Foto: ub.edu
Palaeonitella trifurcata és el nom d’una nova espècie fòssil de planta aquàtica d’aigua dolça del Cretaci inferior que ha descobert i reconstruït un equip de geòlegs de la Universitat de Barcelona. La reconstrucció de la planta, datada entre uns 125 i 120 milions d’anys, s’ha fet a partir dels òrgans vegetals trobats per separat en un estrat de roca calcària del Parc Natural del Garraf, dins el municipi d’Olivella.
Aquest és un dels pocs caròfits fòssils, unes algues pluricel·lulars que es consideren els antecessors de les plantes vasculars, que s’han pogut reconstruir completament. Això s’ha aconseguit fent encaixar els diferents òrgans —la tija principal, les branques i les fructificacions— com si fossin les peces d’un trencaclosques. El treball, publicat a la revista Review of Palaeobotany and Palynology, està dirigit per Carles Martín-Closas, professor de la Facultat de Ciències de la Terra i de l’Institut de Recerca de la Biodiversitat (IRBio) de la UB. També participen en l’estudi experts de l’Institut de Recerca Geomodels de la UB i de l’empresa Tubkal Ingeniería.
La planta s’ha atribuït a la nova espècie Palaeonitella trifurcata i pertany a un grup de caròfits que rarament es conserva en estat fòssil.
La conservació dels caròfits en el registre fòssil depèn de la seva calcificació durant el cicle vital. Així doncs, si no es calcifiquen —com és el cas del gènere Nitella actual i dels seus avantpassats fòssils, com Palaeonitella trifurcata—, la fossilització només es produeix en casos excepcionals.
En el cas de Palaeonitella trifurcata, la clau de la seva conservació cal buscar-la en els tapissos de cianobacteris que van colonitzar aquest caròfit. Els cianobacteris van formar una crosta de calcita damunt de la planta —com si fos el sarcòfag d’una mòmia— que va protegir el vegetal de la degradació post mortem.
L’estudi de la sedimentologia i dels microfòssils associats a Palaeonitella trifurcata ha permès reconstruir un paleoambient amb llacunes litorals d’aigua dolça, connectades lateralment amb badies protegides de salinitat marina o salabrosa, semblants a les albuferes. En aquest hàbitat del Cretaci inferior, hi vivien organismes típics d’aigües amb poca profunditat, com ara foraminífers bentònics o cloròfits del grup de les dasicladals, un ordre de les algues clorofícies.
