La preservació de la Vall del Madriu-Perafita-Claror en la seva totalitat (VMPC) com a Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO és un fet insòlit ja que és l’únic cas de preservació total que s’ha donat als Pirineus. Parlem amb Susanna Simon, directora del Pla de Gestió de la VMPC.
Entrevista: Irina Rybalchenko
Vint anys després de la inscripció de la Vall del Madriu-Perafita-Claror com a Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO, com veu la seva conservació?
Abans de res, s’han fet progressos significatius en l’assoliment dels objectius establerts al Pla de Gestió de la vall, amb resultats tangibles en diversos aspectes.
Si parlem de la conservació dels valors naturals, hem pogut preservar la integritat dels hàbitats naturals d’alta muntanya, amb una rica biodiversitat de flora i de fauna. A més, s’han implementat programes reeixits per a la conservació d’espècies amenaçades, com l’isard, el gall fer i la llúdriga. I també és molt important afegir que avui dia la vall gaudeix d’una qualitat d’aigua excel•lent, essencial per als seus ecosistemes i per al subministrament d’aigua potable a les poblacions properes.
Si parlem de la preservació del patrimoni cultural, m’agradaria fer esment que s’ha treballat per conservar i potenciar el patrimoni en pedra seca de la vall, i de tots els elements que conformen el paisatge cultural. A més, s’han dut a terme excavacions i treballs de restauració al jaciment arqueològic de la farga, augmentant el coneixement sobre el passat de la vall.
A nivell de les activitats tradicionals, s’ha preservat la presència de la ramaderia a la vall, activitat de suma importància pel manteniment del paisatge.
Si parlem del desenvolupament socioeconòmic, n’hi ha dos temes importants. Un d’ells és l’ecoturisme, en aquest aspecte s’ha impulsat un turisme sostenible i responsable, contribuint a la conservació de la vall i l’altre, l’educació ambiental, on s’han implementat programes d’educació ambiental per sensibilitzar els visitants i la població local sobre la importància de la conservació del medi ambient.
I, finalment, treballem amb Andorra Recerca i Innovació (AR+I) a diversos programes d’investigació científica sobre els ecosistemes de muntanya. Així mateix, la vall ha esdevingut un referent per a la investigació científica per als estudiants i també per a altres entitats.
Podem dir que ara l´ecosistema està més equilibrat?
Des de fa anys col•laborem amb diverses entitats del país per fer el seguiment de les especies que ens poden aportar més informació sobre aquesta pregunta.
Per exemple, amb l’AR+I i des de fa 7 anys, fem un seguiment de les papallones diürnes, que són uns bioindicadors magnífics de l’ecosistema, és a dir, organismes vius que s’utilitzen per avaluar la qualitat del medi ambient. A la vall, la comunitat de papallones és molt densa i diversa, fins i tot es poden detectar algunes papallones singulars que són catalogades com a vulnerables o en perill. Aquest gran nombre d’espècies fa que el Madriu aparegui com un dels indrets més rics del Principat, i amb una molt bona qualitat del Medi.
També en col•laboració amb l’AR+I fem el seguiment dels llacs de muntanya que són llocs idonis per trobar uns indicadors que ens permetin calcular els impactes als ecosistemes, mesurar la velocitat dels canvis a diferents escales temporals i el seguiment de la dinàmica espacial i temporal dels ecosistemes de muntanya. Encara no tenim els primers resultats, però esperem que siguin encoratjadors.
Com no podria ser d’una altra manera, col•laborem amb el departament de Medi Ambient del Govern d’Andorra en el seguiment d’altres espècies, ja siguin faunístiques o florístiques, sempre amb la voluntat d’obtenir les dades necessàries per al coneixement de la salut de l’ecosistema de la vall.
Finalment, amb l’empresa Pirenalia executem un pla de prospecció i seguiment de les espècies faunístiques més rellevants a la Vall, que a dia d’avui ens permet tenir registrades algunes de les poblacions faunístiques més rellevants dins del territori protegit.
La investigació científica i el seguiment a llarg termini seran crucials per avaluar l’estat de l’ecosistema i adaptar les estratègies de gestió per al futur. La participació activa i la col•laboració entre les parts interessades també seran essencials per garantir un enfocament holístic i sostenible per a la conservació aquest paisatge valuós.
Col•laboreu amb altres entitats internacionals?
El 2019 es va signar l’agermanament amb l’Entente des Causses&Cevennes, que constitueixen un paisatge cultural com la Vall del Madriu-Perafita-Claror i que, a més, tots dos béns protegits tenen molts punts comuns, com el fet de ser béns de muntanya, naturals i protegits que tenen un patrimoni de construccions en pedra seca i practiquen la ramaderia. I l’any passat vam entrar a l’Aliança dels Paisatges Culturals d’Espanya, cosa que ens permet tenir una xarxa per intercanviar experiències, desenvolupar línies de treball i cooperació conjuntes i promoure els nostres béns a banda i banda de les nostres fronteres.
Creiem que és important conjugar els nostres esforços per aconseguir en la mesura de les nostres possibilitats l’èxit d’aquestes col•laboracions, i treure’n un màxim rendiment.
Quins són els reptes pel futur?
Malgrat la feina que s’ha dut a terme durant els darrers 20 anys, encara queda molta feina per fer. Els reptes actuals inclouen els efectes del canvi climàtic, és a dir, l’adaptació de la gestió de la vall als impactes del canvi climàtic com ara l’augment de les temperatures, la disminució de les precipitacions i l’augment de la freqüència dels fenòmens meteorològics extrems.
La gestió eficaç i l’adaptació constant seran crucials per garantir la conservació d’aquest valuós paisatge per a les generacions futures.
