S’està plantejant la possibilitat d’una acció contra l’Estat per part dels inversors motivada per les mesures preses durant la pandèmia, va dir el president del TAPA, Pierre Raoul-Duval

El president del TAPA, especialista en litigis internacionals, Pierre Raoul-Duval ha parlat amb nosaltres sobre dels avantatges del TAPA, així com de la possibilitat d’una acció contra l’Estat per part dels inversors motivada per les mesures preses durant la pandèmia de la Covid-19:

“El TAPA és una institució encarregada de l’administració privada dels arbitratges que li sotmeten les parts, d’acord amb el Reglament Arbitral.

Si les parts acorden que la seva controvèrsia serà resolta per un únic àrbitre, haurien d’acordar el nom d’aquest últim. Si una de les parts s’oposa al nomenament de l’àrbitre designat per l’altra part, pot fer-ho mitjançant recusació.

Altres avantatges de l’arbitratge -a més de l’elecció dels àrbitres que seran els encarregats de resoldre el conflicte- són principalment els relacionats amb el temps i la confidencialitat.

En termes de temps, l’arbitratge té l’avantatge de donar lloc a un laude no susceptible de recurs (recurs, recurs de cassació) de manera que els terminis són potencialment i infinitament més curts que els procediments judicials estatals.

Mentre que tancar un procés judicial per complet, pot tenir una durada de diversos anys, la durada d’un procediment d’arbitratge es tancarà en un termini de mesos.

Finalment, es considera que la confidencialitat dins d’un procés d’aquest tipus és valuosa tant per als demandants com pels demandats. Si una part prengués la iniciativa d’informar els periodistes, la disputa es podria fer pública. Tot i això, l’altra part pot interposar una acció de reparació per incompliment de l’obligació contractual de confidencialitat i obtenir una indemnització.

Jo afegiria que atès que Andorra és signatària de la Convenció de Nova York, les decisions del TAPA seran fàcilment reconegudes a tot el món – o gairebé.

A més, el TAPA pretén administrar tant els arbitratges interns, entre parts andorranes amb motiu de disputes internes al Principat, com els anomenats arbitratges internacionals, és a dir, que impliquen els interessos del comerç internacional.

Pel que fa a les demandes realitzades, durant els darrers anys, contra altres estats, el Centre Internacional per a la Solució de Diferències sobre Inversions (un òrgan subordinat del Banc Mundial) ha tractat prop d’un miler d’arbitratges d’inversió, una part important dels quals, gairebé la meitat, ha estat objecte de laudes favorables als inversors.

A part d’aquests arbitratges d’inversió, un gran nombre d’arbitratges internacionals enfronten persones jurídiques privades amb persones jurídiques públiques.

I, finalment, ara es planteja obertament la possibilitat d’actuar contra l’Estat per part d’inversors estrangers a causa de les mesures adoptades en relació amb la Covid-19.

Tanmateix, que jo sàpiga, encara no s’ha iniciat cap arbitratge.

És cert que les possibilitats d’èxit són més aviat escasses perquè els arguments basats en la força major i la necessitat de les mesures adoptades per l’Estat seran difícils de combatre. Això dependrà de la naturalesa, la forma i l’abast de les mesures adoptades i de si són abusives o discriminatòries.

És cert que les possibilitats d’èxit són més aviat escasses perquè els arguments basats en la força major i en la necessitat de l’aplicació de les mesures adoptades per l’Estat per tal de combatre la pandèmia i assegurar el manteniment de la salut pública seran difícils de rebatre.

El resultat dependrà de la naturalesa, els mitjans i l’abast de les mesures adoptades i de si arriben a ser considerades com abusives o discriminatòries”.

Irina Rybalchenko

Read more: Opinió ...