Volem instal·lar varis carregadors elèctrics per vehicles per atraure els turistes a Tarascon, ha dit l’alcalde de la ciutat, Alain Sutra

El Sr. Alain Sutra, ex-professor de francès per a estrangers, és l’alcalde de Tarascon (Ariège) des del 2001. Durant tots aquests anys, ha assolit moltes fites pel que fa a la ciutat i a la seva imatge turística. Tanmateix, encara hi ha molts projectes a engegar, que ha volgut compartir amb all-andorra.com.

L’entrevista: Irina Rybalchenko

Què podria ser interessant a la seva ciutat?

A França hi ha dues Tarascon: Tarascon-sur-Rhône i Tarascon-sur-Ariège. El nostre Tarascon, Tarascon-sur-Ariège, té molta història. Els grans especialistes en prehistòria afirmen que Tarascon és una de les capitals mundials.

Per què?

Perquè en el nostre entorn hi ha el major nombre de coves al món. La més coneguda és la gruta de Niaux, però n’hi ha més d’un centenar que no es poden visitar ja que es troben en zones de difícil accés. Això prova que fa milions d’anys, els homes i les dones ja es van instal·lar a Tarascon.

Al costat de Tarascon, s’ha construït el Parc de la Prehistòria, que dona a conèixer la nostra regió als nens de manera pedagògica i lúdica. És un parc amb nombrosos tallers per a escolars, descobriments… A l’hivern, està tancat. No obstant, rep més de 60.000 visitants cada any.

Hi ha un altre fet històric del qual també m’agradaria parlar. A l’entrada de l’ajuntament, es pot veure un gran rètol vermell-blanc-blau. És un document autèntic i únic a França. Durant unes feines de restauració a l’església de Notre Dame de la Daurada a Tarascon, els obrers van trobar un document vermell-blanc-blau revolucionari, que prova que l’edifici religiós havia estat en el seu dia transformat en temple laic o temple de la Raó.

Els revolucionaris van decidir que calia lluitar contra la religió catòlica com a religió dominant. Van confiscar els béns de l’església i van decorar els seus murs amb un paper vermell-blanc-blau. És un document excepcional!

És cert que hi havia mines de ferro a Tarascon?

Sí, durant el segle passat, Tarascon era la regió del ferro i l’alumini. Hi havia tres zones riques en ferro: Mécrus, Tarascon i Olat. La construcció d’embassaments ha portat l’electricitat a preu assequible. Això ha contribuït a la producció d’alumini d’alta qualitat. Milions de tones d’alumini refinat, produïdes a la zona, han estat utilitzades en el camp de l’aeronàutica.

Durant un segle, Tarascon ha conegut un període de riquesa i prosperitat.

L’explotació de mines de ferro i la producció d’alumini han provocat períodes d’immigració successius. Desprès de la Revolució a l’octubre, els Russos blancs van arribar. Els italians, els espanyols, els marroquins els han seguit… Hi havia molt treball, i mancava mà d’obra. Per proporcionar suficient nombre de treballadors, es van fer portar pobles sencers de Portugal, és per això que hi ha una comunitat tan important de portuguesos a Tarascon.

Tot això ha fet que la nostra ciutat sigui molt cosmopolita. Hi ha vàries generacions barrejades, i això dona dinamisme a la nostra ciutat.

En aquell moment, hi havien 15.000 habitants.

Però finalment les zones van ésser abandonades. Olat va tancar, Mercus va ser parcialment traspassat, i Tarascon va reduir el nombre d’assalariats.

Les persones van començar a deixar la ciutat…

I actualment, quants habitants viuen a la ciutat?

Actualment, hi ha 3400-3500 habitants. I seguim tenint la mateixa infraestructura: dos estadis, dos gimnasos, pistes de tenis, una piscina coberta, una llar d’infants, un col·legi, escoles, un centre cultural….tot i que no tenim tants recursos econòmics com a l’època.

Hi ha indústria a la ciutat?

Tenim una central per produir electricitat. Produïm el 40% de l’electricitat que utilitzem. Encara hi ha indústria, però de petites dimensions. Hi ha galeries per l’aeronàutica. Hi ha empreses que estan lligades ala metal·lúrgia i empresaris que construeixen ponts, carreteres, etc. Però no són grans companyies, potser tenen 50-60 empleats.

Com es pot atraure el turisme a Tarascon?

Tinc la idea de construir una nova imatge de Tarascon que ja no sigui industrial. Quan ens vam enfrontar a aquesta trista realitat, vam decidir canviar la nostra postura. Com bé sabeu, per anar a Toulouse cal travessar Tarascon. I per una altra banda, per anar de Toulouse a Andorra per esquiar, o per anar a Espanya, també cal travessar Tarascon. És una cruïlla inevitable. La nostra ubicació és excepcional! 18.000 vehicles passen via Tarascon cada dia!

La nostra ciutat està situada a 460 d’altura. Tenim un microclima. Els hiverns són relativament curts i gens freds, els estius són calorosos.

Al costat de Cabana, hi ha una estació d’esquí de fons, es diu Beuil (de moment no hi ha hotels, només l’estació).

A la sortida de la ciutat hi ha un càmping, locals d’esbarjo – són bungalows. Cada any, podem acollir 1.000 persones des del mes de maig fins a l’octubre. És gairebé el 27% de la nostra població.

Hi ha també una bonica residència de 3 estrelles amb un bon restaurant. Al centre de la ciutat, hi ha un altre hotel de 3 estrelles – és l’estàndard francès: bona qualitat i preu raonable.

Hem derruït els vells edificis i al seu lloc hem construït jardins.

Quins esdeveniments culturals i esportius tenen lloc a la ciutat?

Tot l’any hi ha activitats culturals organitzades per diferents associacions – aquí tenim 60 associacions culturals i esportives.

Jo soc el president de l’associació internacional de folklore. Cada any, acollim 15-20 grups d’alt nivell per participar al “festival llatino”. Aquest festival és gratuït i atrau molta gent d’Europa, Amèrica Llatina, Àfrica…

Cada any tenim la fira – per la transhumància es fan pujar els animals cap els prats el mes de maig i es fan baixar el 30 de setembre. És un esdeveniment important amb prop de 10.000 visitants. La festa i l’animació duren 2-3 dies i és força interessant a l’hora d’atraure els turistes.

Pel que fa a la part esportiva, en primer lloc hi ha l’Ariegesa la cicloesportiva dels Pirineus. És una carrera per ciclistes de molt alt nivell.

A més a més, tenim dos equips de futbol a Tarascon, i un equip de rugbi. La natació, el judo, la boxa i el vòlei són també força populars aquí.

Teniu relacions amb Andorra, pel que fa a la cultura, esport, negocis o turisme?

No massa. Hi ha una relació especial entre la nostra església de Tarascon i l’església de Meritxell, a Andorra. Una vegada vaig presidir aquí una trobada amb el co-príncep d’Andorra, el Bisbe d’Urgell.

Conec l’ex-primer ministre d’Andorra, Sr. Pintat, la seva dona és francesa. De vegades venia a Tarascon i vam tenir una trobada amistosa.

I a més a més, la meva àvia era andorrana. El meu cosí viu a Andorra, i el vaig a visitar de tant en tant.

Hi tinc una gran estima cap a Andorra. Vaig conèixer Andorra fa 60 anys, era un petit país, molt agradable i amb una cultura interessant. M’agraden tots els pobles d’Andorra excepte el Pas de la Casa. Desitjaria tenir relacions amb Andorra.

Malauradament, avui dia, Andorra sovint s’associa amb un lloc on es pot aconseguir tabac o alcohol a un preu baix. Però Andorra s’ha de voler integrar a la UE i canviar la seva imatge. Sé que Andorra potencia activament l’ús de vehicles elèctrics. Per tal de permetre als nostres amics andorrans recarregar els seus vehicles, tenim la intenció d’obrir varis punts de càrrega. D’aquesta manera podem atraure turistes addicionals a la nostra ciutat.

El poble veí, Ax-les-Thermes, és la competència d’Andorra en matèria d’esquí. Tarascon n’és el soci.

Quin és l’estat financer de la seva ciutat?

El pressupost anual del municipi és de 5 milions d’euros, més de 3 milions d’inversions.

El mercat immobiliari de Tarascon és atractiu?

El mercat immobiliari és molt atractiu. Una casa amb jardí es pot comprar per 150.000 a 200.000 euros. Tarascon és una ciutat molt segura, i això és un gran avantatge també.

Què li agradaria fer, com a alcalde, a banda de potenciar el turisme?

Hem volgut conservar la població de Tarascon. Per fer això hem reforçat els serveis. Hem creat una nova llar d’infants per als més petits, la casa de serveis públics per ajudar aquelles persones amb dificultats, el club dels sèniors per la gent gran.

Les nostres escoles són totalment gratuïtes. Els nens ni tan sols cal que comprin el material. El transport escolar també és gratuït. La nostra política social és molt important.

Read more: Entrevistes ...