Mercè Canals Parellada és actriu, directora, escriptora i professora de teatre des de fa més de 20 anys. Treballa al mateix temps com a gestora cultural i dissenyadora de projectes culturals. Durant aquests anys, ha impartit classes a centenars d’alumnes de totes les edats, posant tota la seva energia en transmetre els seus coneixements i la seva passió pel teatre. Actualment, a part de tenir la seva pròpia escola, Entreacte (Andorra), forma part de la Companyia An-danda-ra, de la que també és cofundadora. Hem parlat amb la Mercè sobre el paper del teatre a la nostra vida, així com en l’educació dels infants i adolescents.
Quina és la història de l’escola Entreacte?
És una escola de teatre fundada l’any 2016 a càrrec de Mercè Canals Parellada. Aquest era el meu somni que, finalment, es va poder fer realitat. Sempre havia volgut tenir el meu espai per poder fer teatre, ensenyar, fer els meus projectes, i finalment ho vaig poder dur a terme.
Sóc actriu i professora de teatre. M’he format amb diferents actors, actrius i director/es del món de l’espectacle.
Fa més de vint anys que faig classes de teatre amb nens, joves i adults d’Andorra, treballant en diferents escoles, espais jovent, etc. Ja han passat per les meves classes moltíssims alumnes.
Forma part de la Cia i d’An-danda-ra amb la qual ha representat Pedra de Tartera, Bruixes, La Casa de Bernarda Alba i la seva última obra que va ser Garses. Actualment, estan fent les visites teatralitzades pel Centre Històric d’Andorra la Vella.
L’Escola Entreacte és un lloc on, des del més petit al més gran, hi té cabuda. Una manera d’aprendre teatre d’una manera divertida i lúdica.
Qui no ha somiat mai de fer del dolent de la història? O bé de follet, llop o de la Gran Reina Cleòpatra? Entreacte és una escola on evadir-se del món i poder interpretar el paper de la teva vida.
Quines classes es fan a la vostra escola? Com funcionen les classes? Hi ha molta gent a l’escola?
A l’escola hi ha 7 grups: benjamins, 2 grups infantils, tres de juvenils i un d’adults. Els alumnes que s’hi apunten trien el dia i l’hora en funció del grup al que pertanyen.
Treballem aspectes com la veu, el cos, la improvisació i la interpretació, que són impartits per mi.
També oferim als alumnes tallers més especialitzats com, per exemple, treballar davant de càmera, de veu, d’emocions, etc., que els donen professionals especialitzats en la matèria.
L’escola també està oberta als projectes que ens proposen: ATIDA (associació de trasplantats i donants d’òrgans d’Andorra), ja ens ha demanat dos projectes, per tal de conscienciar a la gent de la importància de la donació, i quina millor manera que fer-ho que a través del teatre. Els espectacles que vam representar per aquesta associació van ser: JO DONO, TU DONES, ELL DONA i A COR OBERT (van treballar adults i joves junts).
El Comú d’Andorra la Vella també ens va proposar participar enguany en el Poblet de Nadal, i un dels grups de joves va representar un conte de Nadal. El grup d’adults fa habitualment el pregó i el Judici del Carnestoltes d’Andorra la Vella i Escaldes-Engordany.
L’escola, durant les vacances escolars, proposa curs intensius oberts a tothom (6 a 15 anys) amb temàtiques diferents, és una alternativa més de poder provar el que és el món del teatre. I alguns després decideixen apuntar-se a les classes de l’escola.
Per les vacances de Setmana Santa d’enguany, vam fer les Primeres Colònies de Cine (les primeres que s’han fet a Andorra), amb el director Héctor Romance. Vam voler que els nens i les nenes i els nois i les noies provessin que és el món del cinema, que és molt diferent al món del teatre. Van ser tot un èxit amb 25 alumnes i molts més nens/es que estaven en llista d’espera. I en farem més degut a l’èxit obtingut.
Actualment, l’escola té uns 60 alumnes durant el curs escolar, i durant els intensius tenim una mitjana de 12 a 15 alumnes apuntats (tant de l’escola com de fora de l’escola).
Els vostres actors fan sovint gires?
Fins al moment no. Però, aquest any, tinc molts projectes per tirar endavant i un d’ells és poder travessar les nostres fronteres. I en això estic treballant. Vull que els alumnes de l’escola coneguin més escoles, poder fer algun intercanvi, participar en alguna mostra… Allà sempre estem buscant coses noves.
Com ajuda el teatre en l’educació dels infants i adolescents?
El teatre a part d’ensenyar el món de la interpretació, ensenya valors, ensenya a treballar en equip, ensenya que tots som un quan representem un espectacle. I a través del teatre podem transmetre molts missatges.
Enguany, el grup de joves va fer un projecte que es diu FEM SENTIR LES NOSTRES, un espectacle creat per a joves, amb temàtiques que els preocupen i estan vivint en la seva pròpia pell: drogues, bullyng, violència masclista, xarxes socials, racisme, salut mental… Va ser un espectacle que va tenir molt bona acceptació. I ara és el moment de fer-lo rodar i proposar-lo a les escoles.
Els joves a través del teatre aprenen valors, però també poden explicar el que ells viuen i, així, poder conscienciar a altres joves, pares, mestres, etc., del que ells viuen i pateixen.
Quina és l’edat òptima per fer teatre?
Qualsevol edat és bona. Jo començo amb els nens i les nenes de 4 anys en endavant. Amb 4 anys ja pots començar a través del joc a aprendre teatre. Però, qualsevol edat és bona per començar. Sempre que tinguis ganes de fer-ho.
Hi ha molts nois i noies amb talent?
Molts, i molts ni tan sols són conscients del talent que tenen.
A l’hora d’aprendre, cadascú té el seu ritme. N’hi ha que és com si tinguessin un don, els surt tot com si no res, ho donen tot quan estan a l’escenari, i d’altres que ho van aprenent a poc a poc, i van traient el talent que porten dins fins que aconsegueixen brillar igual que els altres.
És molt maco veure com els alumnes van creixent, any rere any, dalt de l’escenari i l’evolució que fan.
Sóc de les que penso i practico amb mi mateixa, que quan vols una cosa has de ser perseverant, constant, i has de treballar constantment en el somni que vols aconseguir. S’ha de ser formigueta. I, a poc a poc, arribes on et proposes.
En la societat que vivim ara, el lema és “ara ho vull, ara ho tinc”. Però jo no desisteixo en ensenyar que a on volem arribar s’aconsegueix treballant.
Si et vols dedicar a aquests món, has de treballar molt i no defallir quan et diuen NO. És un món molt competitiu, amb gent molt bona i molt ben preparada.
Per què el teatre és bo pel control del cos, pels músculs, l’elasticitat i la mentalitat?
I tant, treballar el cos és molt important. Per això, en els tallers, a part de treballar la veu, la desinhibició i com agafar confiança en un mateix, un altre objectiu és treballar el cos. El control del cos és molt important a l’hora d’interpretar personatges.
La postura corporal és la que defineix el personatge, és a dir, com es mou.
I el control del cos també et dona un saber estar sobre l’escenari.
Per això, en els tallers de teatre es treballa el cos.
A vegades, els alumnes et pregunten: “I això que fem és teatre?” “I tant”, els contesto jo, “Ja ho veure, més endavant sabreu el perquè.” I, efectivament, després reconeixen que els serveix per a molt.
Com el teatre pot ajudar a superar la timidesa?
El teatre serveix per moltes coses i una d’elles és la timidesa. Han passat molts alumnes per les meves classes, alguns alumnes perquè volien provar què era, d’altres perquè ja els agradava interpretar, i d’altres s’han apuntat o els pares els han apuntat per vèncer la timidesa. I la gran majoria ho aconsegueix. El fet de pujar a dalt d’un escenari i enfrontar-te a un públic és de valents. Jo em meravello de veure com alumnes molt tímids, poc a poc, van creixent com actors i actrius vencent aquesta timidesa.
No tots els alumnes que passen per l’escola voldran dedicar-se al món de la interpretació, però el teatre els servirà per moltes coses: fer conferències, presentació de treballs, etc.
Estar a l’escenari és un privilegi?
Per a mi, el teatre és igual a PASSIÓ, i és el que intento transmetre als meus alumnes. Que els agradi interpretar, que gaudeixin estan a dalt d’un escenari, com ho faig jo. Si això és un privilegi, doncs, sóc una gran privilegiada.
