Mike Curran, director de PricewaterhouseCoopers LLP (Londres), va participar en el seminari “Brexit: una visió general de l’impacte per als inversors” a Andorra, ofert per Morabanc. Va compartir amb all-andorra.com el seu punt de vista sobre les perspectives de la banca privada i va donar consells sobre com administrar clients amb èxit:
“He estat fent aquest tipus d’esdeveniments a Andorra durant 3-4 anys. El seu objectiu és educar les persones, actualitzant-les amb l’entorn fiscal i polític al Regne Unit. Com diverses persones aquí són expatriades durant un llarg període de temps, només tracto de donar-los un coneixement actualitzat, el que els ajuda a assegurar-se que estan fent les coses correctament, especialment en les condicions de canvi d’economia al Regne Unit, on actualment tenim un gran enfocament en alguns dels canvis relacionats amb la transparència i les noves regles a tot el món. Trobo que de vegades les persones estan endarrerides amb el que està succeint i aquest tipus de coneixement és especialment important si tenen inversions o altres enllaços que encara els connecten amb el Regne Unit.
No tenim cap relació comercial amb Morabanс, som socis de treball.
Tracto amb una base internacional de clients a Londres, i encara hi ha necessitat de bancs privats de clients perquè hi ha una gran diferència entre la banca general i el banc que proporciona altres serveis de suport, com educar els seus clients, assegurant-se que estiguin a l’ tant dels canvis en el nous territoris als que vulguin ingressar, assegurant que els seus clients estiguin protegits d’alguna manera. No poden aconsellar-los sobre els impostos si estan massa lluny, alguns bancs al Regne Unit realment ho han intentat i no ha funcionat, per la qual cosa l’objectiu principal és realment brindar pautes i assistència.
És difícil dir quins productes bancaris són més atractius ara en l’entorn actual. Hi ha múltiples productes: productes d’assegurances o impostos que poden tractar amb diferents territoris. Per tant, els desafiaments depenen d’on provenen els seus clients, per exemple, els clients europeus fan servir més productes d’assegurances. Crec que per a Andorra encara es necessita un banc privat, els seus clients encara necessiten algú que els guiï, que treballi dins de la comunitat amb els seus altres assessors i que a través d’ells els ajudi a obtenir els resultats correctes.
El desafiament aquí és que Andorra és un dels diversos territoris diferents que han de reinventar-se per assegurar-se mantenir a l’avantguarda en aquest món canviant. Ja no és només un règim de baixos impostos el que ho farà reeixit, ara han de tenir alguna cosa que atregui a nous residents que després inverteixin. Crec que Andorra hauria d’analitzar amb qui estan competint, hi ha altres territoris, com Jersey, per exemple, que es venen com un lloc per fer negocis o fer servir les seves instal·lacions. Per tant, crec que no es tracta tant de buscar una àrea de l’economia sinó més aviat de fer que Andorra sigui molt més visible entre la població, que és molt més mòbil.
Si observa els bancs suïssos que ofereixen un millor servei integral, veurà que l’important és reconèixer, a mesura que els clients es tornen més internacionals, que els bancs necessiten saber com ajudar els seus clients en altres territoris. No tots tenen una empremta a tot arreu, però es tracta de saber a on van els seus clients i com ajudar-los amb això. Per tant, un banc reeixit ha de ser un bon assessor fiable i un defensor dels seus clients. Ja no es tracta només de proporcionar serveis bancaris. Esdeveniments com aquest, connexions amb els assessors adequats que poden assegurar-se que els seus clients no cometin errors. I crec que ho hem vist molt millor amb alguns dels bancs suïssos, fins i tot més que amb els bancs del Regne Unit que en realitat han tingut molt èxit amb la gestió de clients privats.
La petita empresa no és la banca privada i és una àrea en la qual és difícil guanyar diners per als bancs. Pot ser rendible, però és un joc d’apostes. Però si ens fixem novament al Regne Unit, que és un exemple d’un sistema bancari en desenvolupament, ara tenim nous bancs disruptors que estan brindant més facilitats als emprenedors comercials en etapa primerenca que qualsevol dels bancs més grans. Principalment perquè els bancs més grans van trobar més costós proporcionar aquests serveis als empresaris en una etapa primerenca. Crec que Andorra tindrà aquests mateixos problemes: com es guanya diners amb les línies de crèdit amb el que a vegades es considerarien oportunitats d’alt risc? No obstant això, és un àrea difícil perquè és difícil jutjar si un nou negoci tindrà èxit o no.
El principal consell per a Andorra seria mantenir als seus amics a prop i als seus enemics encara més a prop. Necessita saber què estan fent els altres, què està succeint, la seva competència, quina direcció estan prenent tots. I no es tracta de veure Andorra com la resposta, sinó de saber què funciona i què no funciona dins de la comunitat internacional, que està canviant tot el temps, és més mòbil i les seves petjades són cada vegada més grans.”
