Tomàs Navarro és graduat a la Universitat Autònoma de Barcelona (curs de “Psicologia”), consultor, professor i expert internacional en estabilitat emocional. Organitzador d’entrenament psicològic als Pirineus, així com fora de la regió. El seu últim llibre, Jo sóc així (i ja no m’importa), que parla sobre la importància de la bondat i l’empatia en la vida quotidiana, ha estat traduït a vuit idiomes. All-Andorra va decidir conèixer l’opinió de Tomàs Navarro sobre el lloc de les xarxes socials en la vida de la societat moderna, així com sobre com fer front a aquesta dependència, si n’hi hagués.
Entrevista: Irina Rybalchenko
Estàs d’acord en què les xarxes socials són un problema de moda? Ahir va ser Facebook, avui és Instagram … Què passarà demà? O les xarxes socials desapareixeran del tot, atès que les persones de certa edat abandonen cada vegada més les xarxes socials …
Crec que les xarxes socials no desapareixeran. Tota la vida ens ha agradat veure què fa l’altra gent. Abans ho fèiem darrera de la finestra, al safareig o a la plaça; ara a les xarxes que no deixen de ser un safareig més que satisfà la nostra curiositat. El que si que és cert és que no totes les xarxes són per a totes les persones. Cada xarxa respon a un perfil. D’altra banda, també crec que cada cop aprendrem més a gestionar-les millor.
Com podria explicar el comportament de les persones que abandonen les xarxes socials?
Principalment hi ha tres causes. Hi ha gent que ha tingut una mala experiència i decideix deixar les xarxes. Però també hi ha persones que no han trobat el que el que buscaven i decideixen deixar de fer-les servir, ja que no els hi aporten el que necessiten i, finalment, hi ha qui les deixa perquè no les entén o no sap com funcionen i el fet d’utilitzar-les li provoca angoixa.
L’hormona del plaer és la dopamina, que ens fa desitjar alguna cosa i buscar el que es desitja. La producció de dopamina és estimulada per la imprevisibilitat, la informació positiva i la possibilitat de recompenses. Tots aquests punts són abundants en les xarxes socials. On més podem trobar avui una alternativa a les xarxes socials per satisfer el nostre propi egoisme?
En el meu darrer llibre titulat Yo soy asi y ya no me importa, dedico un capítol sencer a parlar de la necessitat de ser algú a la vida. La meva proposta és que cal una educació de qualitat que ens ajudi a sentir-nos segurs i a desvincular la nostra autoestima i el nostre autoconcepte de l’acceptació externa de les altres persones o de la necessitat d’impressionar al nostre interlocutor.
Com explica el comportament de les persones que es volen a si mateixes?
El normal és que ens agradem. De fet, només les persones deprimides tenen un mal autoconcepte d’elles mateixes. La baixa autoestima és un problema, ja que una persona equilibrada i sana ha de sentir-se a gust amb el seu cos i amb la seva manera de ser. Això no vol dir que tothom no pugui millorar i créixer, però es ben cert que la mancança d’autoestima és el que s’amaga darrera de la necessitat de reconeixement. Quan un s’estima, no necessita del reconeixement extern.
Com pot explicar el comportament de les persones que compten la quantitat de likes en la seva publicació, responen als comentaris i s’obliden d’altres coses?
Algunes persones necessiten tenir indicadors per saber si són estimats o valorats i creuen que els likes són un indicador. El problema és que els likes no són un indicador fiable del teu valor o impacte. Seria interessant cercar-ne d’altres més idonis.
És possible trucar a la fascinació per les xarxes socials una addicció? Què xarxes socials consideres més prometedores avui? Si no existeix aquesta xarxa, com creu que hauria de ser i per quins fins?
Per a algunes persones són una addicció ja que cada cop que les consulten obtenen plaer i, quan no les poden consultar, senten angoixa, un dels dos criteris principals per a catalogar una addicció. Pel que fa a la xarxa més prometedora no sé ben bé quina podria ser. Jo crec que el mercat s’anirà segmentant cada cop més en funció dels interessos i la fidelitat a la xarxa serà cada cop més curta.
Per què Instagram va explotar tant? Creus que es tracta de pur egoisme? O és una qüestió de “estar sol entre una multitud”?
Instagram en si mateix no es dolent. Intenta imaginar a una persona que viu en un petit poble I no pot viatjar, a una persona que va amb cadira de rodes I no pot fer tot el que voldria. Instagram és una mena de finestra al món per a molta gent. Però, d’altra banda també és un aparador I els aparadors són per aparentar. Finalment, hi ha aspectes relacionats amb l’estratègia i la promoció de la xarxa, així com les inversions fetes en ella.
Quan creus que les xarxes socials finalment moriran?
Quan tinguem una alternativa millor…
Les xarxes “bombardegen” el trànsit per elles mateixes, creen “pseudo comptes” per vendre serveis i productes. És a dir, les xarxes mateixes utilitzen els seus membres com a consumidors potencials, fent el negoci habitual de publicitat. Creus que la gent ho entén bé?
Crec que el món de les xarxes no és el món real. Hi ha molta gent que ni fa servir les xarxes ni les arriba a veure com una opció de compra. Ara bé, si el teu target són els usuaris de les xarxes socials, doncs ho tens molt fàcil per fer publicitat ben segmentada.
Quant de temps viurà Instagram?
Tant com tingui pressupost per a fer-lo viure… O fins que aparegui un competidor més bo que ell.
Les persones podran comunicar-se sense xarxes socials o ja no serà possible?
Crec que un professional ha de tenir xarxes socials I fer-les servir, però sense oblidar-se d’altres canals de comunicació.
