Elegit el juny de 2019, l’alcalde de la Seu d’Urgell, Jordi Fàbrega, va parlar a all-andorra.com sobre els plans més importants de la ciutat, com ara obrir una sucursal de l’Institut Nacional d’Educació Física de Catalunya (INEFC) i la implementació d’un sistema de GPS a l’aeroport d’Andorra-la Seu d’Urgell a la primavera de l’any vinent, de manera que, finalment, l’aeroport podrà donar servei a vols comercials. També va compartir les seves opinions sobre les perspectives de la independència de Catalunya i va criticar el Govern espanyol per la seva por a la democràcia.
Entrevista: Irina Rybalchenko
Durant diversos anys, la solució al problema de la manca de mitjans a l’aeroport de la Seu d’Urgell, perquè pogués haver vols comercials, va ser discutida. Per què no hi ha vols comercials en aquest moment?
El problema de l’aeroport, en primer lloc, és un problema de seguretat dels viatgers. Aquest aeroport per poder tindre vols comercials, pel tipus de orografia i d’orientació que té necessita una senyalització molt més important que és un GPS. No tenim vols comercials perquè no tenim el GPS. I no el tenim perquè, fins ara, les autoritats de seguretat aèria espanyoles no s’han adonat de que realment el GPS és important. Ho van intentar fer de diferents maneres sense el GPS perquè no hi ha cap aeroport a Espanya que tingui GPS.
Doncs, ens vam a posar en contacte amb l’autoritat aèria de Suïssa, ja que aquest país té uns aeroports molt semblants al nostre, encara pitjors des de el punt de vista de les muntanyes. Ens van respondre que no hi havia una altra manera de solucionar el problema que posar un GPS. I ara ja està tothom alienat per ficar el GPS.
Així, al setembre els suïssos faran aquí unes proves. Amb aquestes proves ens diran com i en quines condicions s’ha de instal·lar el GPS.
Nosaltres ens vam reunir amb tots els agents implicats en la taula estratègica de l’aeroport i això és el que ens van explicar. I tot aquest procés hauria de trigar entre vuit i nou mesos. Així, a la primavera hauria d’estar instal·lat el GPS i això ens permetrà tenir vols comercials.
I hi ha algunes companyies d’avions que siguin interessants?
Hi ha tots aquests vols charters que ara porten esquiadors des d’Anglaterra a Andorra com passa amb Lleida–Alguaire Airport. Des d’aquest aeroport fan vols fins a Mallorca també. I, probablement, aquests vols vindrien aquí.
Clar, en no tindre el GPS podem fer volar avionetes petites i hem de fer el gran pas de passar de l’aerotaxi al vol comercial.
Com de popular és el servei de aerotaxi avui?
Durant l’any 2018, el volum de vols ha augmentat, però el cost d’aquest servei és molt elevat. Aquest servei només pot ser utilitzat per persones amb un alt poder adquisitiu. I el nostre objectiu és fer vols accessibles al públic en general.
I qui és el responsable d’aquest aeroport, Catalunya o Espanya?
L’aeroport depèn del Govern de Catalunya, però tots els tràmits de permisos i de seguretat aèria, això depèn de Madrid. I, finalment, qui ha de donar el permís per posar el GPS a l’aeroport és el Govern espanyol.
En aquest moment Andorra té la idea de construir el seu propi aeroport, és un projecte que competirà amb el vostre aeroport?
Jo entenc perfectament que Andorra el que vol és tindre vols comercials el més a prop possible de casa seva. Això, és evident. L’aeroport de la Seu era una gran oportunitat per tindre vols comercials. És veritat que és a fora de la frontera i després aquests viatgers han de fer els 15 quilometres addicionals. Entenc que porten esperant molt de temps.
Però crec que si l’aeroport a Andorra es construeix, hem de fer-lo compatible amb el de la Seu d’Urgell, per tal que un projecte no mutili l’altre, sinó que l’utilitzi. Els vols comercials són una cosa, les escoles de vol una altra, altra els vols recreatius, o sigui, hi ha moltes maneres de fer créixer l’aeroport.
En qualsevol cas, hem de començar a tenir vols comercials. I llavors Andorra decidirà si necessita el seu propi aeroport, que comportarà grands despeses per a la economia i perjudicarà la protecció ambiental, així com de nombroses dificultats tècniques degut a les peculiaritats orogràfiques del país.
I quina és la capacitat que pot tenir aquest aeroport de la Seu?
Doncs, no estem parlant d’un aeroport com el de Girona o el de Palma. Aquí tenim els turistes que vénen a veure’ns cada any i no vindran tots en avió. No es pot preveure quin número de vols arribaran aquí, però dubto que siguin més de tres o quatre al dia.
Andorra em sembla que ara mateix rep vuit milions de visitants a l’any, més o menys, i els vehicles que passen per la frontera d’Espanya a Andorra són uns tres milions.
En aquest moment l’aeroport està treballant més com una plataforma per a la filmació. A l’agost, hi havia una prova de maneig d’automòbils esportius d’alt nivell. Hi ha altres esdeveniments previstos en un futur proper?
L’aeroport està intentant diversificar les activitats, no només portar persones d’un lloc a l’altre. Hi ha un restaurant amb unes vistes molt bones. A més, hi estem filmant pel·lícules i s’estan rodant anuncis, s’està fent algun congrés, i hi ha algunes reunions de treball d’empreses de Barcelona que també vénen a fer-ho a l’aeroport, ja que l’aeroport és un lloc que té una sala de treball molt maca.
Aqui tenim una empresa de fer vols turístics i també hi ha una empresa que arregla avions. Hi ha helicòpters d’Helitrans que treballen, tant per a turistes com per feines logístiques com vigilar les torres de la llum o arreglar alguns punts d’estacions d’esquí.
El manteniment de la infraestructura requereix diners, i hem de ser capaços de guanyar-los de diverses maneres.
Un altre problema és el trànsit a la frontera, hi ha problemes de cues i de congestió per arribar a Andorra. I vaig parlar amb el ministre de Presidència, Economia i Empresa d’Andorra, Jordi Gallardo Fernàndez, i em va dir que és una pregunta conjunta amb Espanya. Com es podria solucionar aquest problema de trànsit?
Clar, la duana i la frontera depenen del Govern d’Espanya i és el Govern d’Espanya qui té les competències. La carretera d’Andorra depèn del Ministeri de Foment, per això és el Govern espanyol el que s’ha de posar a treballar per veure una mica quina és la solució.
Hi ha un problema. Hi ha unes cues i unes congestions importants en determinats dies de l’any i en determinats caps de setmana i això fa que és dificulti l’entrada de vehicles a Andorra.
A dintre d’Andorra, també han de fer la seva feina per drenar tots aquests vehicles, perquè de vegades el problemes més important són la frontera i la duana i l’altre problema és també quan entres a Andorra.
Per solucionar aquest problema s’ha de ficar un carril reversible com a mínim i això és una obra important, és una obra que costarà molts diners. I és una obra que hem de veure primer si tècnicament és possible. Si els enginyers ens diuen que tècnicament és possible, respectant l’entorn i el paisatge, perquè no podem construir aquí carregant-nos tot. I després hem de veure quin cost té i com s’assumeix aquest cost. El primer i el més important seria seure els dos governs i dir això és viable o no és viable i anem a fer projecte.
Considereu aquest tema prioritari? O no és tan urgent, des del vostre punt de vista?
Jo crec que és un tema prioritàri, però és una cosa que costa molts diners. Per nosaltres ara a la Seu són molt importants les obres que s’estan fent al túnel de Tresponts. El túnel de Tresponts és el punt negre de la carretera que ens connecta fins a Lleida i que molta gent de Barcelona, que no passa pel túnel del Cadí, doncs, passa per aquí. Són unes obres que estan fent ara i que es troben després de Coll de Nargó, però aquestes obres porten vint anys demanant-les. És una obra de prioritat de les carreteres catalanes, i ara s’estan gastant 35 milions d’euros per fer aquestes obres.
Totes les infraestructures viaries de tot el Pirineu són molt deficitàries. Tenim altres llocs d’Espanya amb muntanyes igual que nosaltres, però les seves carreteres no tenen res a veure amb les nostres i la gent dels diferents valls es pot connectar ràpidament.
Nosaltres aquí al Pirineu tenim unes carreteres que són de vergonya. I ens hem de plantejar arreglar tot el eix pirinenc que va des de Puigcerdà fins a Viella.
Per a nosaltres, per a la Seu, ens és molt difícil realitzar qualsevol tipus d’activitat econòmica amb la vall del costat i amb la gent del Pallar Sobirà i Sort. Perquè hi ha unes carreteres horroroses.
Però el problema que tenim aquí a tot el Pirineu català és que són només el 1% de la població de tota Catalunya i arreglar tot això són molts diners i mai són prioritaris. I això s’ha de canviar perquè si volem una equitat al país hem de aconseguir que es destinen els diners i els recursos que fan falta a tot arreu.
Les noves vies de comunicació ens permetran dur a terme activitats econòmiques amb tots els Pirineus, i això farà que la marca Pirineus sigui més potent i atractiva.
I el Sr. Gallardo va dir que hi havia una idea de fer com un ferrocarril des de Barcelona…
Sí, ara des de Barcelona en tren només es pot arribar fins a Puigcerda. Llavors la idea que tindrien es fer aquest allargament des de Puigcerdà, des de Puigcerdà fins a Andorra. El primer que s’hauria de fer de tot això és arreglar i modernitzar aquesta via des de Puigcerdà fins a Barcelona, perquè ara mateix aquesta via triga tant en fer aquest trajecte, com trigava fa 50 o 60 anys. És a dir la gent triga quatre hores en fer aquest recorregut i amb el cotxe poden cobrir la mateixa distància en només dues hores.
O sigui, que el primer que s’ha de fer es modernitzar aquesta via.
Probablement, si aquesta via ens arribés fins a Andorra hi hauria molt més interès en arreglar aquesta via. Per descomptat és un transport molt més sostenible que no els cotxes. Això és veritat.
No sé amb quin punt està aquest projecte. No sé si està plantejat des de Catalunya parlar amb Andorra. Això, jo ho desconec. A mi personalment des d’Andorra no se m’ha parlat d’aquest projecte.
Podria explicar-nos els més interessants projectes de turisme, cultura i esports i el seu pressupost general per any i si hi ha alguns projectes conjunts amb Andorra i altres ciutats de Catalunya?
El que tenim és un ric patrimoni cultural i natural, a més d’un entorn ideal per a l’esport, i tot això hauríem de fer-lo servir. Els barcelonins, per exeple, no tenen l’oportunitat de fer esport a la natura, però aquí podrien fer-ne.
Podeu anar a fer ràfting al parc del Segre. L’última setmana de setembre, del 25 al 29, es faran els Mundials de piragüisme, d’eslàlom. Aquest és el tercer esdeveniment d’aquesta magnitud. La Copa del Món es va celebrar aquí el 1999, i després el 2009.
El 14 de setembre tindrà lloc la setena edició de la cursa transfronterera, la ruta travessarà la frontera d’Espanya-Andorra. Cada any, la direcció canvia: aquest any la cursa començarà a la Catedral de la Seu i finalitzarà a Sant Julia, Andorra, i l’any que ve serà a l’inrevés. Aquest esdeveniment esportiu reuneix molta gent i és una bona manera de demostrar com poden treballar junts amb els nostres països veïns.
Al setembre hi haurà una de les etapes de la Volta ciclista a Catalunya, que passarà per la Seu i finalitzarà a Andorra.
Els Especials Olímpics es van fer l’any passat, al 2018. Probablement, Andorra per si sola no hagués aconseguit uns Especials Olímpics. La Seu i Andorra juntes hem aconseguit fer uns Jocs Olímpics amb esportistes de tot el món i aquestes idees així són les que hem de cercar.
Barcelona s’està postulant per la candidatura dels Jocs Olímpics d’hivern del 2030. I estic segur que, en cas de guanyar Barcelona, Andorra també podria tenir un paper important i proporcionar les seves pistes d’esquí.
Oliana és un lloc famós per fer escalada, Organyà per fer parapent. Oferim ecoturisme, que ara està de moda, ja que no contamina el medi ambient.
Un orgull especial és el nostre equip de bàsquet femení SEDIS. Va tenir l’orgull de situar-se a Europa i es va convertir en un equip de primera divisió. Un assoliment molt important per a una ciutat com la Seu, amb 12.000 habitants.
Pel que fa a l’àmbit cultural, el centre històric de la nostra ciutat és un autèntic museu amb les seves places, edificis i el palau del bisbe. La nostra joia i el nostre tresor és l’única catedral romànica de Catalunya: la catedral de Santa Maria de la Seu d’Urgell. La nostra catedral és candidata a Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO, així com la Casa de la Vall a Andorra i les seves 14 esglésies romàniques i el castell francès de Foix.
Això és una manera de demostrar que si anem plegats aconseguirem multiplicar la quantitat de visitants que tenim tots: Foix, la Seu, Andorra i per descomptat tot l’Alt Urgell. I això és un projecte que està molt ben encaminat.
Això ens enfortirà com a marca turística pel que fa al patrimoni cultural.
Al llarg de l’estiu, el Festival de Música Antiga dels Pirineus (FEMAP) també és la nostra perla. Es duen a terme concerts a diversos escenaris de tot el Pirineu, incloent Catalunya del Nord i Andorra.
Un altre esdeveniment important és una trobada d’acordionistes, que també és espectacular i que vénen músics de Sibèria, de Canadà, vénen els millors acordionistes de tot el món. Vénen aquí i estan entre Arsèguel, Puigcerdà i la Seu.
A principis de mes, del 3 al 10 d’agost, vam fer representacions teatrals El del Retaule de Sant Ermengol. amb la participació de més de 100 actors. Es tracta d’un espectacle de música i llums, que explica la història de la vida de Sant Ermengol.
També tenim la sala de Sant Domènec, on se celebren regularment congressos i seminaris, inclosa la Trobada d’Empresaris del Pirineu, que és el principal lloc de trobada d’empresaris de la nostra zona.
A finals d’octubre d’aquest any, farem una trobada de mitjans de comunicació locals.
Estem oberts per a la cooperació i estem preparats per ajudar a organitzar congressos sobre qualsevol tema: salut, tecnologia, esports…
Aquí es van celebrar diversos congressos mèdics: el congrés català de pediatria i el congrés de ginecòlegs. També hi ha diversos ambulatoris clínics i centres d’atenció primària que no estan gestionats per l’INSS, sinó per empreses d’aquests propis professionals que són membres de l’Associació catalana EBAS. També van fer un congrés aquí l’any passat.
Fa uns set anys, també es va celebrar un congrés sobre medicina familiar i pública.
I quins són els projectes més atractius per als inversors?
Andorra té el problema que no té sòl, que no té terra i que té la duana. T’alenteix quan has d’enviar una cosa a Espanya o a França. El fet de tindre que passar la duana sempre et fa perdre un dia o dos dies. Llavors nosaltres tenim aquí sòl oficial per vendre per si alguna empresa andorrana es volgués venir a instal·lar aquí. Tenim terrenys aquí a la Seu i a Montferrer, perquè aquestes empreses puguin venir aquí amb un terreny probablement molt més barat del que tindrien a Andorra i sense els tràmits duaners. Això a nivell d’empreses locals.
Hi ha una empresa andorrana que es diu Archimedes, que va ficar una filial aquí a la Seu que fabrica pròtesis dentals i està, doncs al polígon de la Seu.
I a nivell d’empreses que estan treballant a qualsevol lloc del món l’avantatge que nosaltres tenim ara és que tenim fibra òptica a tot el municipi.
Podeu treballar fàcilment sense sortir de casa. Volem promoure aquest servei, per atraure més empresaris i empresaris privats aquí perquè creïn la seva seu aquí. I volem crear una cosa així com el “coworking” aquí. Alguns residents de la nostra ciutat van anar a treballar a Barcelona, a Londres. Així doncs, ens agradaria crear condicions idònies perquè puguin tornar a treballar a casa seva, a la seva ciutat natal. I ara qualsevol reunió amb clients d’Europa o Amèrica es pot celebrar aquí a través d’Internet, ja que ara el mercat és global.
Quines són les empreses més grans de la ciutat?
L’empresa més gran que tenim aquí és la Cooperativa Cadí, una empresa de formatge i mantega.
També tenim l’Hospital de la Seu i abans vaig esmentar Helitrans, una empresa privada d’helicòpters que opera a l’aeroport de Seu d’Urgell. Finalment, el centre comercial Mercadona.
Tornant a la qüestió dels esdeveniments més significatius de la nostra ciutat, vull esmentar la fira de San Ermengol, que té lloc el tercer cap de setmana d’octubre. Aquest és el lloc on es poden degustar els formatges locals dels Pirineus, inclosos els de Navarra, el país basc, d’Aragó i de tots els Pirineus catalans, així com el vi local.
Hi ha algun projecte en el camp de l’educació? A França, a Font Romeu, per exemple, hi ha la Universitat d’Esports STAPS. Per què no crear un projecte semblant aquí?
Tenim un projecte similar. Volem obrir una sucursal de l’Institut Nacional d’Educació Física de Catalunya aquí. L’INEFC és també un institut de recerca esportiva. Ara hi ha dues sucursals: una a Barcelona i l’altra a Lleida.
El finançament d’aquesta universitat depèn directament de la Generalitat de Catalunya. L’exalcalde de la Seu d’Urgell, Albert Batalla, va iniciar les negociacions que han continuant avançant. Així doncs, esperem que aquest projecte esdevingui una realitat. De 200 o 300 estudiants podran estudiar a l’institut durant quatre anys. Tenim tot el que necessitem per aquest projecte: el riu, les muntanyes… L’Institut ens permetrà participar en la formació de professionals de tot tipus relacionats amb l’esport, així com en el desenvolupament de marques esportives.
Haurem de construir un campus universitari, moltes infraestructures, etc., i buscar terrenys i inversors. Obviament, es tracta d’un projecte molt important per a l’estat de la nostra ciutat, ja que no només parlem d’ensenyament, sinó també de recerca.
Hi ha molta gent a l’atur aquí a la Seu, això és considera com un problema? Quin nivell d’atur hi ha?
I tant que és un problema. És una de les nostres prioritats. Ara estem treballant molt intensament amb el Servei d’Ocupació de Catalunya, amb el SOC, per intentar col·locar a tota la gent que poguem. Però és complicat perquè és una conjuntura general. En aquest sentit, el mercat laboral d’Andorra és molt important per a nosaltres. El 2003-2004, uns 2200 residents de la Seu treballaven a Andorra. Després van baixar molt i ara el seu nombre ha augmentat fins a uns 1500.
Tenim un acord amb Andorra. Quan Andorra necessita treballadors, el primer lloc on el país els busca és a l’Alt Urgell. Molts dels nostres residents són especialistes qualificats.
A la nostra ciutat, intentem revitalitzar el centre històric per poder obrir més botigues per crear nous llocs de treball.
Quin és el salari mitjà al mercat laboral local?
El salari mitjà és d’uns 1000 euros.
I quant costa llogar un pis?
Els preus pugen aquí si pugen a Andorra. Tot i això, els nostres preus són encara més baixos. Llogar un pis mitjà de dos habitacions aquí costa uns 450 euros. Per 150.000 – 180.000 euros podeu comprar un apartament d’uns 80 metres quadrats. Això no és barat si es compara amb altres zones del Pirineu, a excepció de Puigcerda, on els barcelonins compren apartaments.
Per acabar, voldria preguntar-vos sobre la independència de Catalunya. L’exalcalde Albert Batalla va donar suport a la independència de Catalunya. Quina és la seva posició? Què està passant amb aquest procés ara?
Nosaltres a l’equip de govern tenim una coalició de dos partits Esquerra Republicana per Catalunya i Junts per la Seu i tots dos són òbviament partidaris de la independència de Catalunya. Dels 17 regidors que hi ha a la Seu d’Urgell, 6 regidors són de compromís de la Seu, per tant del Partit Socialista de Catalunya que s’ha manifestat en contra del procés d’independència i els altres 11, que són partidaris per la independència de Catalunya, són 2 de la UC, 4 d’Esquerra Republicana i els 5 que resten de Junts per la Seu.
Entre 17 regidors de la Seu, 11 aposten per la independència. És a dir, la majoria dels nostres residents estan convençuts que Catalunya tindria molt més avantatges si pogués gestionar directament els seus recursos i ser independent.
Però assolir la independència és molt difícil. Vam estar a molt prop quan es va celebrar el referèndum de l’1 d’octubre de 2017. Aquest va ser el moment en què els habitants de Catalunya van indicar clarament que volien la independència. Més de 2 milions de persones van sortir a votar per la independència, tot i que hi havia agents de policia que s’ho volien impedir. Tot i això, Espanya va declarar el referèndum il·legal.
Com a resultat, polítics i líders de les organitzacions populars van ser empresonats sense judici. Per als països civilitzats, això és inaudit. Hi ha alguns que estan a l’exili i no poden tornar a casa, ja que aquí a Espanya acabarien inmediatament a la presó.
En aquest procés, es va fer evident que l’Estat espanyol és una falsa democràcia. Aquest és un Estat en el qual no hi ha drets socials, on no pots expressar la teva opinió, perquè en cas contrari seràs tancat a la presó. I des de la presó és difícil oposar-se a la Monarquia.
Catalunya recull 16 milions de euros anuals que podria gastar al seu territori. Però se’ns priva d’aquesta oportunitat, perquè Madrid controla tots els diners.
Però nosaltres el necessiten per millorar la qualitat de vida dels catalans. Algunes de les nostres escoles encara no disposen d’ordinadors per a tots nens, volem evitar els retallades en la sanitat. I Espanya s’està construint amb els nostres diners aeroports i carreteres que no funcionen i que no tenen res a veure amb Catalunya.
Continuarem la lluita per la independència de Catalunya. Hem d’obrir els ulls i dir que no estem a l’edat mitjana. No vivim a l’època del feudalisme. La gent va expressar la seva opinió, vol la independència.
Cal celebrar un nou referèndum que Espanya pugui reconèixer com a legal?
El referèndum ja es va celebrar i el van guanyar. Però, en fer-se sense garanties, és difícil que la Comunitat Internacional el reconegui i poder declarar la independència. Potser caldrà celebrar un referèndum amb garanties. Un referèndum obert a tothom. Un referèndum on totes les parts es comprometin a acceptar els seus resultats i actuar en conseqüència.
Si la majoria vota en contra, tot es mantindrà com està. Però si la majoria vota a favor, cal respectar aquesta decisió. Demanem només l’oportunitat d’escoltar la gent i entendre el que realment volen.
Els partits que donen suport avui a la independència de Catalunya són Junts per Catalunya, Esquerra Republicana i la UC. Quan a vots per la independència, estem parlant del 47-48% dels vots. No arribem al 50%. Però també hi ha persones independentistes que ens poden ajudar a augmentar aquestes xifres.
L’única manera d’esbrinar-ho és celebrar un referèndum en el que la pregunta quedi clara: “Vol Catalunya la independència?” Només “sí” o “no” com respostes.
Però Espanya és un Estat que té por a la democràcia. I ens vam veure obligats a celebrar un referèndum en secret, com si visquéssim en una època de dictadura.
Catalunya, per a Espanya, és una font de diners molt important. Espanya es va comportar igual amb totes les seves colònies. A Amèrica del Sud, Espanya va fer el mateix. Espanya és com un amo prepotent que fa el que vol i tracta els altres com a la seva propietat.
Però el que no entenc és una cosa. Com ho permet Europa? Europa que és coneguda per la seva política de protecció dels drets humans no hauria de permetre aquesta situació.
