tecles negres que les que sol\u00edem veure. Tamb\u00e9 tenim en la gamma l’arpa i la guitarra el\u00e8ctrica.<\/p>\n