Restes de ceràmica han confirmat l’ocupació de la cova de l’Home Mort de Soriguera en època romana

Foto: ACN/Marta Lluvich

Arqueòlegs del Grup d’Arqueologia de l’Alta Muntanya (GAAM), format per investigadors de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i el Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC), han donat a conèixer els resultats de la campanya d’excavacions que han dut a terme aquest mes de juny a la cova de l’Home Mort, a Soriguera. Les conclusions de la recerca s’han qualificat “d’alta rellevància científica”.

Els experts han trobat a la cova ceràmiques romanes, algunes d’origen nord-africà. La descoberta confirma que aquest espai, a banda de l’edat del bronze, va acollir ocupacions humanes al final de l’Imperi Romà (segle v dC). “Consolida les dades dels darrers anys, que indiquen que les valls del Pallars Sobirà no van quedar al marge de les dinàmiques històriques en època romana, com tradicionalment s’havia apuntat en diverses ocasions”, ha assenyalat Ermengol Gassiot, director del GAAM del Departament de Prehistòria de la UAB.

D’altra banda, les excavacions han pogut recuperar nombroses restes humanes i objectes associats a l’edat del bronze, d’una antiguitat d’entre 3.500 i 3.600 anys. Entre els objectes, hi ha una nodrida producció de ceràmica i objectes singulars, entre els quals destaca una punta de fletxa de bronze. “Es tracta d’un objecte molt valuós per al patrimoni arqueològic pirinenc, donada l’escassedat de peces similars que s’hi han trobat fins ara”, han detallat els investigadors.

La cova de l’Home Mort, al Pallars Sobirà, és una cova amb dues galeries situada al Pirineu, a 1.180 metres d’altitud. Les troballes d’enguany s’han fet en la totalitat de la Galeria 1, la mateixa en què l’any 2008 es va documentar per primera vegada aquest jaciment i s’hi van recuperar diverses restes humanes que l’any 2017 es van poder datar amb una antiguitat d’entre 3.500 i 3600 anys. La quantitat de fragments humans recuperats fins ara és propi del caràcter sepulcral que la cova hauria tingut almenys durant 125 anys.

A data d’avui, les restes humanes de l’edat de bronze documentades i datades se situen entre les més antigues recuperades als Pirineus occidentals de Catalunya i tenen la mateixa cronologia que les de la cova sepulcral de Montanissell, al municipi de Coll de Nargó, conegudes com la Senyora de les Muntanyes. El seu estudi ha de contribuir a entendre les condicions de vida de les poblacions humanes a les zones de muntanya i alta muntanya pirinenques en un període on es documenta la consolidació de l’impacte humà en aquests territoris.

L’estudi de l’ocupació humana de la cova també podria ampliar el ventall temporal d’aquesta ocupació, perquè els treballs d’enguany han proporcionat més restes arqueològiques que, per les seves característiques, semblen provenir del final del Neolític o del Calcolític, fa uns 5000 – 4500 anys, entre les quals destaquen restes de ceràmica campaniforme. “A l’espera del desenvolupament de les investigacions, aquest fet confirma que la cova de l’Home Mort té una seqüència arqueològica que cobreix diversos milers d’anys, fet que la converteix en un jaciment de referència per a l’estudi de la presència humana a les àrees de muntanya dels Pirineus durant els darrers 5 mil·lennis”, ha destacat Ermengol Gassiot.

Els treballs arqueològics a la cova de l’Home Mort s’emmarquen en diversos ajuts del Parc Natural de l’Alt Pirineu i dins del projecte quadriennal de recerca arqueològica «Arqueologia del pastoralisme i l’agricultura prehistòrica al Pirineu Occidental», finançat pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i com a part del projecte «(Re)pensar la gestió dels espais oberts i de la ramaderia extensiva a l’Alt Pirineu en el context del canvi climàtic (RePiCa)» finançat per l’AGAUR (Generalitat de Catalunya). En relació aquest darrer, la cova de l’Home Mort està aportant interessants dades de l’evolució de la vall de Siarb des del darrer període glaciar. També permetrà, a través de les seves restes arqueozoològiques, l’estudi de l’evolució de les estratègies ramaderes els darrers 3.500 anys.

Read more: Ciència i tecnologies ...