Observatori de la Marca Andorra: Negacionisme, Mercat Únic i Marca Europa

“M’agradaria que tots sense excepció féssim un esforç per valorar tot allò que l’accés al Mercat Interior de la UE pot representar pels nostres ciutadans i les nostres empreses.”

“Crec que tots aquells ciutadans del país que, conscients del que ens juguem, exigeixen un mínim de rigor en el debat respecte de les negociacions per un acord d’associació entre Andorra i la Unió Europea, han d’estar absolutament confosos pel clima creat a partir de la irrupció del sentiment negacionista i tot el seguit de missatges crítics indiscriminats contra tot el que impulsen aquells que els ha tocat representar en aquests moments els interessos del país, guardin  o no relació amb la matèria.

Girant la vista vers el passat més immediat del qual venim, veurem que de canvis n’hem hagut d’assimilar uns quants els darrers anys i que d’opositors, immobilistes, escèptics i negacionistes sempre n’hi ha hagut i sempre n’hi haurà, i tots són molt respectables, només faltaria, però malgrat tot, els canvis s’han acabat implementant i amb èxit, afortunadament . Crec però que aquells més crítics, ho eren perquè probablement ni es va informar ni es va fer la pedagogia que es requeria. Eren altres temps i és possible que la informació no fluís com avui flueix i que la reacció davant la incomprensió, inconscient o conscient, segons el cas, fos la de fer prevaldre una determinada convicció ideològica més enllà del que pròpiament el canvi aportava de positiu a l’esdevenir del país. Res però que no tingui remei en l’actualitat, on la informació neta o adulterada circula lliurement pel ciberespai sense res més que l’aturi que no sigui l’actitud reactiva d’aquells que hi tenen accés i l’oportunitat d’analitzar-la i en el seu cas, rebatre-la.

Està clar que no tothom va votar a favor de la Constitució, com no tothom entenia l’obertura econòmica, ja intentada al 2008 i que va quedar reduïda a un “quasi res”, atemorits per la “”invasió exterior”, i que quan no hi havia més remei es va haver d’afrontar al 2012 (quan l’economia del país s’enfonsava) juntament amb un procés d’homologació internacional que no a tothom va agradar, però que avui podem afirmar amb rotunditat que ens ha ajudat a construir una sòlida reputació com a país  i de la que tots ens en podem sentir orgullosos. I ara ens passa el mateix amb el tema de les negociacions amb la UE.

I aquí és on la confusió pren el màxim protagonisme auspiciada per una varietat de missatges, aparentment ideològics, tots ells encaminats a recriminar als actuals negociadors el seu modus operandi i transmetent a la societat el sentiment de què l’aproximació a Europa ens perjudica i que, o cal alentir o cal aturar, segons el cas, el camí vers l’acord amb la UE, per tal de “salvaguardar” teòricament els “interessos dels andorrans”, doncs de fet, molts d’ells treuen pit i alcen el puny entonant un “ja estem bé com estem”, un pensament recurrent al llarg de la nostra història i que en l’actualitat cotitza a l’alça. Però la confusió es fa encara més evident quant entren en joc algunes de les més destacables preocupacions de la societat, com ara el problema del habitatge, la inflació incontrolada o la pèrdua de poder adquisitiu, i tot es posa en un mateix sac sense discernir entre dues matèries que mereixen un tractament diferenciat.

Començava la meva exposició parlant de “rigor”, paraula que semblen obviar els crítics, capaços d’exigir tot i més als que els hi ha correspost governar, i que no són capaços d’autoexigir-se una opinió ben fonamentada i que sobretot, tant que parlen d’”estudis d’impacte”,  que analitzi els pros i contres del futur acord amb la UE amb la meticulositat que exigeix la responsabilitat assolida davant dels milers d’electors que els han fet confiança. Tant important és saber el perquè si? Com el perquè no? Però el que jo diria és que, com acabada en el meu darrer article, cal treure’s la bena dels ulls i observar objectivament, alliberats de perjudicis, allò que, per exemple, pot significar passar a formar part del Mercat Únic Europeu o aprendre a defensar la Marca Andorra com a part d’una de més potent i amb una major visibilitat i projecció internacional com és la Marca Europa.

Ben segur, si em queda prou força i inspiració, tractaré d’explicar punt per punt tot allò de bo i de crític que ens pot aportar l’acord d’associació amb la UE, però m’agradaria que tots sense excepció féssim un esforç per valorar tot allò que l’accés al Mercat Interior de la UE pot representar pels nostres ciutadans i les nostres empreses.

El que podem dir, sense entrar en masses detalls, és que des de l’any de la seva creació al 1993, el Mercat Únic Europeu ha contribuït a facilitar la vida quotidiana de les persones i empreses que en formen part, com passaria amb les nostres. Pensem en l’accés sense obstacles legals i burocràtics a un mercat per a vendre productes i serveis d’aproximadament 450 milions de persones. Algú ha dimensionat el nostre actual mercat i les seves limitacions? Pensem en una llibertat de circulació de mercaderies ampliada als nostres productes agrícoles, avui resignats al mercat local i poc més.

Pensem en les noves oportunitats per a totes aquelles petites empreses, aquells petits projectes d’emprenedoria que somnien en l’escalabilitat de la seva futura producció, i que moltes les trobem avui als Clústers Actinn o d’Esports, sense una previsió clara de quin pot ser el seu mercat potencial. Pensem en un mercat de 23 milions d’empreses el que pot representar a nivell d’intercanvi.

I pensem en els programes de la UE als quals decidim adherir-nos, com per exemple l’Erasmus pels nostres estudiants o el Programa de la UE pel Mercat Únic 2021-2027, al qual encara arribem a temps, tot i que en vindran altres, amb un pressupost de 4.200 milions d’euros i quins objectius principals als nostres efectes passen per recolzar la competitivitat de les empreses, en particular de les pymes, facilitar el desenvolupament de normes europees eficaces, capacitar i protegir els consumidors, garantir una cadena alimentària sostenible i segura, promoure la salut de les persones, animals i vegetals, i el benestar animal, així com establir un marc per finançar estadístiques de qualitat. O el programa EURES que facilita l’accés a una imponent borsa de treball, tant per cercar feina com a treballadors qualificats en aquest ingent mercat.

Però anem més enllà i tractem de trobar el veritable avantatge de vincular-nos al Mercat Interior de la UE a través de la fortalesa de la Marca Europa. Com en el cas de la Marca Andorra, hi ha un vessant intern que ha motivat el desenvolupament de dita marca transnacional a la recerca d’un sentiment de pertinença molt més complex que el d’Andorra, per suposat, donada la diversitat cultural de tan extens territori. Però hi ha també el vessant extern, el que ens interessa realment a nosaltres com a país associat i que es beneficia del label europeu.

En aquest sentit, hem de constatar la dimensió comercial de la Marca Europa, de la que humilment pot formar part Andorra. De fet, la UE és el primer bloc comercial del món i, sense comptar els intercanvis interns, que per a nosaltres ja serien terapèutics, representa més del 15 % del comerç mundial de mercaderies i més del 35 % del comerç mundial de serveis. A més, és el principal soci comercial de fins a 80 països, quan Estats Units només ho és d’uns 20. I si ens anem al turisme, la UE, amb només un 3 % de la superfície i un 7 % de la població mundial, rep un 40 % del turisme internacional i el 31 % dels ingressos que genera el turisme a nivell global. Potser si que hi haurà alguna renúncia, i potser també alguns esforços logístics o burocràtics, però aquestes xifres i el fet de formar-ne part d’aquest “club UE” amb “label europea”, ens pot aportar més prosperitat que no pas inconvenients.

I tot això, tornant al “rigor”, cal explicar-ho a la ciutadania i fer-ne la pedagogia adequada per tal de constatar, per exemple, la potencial millora en el poder adquisitiu de tots nosaltres si la nostra activitat econòmica creix i es fa més competitiva en aquest nou context. Més por que feia acostumar-se a pagar impostos i resulta que no sols ens hi hem acostumat sinó que som dels més complidors a nivell internacional i a més ens hem adonat que ens respectem molt més mercès a aquest esforç!

Cal obrir la ment i posar atenta l’orella a aquells que amb total abnegació a partir d’ara ens “ho tornin a explicar”, perquè de fet en fa molt de temps que ho expliquen sense que ningú els escolti prou, probablement immersos en les preocupacions peremptòries del dia a dia, entre elles la pujada de preus i la pèrdua de poder adquisitiu i de retruc el problema del habitatge. Però i si algú ens explica que això pot combatre’s amb una millor interacció amb el mercat de la UE? Oi que segurament canviaríem d’opinió, malgrat que ara estem tant negatius i que el que està de moda és dir “no” a l’acord  sense saber molt bé perquè ?”.

Pere Augé, CEO i soci fundador, Augé Holding Group

Més informació : https://www.augelegalfiscal.com/ca/

Tel. +376 80 36 36

Whatsapp +376 33 33 76

E-mail [email protected]

Read more: Assessorament legal en línia amb Augé Grup ...