Pamplona és la capital de la província de Navarra al nord d’Espanya. És coneguda per la seva celebració de Sant Fermi (córrer amb els toros), que se celebra al juliol. La ciutat també és una parada important al camí de Sant Jaume, una ruta de pelegrinatge de l’època medieval. El principal inversor estranger a Pamplona és Volkswagen. L’alcalde de Pamplona, Enrique Maya Miranda, ens ha explicat les característiques de la vida de la ciutat, ens ha parlat sobre la seva rica vida cultural i els plans i les tasques bàsiques de l’ajuntament.
Entrevista: Ximena Bravo
En quina àrea s’inverteixen més recursos? Per què?
En aquesta legislatura s’ha creat l’àrea de Govern estratègic, en la qual s’enquadra l’Oficina Estratègica, que coordinarà les diferents àrees municipals en actuacions multidisciplinàries i en la consecució dels objectius de caràcter estratègic de la legislatura la qual aposta per la mobilitat i sostenibilitat, per tal de potenciar el desenvolupament urbà com a un element social més, a través de línies d’actuació que beneficiïn l’activitat econòmica, i que potenciïn l’ús eficient dels limitats recursos per no incrementar la pressió fiscal a la ciutadania. Tot això, sense perdre de vista la protecció social dels col·lectius més vulnerables.
En l’estructura del pressupost del 2019, ara vigent, i també en el projecte del pressupost del 2020, ara en tramitació, queda reflectida l’aposta pel manteniment del nivell de serveis públics bàsics i l’atenció social. Un 42% del pressupost es destina a serveis públics bàsics (seguretat ciutadana, neteja viària, jardins, enllumenat públic, cementiri, subministraments, etc.) i un 25% dels recursos pressupostaris s’aplica a serveis de protecció social i acció comunitària (incloses les prestacions del nostre propi sistema de pensions).
Als serveis generals (participació ciutadana, serveis econòmics, administratius, etc.) es destina aproximadament un 15% dels recursos i un 18% és destinat a serveis de caràcter preferent relacionats amb cultura, joventut, sanitat o educació.
En el vostre Ajuntament existeix algun pla estratègic per atraure turistes? Quin és i en què consisteix?
Actualment es troba en funcionament el Pla de Turisme 2017-2019 que va realitzar l’anterior equip de govern. Per a nosaltres el Turisme és una branca essencial de l’economia a Pamplona, per això estem desenvolupant un nou pla que torni a impulsar la ciutat també en aquest sentit i posicionar-la com a marca turística. Pamplona és molt més que els set dies de Sant Fermí. Cal potenciar els seus nombrosos valors i reduir els defectes; i per tal d’aconseguir això estem treballant de la mà del Govern Foral.
La nostra ciutat és molt rica pels seus encants, i això fa que atregui els turistes. La seva gastronomia ens sembla essencial, en el seu dia vam criticar la seva sortida de ‘Saborea España’, al qual pretenem reincorporar-la. Hem d’aprofitar la rica gastronomia que tenim, per això, apostar pel turisme gastronòmic és una prioritat per a nosaltres. Pamplona és la primera ciutat del Camí de Santiago, una sort que hem d’aprofitar promovent el Camí Francès, millorant la seva senyalització i integrant-lo en la ciutat de forma més intensa. També estem treballant des de cultura la via Carlemany, un dels 40 itineraris aprovats pel Consell d’Europa. Ja vam tenir alguna reunió amb diverses entitats, ens fa il·lusió que Pamplona sigui una de les ciutats que formi part d’aquest itinerari.
A més a més, volem apostar pel turisme de congressos que tan important és a Espanya. Volem convertir Pamplona en un referent en aquest tipus de turisme. Fa unes poques setmanes vam estar en una fira a Barcelona.
Podria indicar-nos, de més a menys, quina és la procedència dels turistes que visiten la ciutat de Pamplona?
Podríem dir que hi ha dues èpoques a la ciutat. Una és la del tipus de turistes que visiten la ciutat al llarg de tot l’any i una altra, la dels catorze dies de Sant Fermí. Durant les últimes festes, l’Oficina de Turisme va atendre més de 5.000 persones. Entre els nacionals, destaquen per exemple les persones de Guipúscoa, Madrid, Barcelona o València. Tot i que creixen les atencions a turistes internacionals de tot el món: França, els EUA, Itàlia, Regne Unit, Alemanya… El nombre de japonesos i xinesos que visiten Pamplona aquests dies ha crescut notablement en els últims anys.
A més a més, s’hi ha incrementat el turisme familiar i la demanda de visites guiades i activitats gastronòmiques i culturals. Cada vegada són més els grups de turistes que vénen des d’Alemanya, EUA, França, Regne Unit, Japó i Corea del Sud, per exemple, i que realitzen visites guiades per la nostra ciutat. Només cal fer una passejada per la plaça de l’Ajuntament per adonar-se que el turisme a Pamplona és cada vegada més fort.
El Camí de Sant Jaume és un altre dels atractius turístics de Pamplona. El nombre de pelegrins nacionals va suposar fins al setembre un 26%. Les tres comunitats amb major nombre van ser Catalunya, Madrid i la Comunitat Valenciana. En el cas dels estrangers, que representen un 74%, els més nombrosos van ser els procedents de França (12%), Estats Units (9%) i Itàlia (8%).
Pamplona es caracteritza per les seves festes culturals, entre elles, les Festes de Sant Fermí. Podria explicar-nos com es prepara la ciutat per a aquestes festes? Quines altres festivitats o activitats culturals planifica l’Ajuntament? Quina és l’agenda cultural pel 2020?
L’ajuntament de Pamplona treballa durant tot l’any millorant les programacions, treballant amb els col·lectius, les associacions, les penyes, etc., per preparar la festa de Sant Fermí, perquè Sant Fermí és una festa de carrer fonamentalment popular. Es treballa també pel concurs internacional de focs artificials, per la programació de les diferents places i escenaris en els quals l’ajuntament programa concerts. A més a més, la ciutat es prepara des del punt de vista turístic, hostaler, de seguretat, neteja… La preparació dels Sanfermins implica pràcticament la totalitat de les àrees municipals, no únicament la de cultura.
Pel que fa a la resta de l’any, l’Ajuntament proposa una intensa agenda cultural. Comença pel que podem considerar cultura de proximitat, oferta en la xarxa de CIVIVOX que apropa la cultura a tots els barris de la ciutat. De la mateixa manera, durant tot l’any l’ajuntament programa diferents exposicions i esdeveniments culturals a la Ciutadella. En relació a les arts escèniques, d’una banda la programació de la mateixa es focalitza en el Teatre Municipal Gayarre, i d’altra banda, la ciutat acull diferents festivals a la primavera com el “Tourmalina”, el “Festival de las Murallas” a l’estiu, el “Flamenco On Fire”… A la tardor, programem esdeveniments al voltant del “Privilegio de la Unión”, el festival “Pimpam Ville”, etc. Tots aquests esdeveniments i altres de nous tindran lloc al llarg de l’any 2020.
Ara, apropant-nos al Nadal, la programació més rellevant que ofereix la ciutat és el “Festival Santas Pascuas” i, a més, tenim la programació de Nadal de l’ajuntament que consisteix en una sèrie de concerts nadalencs i obres teatrals infantils, així com també les instal·lacions a la Ciutadella de “Otras Luces” y “Toko Toko” per a públic infantil.
Si tinguéssiu que promocionar la ciutat de Pamplona, quines són les raons que donaríeu als turistes per visitar-la?
Pamplona és coneguda com la ciutat dels Sanfermins, però és molt més que això. Jo destacaria el seu patrimoni històric i artístic, les seves muralles per les quals els convidaria a fer una passejada per tal de gaudir de la Ciutadella. El Camí de Sant Jaume enriqueix la ciutat que com ja he dit abans és la primera ciutat del camí Francès. Sobretot, del que no m’oblidaria mai és de la rica gastronomia que tenim a Pamplona.
Aconsellaria als turistes, per exemple, que dediquessin un temps a gaudir d’un glop pel Nucli antic. Pamplona és una ciutat d’una gran riquesa, amb un atractiu en els seus carrers que enamora. Alguns es queixaran del temps, d’aquesta pluja característica de Pamplona, però és part del seu encant.
Què podria dir-nos sobre l’economia de la ciutat de Pamplona?
És una ciutat amb una economia forta basada en el sector industrial (indústria automobilística), amb un sector Serveis dominat pel subsector sanitari que compta amb un centre privat de qualitat i prestigi reconeguts internacionalment i amb un subsectro educatiu, ja que Pamplona compta amb tres centres universitaris, dos públics i un de privat.
Pamplona també té dos centres de recerca que han unit els seus mitjans a IDISNA. Un exemple de col·laboració públic-privada seria el següent: l’Institut d’Investigació Sanitària de Navarra (IdiSNA) es constitueix com un espai de recerca biomèdica multidisciplinar i traslacional orientat a la investigació bàsica, clínica, epidemiològica i en serveis de salut, fruit de l’associació entre grups de la Clínica Universitat de Navarra (CUN ), del Complex Hospitalari de Navarra (CHN), la Universitat de Navarra, la Universitat Pública de Navarra, el Centre per a la Investigació Mèdica Aplicada (CIM), Navarrabiomed, l’Institut de Salut Pública i Laboral i l’Atenció Primària del Servei Navarrès de Salut. A diferència dels IIS acreditats en altres Comunitats Autònomes, IdiSNA abasta a la gran majoria d’investigadors biosanitaris existents a Navarra i, per tant, té un caràcter integrador molt rellevant per aconseguir unir esforços amb objectius comuns.
Quins sectors de l’economia es posicionen en els primers llocs?
Com he dit, el sector automobilístic, el sector sanitari i el de les universitats són els més importants per a la nostra economia, per tot el que mouen a la ciutat. La nostra taxa d’atur se situa en el 8,19%, la segona més baixa entre les comunitats autònomes i, sis dècimes percentuals més que en el trimestre anterior. A Pamplona consten 10.844 persones com a aturades, un 42% homes i un 58% dones. Suposen el 33% dels aturats de la comunitat. Hem de treballar perquè aquesta taxa disminueixi, i per això donem tanta importància a aquests sectors que tant aporten a la ciutat.
Teniu inversors estrangers? Quins sectors de l’economia són més populars entre els inversors? Per contra, quins són els sectors menys populars?
El principal inversor estranger és Volkswagen, és una empresa que té un paper essencial a Pamplona i els seus voltants. El sector de l’automòbil és molt potent en la nostra ciutat i, encara que no es considera estranger, el sector sanitari també té molta importància en la nostra ciutat.
Tenim coneixement que l’Ajuntament de Pamplona dóna un fort suport als comerços A què es deu? Quins beneficis ha significat això per a la ciutat de Pamplona? Podria explicar-nos breument sobre les fires, les accions i les promocions que feu durant l’any amb aquesta finalitat?
El comerç local és per a nosaltres un dels motors de l’economia de la ciutat, és alguna cosa amb la que estem molt compromesos. Des que va començar la legislatura ens hem reunit amb diferents associacions per conèixer les seves preocupacions i les seves propostes per incentivar aquest comerç. Ens sembla un aspecte essencial al qual hem de donar suport perquè l’economia de Pamplona segueixi funcionant.
Hi ha diverses fires per promocionar el comerç local. Des del 2007, s’organitza “Stock Pamplona” en col·laboració amb diverses associacions perquè exposin els seus productes en un sol lloc. El dia del Llibre té gran importància per a tots els llibreters de la ciutat, a més d’una àmplia resposta per part de la ciutadania. La cultura a Pamplona és molt rica, i això és una sort. El Mercat Medieval dels “Tres Burgos”, per exemple, omple de productes artesans el Nucli antic.
La tardor té la seva benvinguda amb la festa “La Nuit”, on els establiments obren durant tota la nit, a més d’haver balls i concerts que conviden a realitzar un major consum. El Nadal és una altra època de l’any en què hem recuperat les activitats per als més petits en llocs clau de la ciutat com el Passeig “Sarasate”, una cosa que ens van demanar els comerciants per impulsar l’activitat al Nucli antic durant aquestes dates.
Pel que fa a la immigració a Pamplona, parlem de la seva dinàmica en els darrers 3-5 anys. Quina és la procedència dels immigrants? Quants immigrants viuen a la vostra ciutat? Quin és el nivell d’estudis de la població immigrant?
En l’últim any, la població immigrant que es va empadronar a Pamplona va créixer en 1.651 persones, si les sumem a les que ja teniem obtenim una xifra d’unes 23.200 persones. Si comparem aquesta xifra amb la d’altres anys com, per exemple, el 2012 en què la població immigrant superava les 25.000, ha disminuït. La riquesa cultural que aporta la immigració a Pamplona arriba des del Marroc, Romania, Portugal, Equador, Perú, Colòmbia, Xina, Ucraïna…
No m’atreviria a dir el nivell d’estudis mitjà perquè en moltes ocasions les titulacions que obtenen en els seus països no es poden convalidar aquí, de manera que és com si no tinguessin estudis.
En temes de diversitat cultural, teniu plans per potenciar i assegurar la integració de les diverses “ètnies” que alberga la vostra ciutat? Específicament pel que fa a la població romanesa a Pamplona, què podria dir-nos en relació a l’elaboració del Pla Estratègic de Convivència? Quines han estat les majors problemàtiques d’aquesta població?
La diversitat cultural és un dels potencials de la ciutat, hi conviuen, com bé dius, diferents ètnies. Al novembre es van resoldre les subvencions que l’Ajuntament donaria a 115 entitats i col·lectius per realitzar 126 projectes, un 13% més que l’any anterior. Entre tots ells, dividits en quatre apartats, es van presentar 19 relacionats amb la promoció, creació i difusió de les diverses cultures que conviuen a la nostra ciutat com ara les cases de Cantàbria, Castella i Lleó i Aragó; Nbda Associació Cultura Àrab, l’Associació de colombians, l’Associació de Tango i Folklore Argentí… La diversitat cultural a Pamplona és molt rica i cal mantenir-la i potenciar-la.
Des de l’Àrea d’acció comunitària volem treballar aquest tema de la mà amb el Govern de Navarra, al qual vam traslladar la necessitat de resoldre aquesta problemàtica, que es dóna en concret a “Milagrosa”, des de l’assentament de la població d’origen romanès d’ètnia gitana. Aquesta població viu una clara situació d’exclusió social que, unida als seus costums socioculturals, ha provocat seriosos problemes de convivència. Per això, l’Ajuntament intervé a través de diferents projectes que pretenem incorporar a l’Estratègia per al desenvolupament de la població gitana de Navarra (2018-2021). Des de l’Ajuntament es pretén realitzar un diagnòstic social de la població gitana romanesa a “Milagrosa” per posar solucions i fer tasques de seguiment.
Pel que fa als temes relacionats amb l’empoderament i la igualtat de les dones, teniu algun pla per fomentar-los, desenvolupar-los i potenciar-los?
Des de fa molts anys, és un tema que està en l’agenda política. L’any 2006 es va aprovar el I Pla per a la Igualtat, i fins al dia d’avui ja se n’han implantat tres. L’últim pla es va aprovar el 2016, amb l’objectiu de treballar a favor de la igualtat entre homes i dones des de l’Ajuntament de Pamplona i enfocant-lo des de la transversalitat perquè cadascuna de les àrees aporti el que sigui necessari per aconseguir-la.
Nosaltres volem seguir amb aquests plans per incentivar l’ocupabilitat de les dones, potenciar el Servei Municipal d’Atenció a la Dona i el seu programa d’intervenció familiar per a les dones i els seus fills. A més a més, considerem important seguir ampliant les campanyes de sensibilització i visibilització de la violència contra les dones. Pamplona és, des de fa molts anys, un referent en la lluita contra la violència envers les dones i per la igualtat.
Què són, com van sorgir i quin és l’objectiu dels Fòrums de Barri? Com els valora la ciutadania? Quin és el percentatge de participació de la ciutadania?
Els Fòrums de barri sorgeixen per promoure el diàleg directe entre la ciutadania i l’Ajuntament sobre qüestions que preocupen el barri en concret, per aconseguir que les persones que treballen, viuen o desenvolupen activitats en aquesta zona de la ciutat puguin fer-nos arribar els seus punts de vista. En l’actualitat hi ha 14 fòrums de barri i cada un té un regidor assignat, perquè la relació amb les associacions i veïns sigui molt més propera i directa.
Per a mi, aquest tipus de participació és una cosa que els veïns agraeixen molt perquè senten que formen part d’allò que es relaciona amb el seu dia a dia. A mi, personalment, m’agrada molt anar a aquest tipus de trobades, escoltar tot el que ens diuen i poder incloure els seus suggeriments en les actuacions municipals. De fet, crec que tota la gent els gaudeix tant com jo, per l’àmplia participació que hi ha cada vegada que se celebren.
Pel que fa al Pla Estratègic Urbà (PEU) de Pamplona, segons tenim entès, es troba en procés d’elaboració, en què consisteix? Quins són els motius pels quals heu decidit començar a elaborar aquest Pla? Quins són i seran els seus beneficis?
Així és, es tracta d’un pla que encara està en procés d’elaboració. És un pla que pretén buscar el camí a seguir per dissenyar el model de ciutat que volem per a Pamplona, i aconseguir-ho de forma consensuada amb la ciutadania. El termini per elaborar aquest pla s’estén durant els propers 10 anys, fins al 2030. Sembla que queda molt, però el temps passa volant i les decisions que prenem ara ja afecten a aquest projecte de ciutat. El que està clar és que, malgrat les diferències dels partits, tots volem el millor per Pamplona. En relació amb aquest PEU estan també els Forums de barri dels que parlàvem ara, en ells coneixem quines són les postures dels veïns sobre determinats temes com la mobilitat o les infraestructures.
Per a mi, el benefici d’un pla com aquest, a més de les subvencions que pot comportar de la Unió Europea, és avançar sobre alguna cosa en la qual hi hagi un consens perquè sigui feta més a llarg termini. A principis de desembre, vam tenir una altra reunió amb col·lectius i associacions per seguir avançant en aquest Pla.
En relació a l’antiga estació d’autobusos i l’espai “Geltoki”, quins són els projectes per al futur?
Aquest lloc tan emblemàtic de Pamplona és un dels que més controvèrsia genera. Què fer amb l’antiga estació d’autobusos, és un projecte a llarg termini molt ambiciós. L’espai “Geltoki” és d’ús provisional per a l’estació, una concessió per a set anys. A nosaltres ens agradaria que es convertís en un edifici singular i emblemàtic que es transformés en un punt de referència per activitats culturals i econòmiques, el que no veig jo és un mercat com el que es va proposar a l’estil de Madrid. És un projecte per al qual cal consens i que se realitzarà a llarg termini, però que no podem abandonar a la seva sort. Hem de seguir treballant entre tots per aconseguir trobar un projecte que sigui favorable amb Pamplona, amb els ciutadans i amb els comerciants.
Parlem ara de Medi Ambient i dels Objectius del Desenvolupament Sostenible (ODS) Quines iniciatives promoveu en aquest senti? Teniu algun Pla d’Acció Ambiental? Quin és i en què consisteix? Als centres educatius, treballeu amb algun projecte relacionat amb el medi ambient? Com ho feu?
El nostre objectiu és impulsar de manera definitiva el Pla de Mobilitat Urbana Sostenible de la Comarca de Pamplona, accelerant la seva execució d’acord amb criteris de màxim realisme i amb la viabilitat de les propostes. Pamplona es va subscriure el 1998 al Pla d’Acció aprovat per les Nacions Unides el 1992 per aconseguir un desenvolupament sostenible. Subscriure la “Carta d’Aalborg” comporta desenvolupar l’Agenda 21 Local de Pamplona.
Cal seguir desenvolupant el Pla de Mobilitat i un disseny de ciutat sostenible, sempre pensant en la Pamplona que volem per al futur, és a dir, una ciutat molt més responsable amb el medi ambient. Per a mi, l’educació de les noves generacions és essencial en tots els àmbits. Ells estan molt més conscienciats que nosaltres en tot aquest tema de la sostenibilitat. A més a més, hi ha el Museu d’Educació Ambiental que es va municipalitzar el 2016, que realitza diferents activitats. En aquest lloc, han donat a conèixer projectes sobre el medi ambient de centres situats a la ciutat com el Col·legi “Compasión o Larraona”.
El mateix Museu ha desenvolupat un programa per al 2019-2020, “Educant-nos en la sostenibilitat” amb activitats que els diferents centres poden realitzar ja que es faciliten tots els recursos necessaris per a poder fer-ho.
A nivell general, en temes relacionats amb la ciutat de Pamplona, en quines àrees pensa que s’ha de continuar treballant i quines creieu que teniu assolides?
Sempre cal seguir treballant per millorar, a més hem d’adaptar-nos a aquest món que canvia dia rere dia. Totes les àrees municipals (comerç, cultura, mobilitat etc) tenen professionals per continuar treballant amb l’únic objectiu de tornar a impulsar Pamplona i situar-la com una ciutat de referència en tots els àmbits.
