Núria Torrente és la presidenta de l’Associació Catalana de les Arts del Vidre, una artista de Barcelona apassionada amb el vidre i la seva màgia. Parlem d’art, disseny, tècniques diverses, fonts d’inspiració i “meditació artesanal”, un terme que neix de les seves respostes a les nostres preguntes.
Irina Rybalchenko
“L’Associació Catalana de les Arts del Vidre, és una organització sense ànim de lucre que agrupa artistes, artesans i amants del vidre, tant en l’àmbit estatal com internacional. Actualment som gairebé 90 socis i sòcies. Els nostres principals objectius són la divulgació de l’artesania del vidre per revalorar aquest ofici en la societat i fomentar l’interès pel producte artesà. Considerem molt important crear una xarxa sòlida entre els nostres membres, incentivant la col·laboració, i crear un organisme de pes que pugui facilitar el diàleg amb l’administració per beneficiar el sector. També estem treballant per recuperar una formació reglada i de qualitat en l’àmbit del vidre, per assegurar la continuïtat i salut d’un ofici amb una llarga tradició
He viscut i treballat sempre en un petit apartament a Barcelona, a prop de la Sagrada Família. Però des de fa un parell d’anys vam canviar la ciutat per un petit poble de La Selva, Massanes, en un entorn rural i envoltat de natura. El meu estudi actualment té espai, llum, tranquil·litat i aquesta connexió amb la natura que em sana i potencia la meva creativitat. Faig cursos de manera puntual.
M’agradaria potenciar les experiències puntuals entorn al vidre, que la gent vingui a gaudir del lloc i d’un parell d’hores de meditació artesanal. Crec que m’acabo d’inventar el terme… Però no se m’acut una millor manera d’explicar l’estat en el qual et capbusses quan estàs creant amb les mans. Els preus poden variar molt en funció de les hores i el tipus de curs, però aproximadament per un curs individual (un alumne amb atenció exclusiva) de 12 hores en total, estaria al voltant dels 400 €. Després, les experiències de dues o tres hores, per a dues persones, estarien sobre els 120 €
Hi ha una gran varietat de tècniques de treball amb el vidre que s’utilitzen avui en dia, cadascuna amb les seves particularitats i aplicacions. Et nomeno algunes de les més destacades:
Vidre bufat: Aquesta tècnica consisteix a inflar una massa de vidre fos amb l’ajuda d’una canya de bufador per crear formes diverses. És una de les tècniques més antigues i requereix gran habilitat.
Vitrofusió o “fusing”: Es fusionen diferents peces de vidre en un forn tancat, a altes temperatures fins que es fonen i es converteixen en una sola peça. Amb aquesta tècnica es poden crear tant objectes decoratius, com joies o elements arquitectònics.
Vidre de llàntia o de flama: Es basa en l’escalfament del vidre amb una flama produïda amb gas butà o propà més oxigen, donant-li forma amb eines mentre està calent. S’utilitza sovint per crear petites figures, denes per joieria, i tota mena d’objectes.
Vidre gravat: Implica l’ús d’àcids, sorra, o rodes diamantades, per gravar dissenys sobre la superfície del vidre, creant patrons decoratius o textures.
Vitrall: Consisteix en l’ús de peces de vidre de colors units per tires de plom o coure per crear dissenys, sovint utilitzats en finestres i portes.
Pâte de verre i vidre colat: Aquestes tècniques utilitzen vidre en pols o en fragments, que mitjançant motlles i forns tancats, el fusionen per crear escultures i altres objectes amb gran detall i complexitat.
Termoformat: Es basa a donar forma al vidre dins d’un forn tancat, sigui amb ajut d’un motlle o amb caiguda lliure, a unes temperatures en les quals el vidre es converteix en mal·leable sense arribar a fondre’s totalment.
Jo treballo sobretot amb les tècniques de la Vitrofusió, el Termoformat i Vidre a la Flama, però pràcticament he “jugat” amb totes les tècniques. I per què vidre? Tots els que treballem amb aquest material coincidim en el fet que quan el coneixes, t’enamora i t’atrapa. És un material màgic, que juga amb la llum, amb la transparència, que en si mateix és fràgil i fort a la vegada. I per descomptat, té una bellesa extraordinària en si mateix.
Les meves peces més artístiques acostumen a exterioritzar alguna emoció, vivència o procés mental que té impacte en mi. Per altra banda, la natura representa per a mi una font d’inspiració inesgotable, per poc original que soni. Té quelcom d’irrefrenable, sentir-me impactada per la seva bellesa i sentir la necessitat de reproduir-la, encara que de vegades no sigui d’una manera literal.
L’obra més artística la faig per passió i per la meva necessitat de crear. Respecte a les joies més comercials, sí que les faig moltes vegades per encàrrec. Des de fa ja uns anys, les persones volen peces úniques que tinguin un significat especial i que expliquin la seva pròpia història. El vidre és un material molt versàtil que permet
crear dissenys molt personalitzats, i m’encanta poder col·laborar amb els clients per donar vida a les seves idees i fer que cada peça sigui única i significativa.
Estic investigant molt les possibilitats del vidre reciclat, creant obres inspirades en la natura, partint d’un material que trobes a contenidors. Pel que fa a aprendre, per a mi és quelcom addictiu, sempre estic en constant experimentació i aprenentatge. Potser de vegades hauria de centrar-me més en el que ja domino i no experimentar tant en els àmbits que no ho faig tant. Però no puc evitar-ho!
El fet de formar part de l’ACAV em manté en contacte amb moltíssima gent arreu del món que està fent obres
increïbles. Per exemple, unes escultures en vidre bufat d’un tamany respectable, potser algunes de mig metre, que representen els miomes (tumors benignes de l’úter) que el cos de l’artista, la Montserrat Duran Muntadas (https://www.montserratduranmuntadas.com/), genera. O tota una sèrie de peces creades per la Marta Isabel Ramírez Silva (https://www.martaramirezglassign.com/), que simulen aigua esquitxada, en moviment, que surt de copes o cau en recipients, quedant com suspesa en l’aire.
Admiro a molta gent que fa coses meravelloses i que representen una gran inspiració per mi. Aplega una mestria tècnica espectacular, i un domini de l’art i les proporcions humanes, seria Martin Janecky (https://
www.janecky-studio.com/). Fa unes escultures antropomòrfiques d’un realisme extraordinari, amb una tècnica dificilíssima com el vidre bufat. Les seves escultures són buides per dins, i els hi dona forma mitjançant instruments tant per dins com per fora, i bufant quan ho requereix. Us convido a veure les seves obres i com les realitza.
No soc una experta en disseny ni tendències, però penso que potser actualment es valora la simplicitat formal, sense recarregar supèrfluament, apostant pel valor intrínsec dels materials. Enllaçant amb el tema de l’ecologia, penso que treballar amb materials naturals és tendència, i que tenir uns valors mediambientals a l’hora de crear no només hauria de ser tendència, sinó quelcom necessari.
I admire many artists who do wonderful things and are a great inspiration to me. I would name one who has an impressive technical mastery of art and human proportions, Martin Janecky (https://www.janecky-studio.com/). He creates anthropomorphic sculptures using very sophisticated techniques such as blown glass. His sculptures are hollow inside and he shapes them with tools both inside and outside, using the blowing technique when necessary. I invite you to check out his work”!
