MATTHEW HERBERT PARLA DEL SEU NOU ÀLBUM DEDICAT AL BREXIT, AIXÍ COM AL SEU ESTIL DE VIDA RURAL, LES SEVES COL.LABORACIONS PREFERIDES, LES ÈPOQUES FOSQUES EN LA HUMANITAT I EL SEU DEUTE AMB LA COMUNITAT PORCINA.
Matthew Herbert és certament un dels compositors moderns més interessants. Va començar la seva carrera musical als anys 90. El seu primer projecte musical, Wishmountain, estava inspirat en una música concreta – un plantejament basat a barrejar i utilitzar sons trobats ens els nostres entorns habituals, cosa que en molts dels seus treballs ha convertit en la seva columna vertebral. Durant els 90, Matthew va tenir nombrosos alter egos com Doctor Rockit, Radio Boy, Best boy Electric i The Music Man. Després de llençar el seu memorable “Around the house” l’any 1998, va esdevenir el productor més valorat de música dance que mostrava una nova manera de crear música house, basada en tècniques concretes i afegint estructures de jazz als discs house. “Around the house” va ser el responsable del naixement del seu nou estil – microhouse, adoptat i desenvolupat per grans noms de la música electrònica com Ricardo Villalobos i molts altres.
En el 2000, els límits pel que fa a ser un productor de música electrònica es van fer més estrets per una persona de ment tan precoç com Matthew Herbert. Va començar a enregistrar àlbums amb les seves interpretacions de jazz i a fer gires per tot el món amb una gran banda.
Al llarg de la seva carrera musical ha creat obres realment úniques mentre buscava nous sons – gravant sota els claveguerams de Fleet Street amb grans de cafè vietnamites, en granges de porcs i gallines, va gravar 3500 persones mossegant una poma al mateix temps, va gravar també dins indrets com les cases del Parlament i als passadissos del British Museum. Tots aquests sons acuradament seleccionats, es van barrejar i van ser utilitzats en la seva música. Els seus darrers treballs es mouen entre el jazz i la seva visió de la música pop moderna, com en els àlbums “Goodbye Swing”, “Scale”, “The Shakes” i alguns treballs més experimentals – “One Club”, “One Pig”.
A més del seu mètode experimental gravant, en Matthew Herbert és conegut per llençar missatges polítics molt durs i moltes altres idees en les seves obres, relacionats amb la globalització corporativa, amenaces del canvi climàtic, Brexit i molts altres problemes del món modern.
Matthew ha trobat una estoneta en la seva super ocupada agenda per parlar amb all-andorra.com sobre el seu darrer àlbum, just sortit del forn i de molts altres temes interessants. Parlar amb un músic tan influent i amb una formació cultural tan ampla, sentit anglès de l’humor i manera de pensar tan oberta va ser un plaer i una experiència realment interessant.
L’entrevista: Dmitry Tolkunov
Hola Matthew, moltes gràcies per haver trobat una estona per parlar amb nosaltres.Ha costat una mica fer-ho possible. Entenc que estaves molt enfeinat treballant en el nou àlbum que tot just has acabat fa pocs dies. Ens podries explicar una mica en què consisteix?
És clar. El disc es diu “The State Between us”, i és una gravació amb una banda gran, amb un tema principal basat en el Brexit, el llençarem el 29 de març, el dia en què UK abandoni la UE. Al voltant d’un miler de persones de tota Europa han pres part en la seva creació. Hi ha hagut una feina important de producció, he treballat en ell durant 3 anys. Hem fet moltes coses divertides durant la gravació – vaig pagar un nedador per travessar el canal de La Mancha – des de UK fins a França, i vam gravar aquest viatge, vam gravar també una persona passant la frontera d’UK amb Irlanda del Nord, una granja d’ovelles i també un avió Tiger Moth de la Segona guerra Mundial. I per sobre de tot, vam treballar amb uns 400 músics i 700 cantants, per tant va ser un treball molt important. La idea és que l’àlbum fós una mena de requiem pel fet que UK deixi la UE, crec que és un desastre pel país.
Quina serà la direcció musical d’aquest projecte? Ens aquests darrers anys has tret dos àlbums “One Pig” I “One Club” que van deixar la gent al.lucinada…però el teu darrer àlbum “The Shakes” que va sortir al mercat el 2015 va ser interessant i excitant com gairebé tota la teva música, però més accessible per grans audiences. “The State Between Us” seria més similar a aquests treballs?
No en tinc ni idea, just l’he acabat ara. I és com construir una casa, no saps ben bé com serà fins que no hi vas a viure. Crec que algunes parts són més accessibles i d’altres seran massa experimentals per a un públic menys acostumat.
Normalment els teus àlbums van acompanyats de vídeos genials. Tens pensat fer vídeos per alguna de les cançons de “The State Between US”?
Realment no. Però hi haurà un vídeo del procés de producció, on podreu veure’m a mi i el meu equip gravant el nedador creuant La Mancha, gravant la granja d’ovelles i en l’avió Tiger Mouth, o altres similars.
I ja has pensat en fer un tour amb aquest nou àlbum?
Sí, durant aquests darrers 2 anys ja hem estat parcialment de gira. Viatjava per Europa amb shows amb la meva banda i després dels concerts paràvem durant uns dies en ciutats com Berlin, Roma, Madrid i Leipzig, on vam gravar l’àlbum amb tots aquests músics i cantants. En aquestes gires ja interpretàvem música de “The State Between US” que ja estava acabada. I en el nostr últim show a Rome vam tocar l’àlbum sencer; hi havien 105 persones a l’escenari, involucrades en l’espectacle. Va ser una producció seriosa.
Uauh, sona impressionant! Ets conegut com un músic que treballa de valent, has tret moltes cançons, cosa que representa molta feina dins un estudi, i has fet gira amb shows en directe molt intensos. Què t’agrada més – treballar a l’estudi o actuar en directe?
Aquesta pregunta és molt difícil de respondre. Depèn de moltes coses. El concert pot ser genial si està molt ben organitzat. Però per exemple en el nostre darrer show el backstage estava molt lluny d’on tocàvem, havíem de caminar uns 8 km, i el menjar i els artistes eren terribles. Gairebé ningú vol parlar d’aquests fets, però crec que és important fer-ho. Si estàs treballant, no dorms suficient, has de caminar molt i el menjar no és bo, serà difícil acabar el treball com s’esperaria. De vegades el concert pot ser un repte, no fa massa, vaig tocar 4 hores un diumenge al matí, al legendari tecno club Berghain, a Berlin, i ja gairebé en tinc 50, a la meva edat això pot ser massa.
Ara mateix estic fent molta música per pel.lícules i TV, i m’agrada, perquè no m’he de desplaçar enlloc, seus a casa i fas la teva música. I tinc un preciós estudi a casa, però hi ha un petit problema, de vegades hi fa molt fred, perquè visc en una casa construïda el 1600, amb un sistema molt rudimentari de calefacció. Per tant, depèn de les circumstàncies.
On vius actualment?
Visc en una granja, a una hora I mitja de Londres. Vaig decidir mudar-me al camp on s’està més tranquil, després de tots aquests sorollosos anys vivint a la ciutat.
Seria interessant saber com és la teva vida a la granja, com és un dia normal per a tu?
El primer que faig quan em llevo és donar a menjar els porcs, i després les aus. Tenim porcs, pollastres i paons vivint a la granja. Després normalment porto els meus dos fills a l’escola i faig tasques administratives com mails i reunions. A la tarda acostumo a seure i intento compondre música, però sempre hi ha algú que m’interromp i és frustrant i empipador. Cap al tard quan els meus fills ja han anat a dormir em serveixo una copa de vi i finalment puc treballar amb la meva música de manera adequada, quan ningú em molesta. Però el meu darrer àlbum va ser gravat la major part fora de l’estudi; va ser gravat durant les gires i en alguns llocs determinats, com quan vam gravar un nedador que estava creuant La Manche, o en una granja d’ovelles, o en un avió. I vaig haver de fer molta feina de producció i molta feina administrativa per poder fer que tot això succeís. Va ser dur i molt car.
Com he dit abans, faig molta música per televisió i per pel.lícules I habitualment quan la gent et contracten per aquest tipus de feina, et demanen que ho facis en molt poc temps. Però de vegades no et posen límits en el temps d’entrega. És molt impredictible, una mica com un restaurant; de vegades pots tenir 100 persones que estan esperant per un plat, i d’altres només tenir-ne un que està prenent un te o un cafè.
Realment el que més m’agrada fer és compondre música. Però la realitat és que només hi puc dedicar un 20% del meu temps, la resta va cap als processos de producció com són reunions de negocis, emails i altres temes similars.
Ets conegut per utilitzar sons del nostre dia a dia que graves, agrupes i utilitzes en la teva música. Probablement la teva vida al camp et proporciona un paisatge de sons molt ric, no és així?
Sí, el meu món és ple de sons de porcs, pollastres, paons i també de vent. La nostra casa està dalt d’un turó, en una zona molt ventosa. No acostumo a utilitzar massa aquests sons, però de tant en tant ho faig, i és bo tenir la sort de poder-los gravar sempre que vulgui.
El teu àlbum conceptual “One Pig” fet a base de mostres gravades de porcs, d’ençà que neixen fins que moren, passant pel seu cuinat i acabant per la defecació d’aquells que l’han menjat, va ser gravat a la teva granja?
No, en el moment en què vaig gravar aquest disc encara no vivia en una granja. Però des que el vaig acabar, sentia que tenia un deute amb la comunitat porcina. I tenir cura d’uns quants porcs a la meva granja, i mantenir-los vius, és una mena d’agraïment als porcs per a l’àlbum.
I doncs, no menges els animals que viuen a la teva granja?
No. No soc vegetarià, però no trobo correcte menjar-me els animals amb qui he conviscut i que he vist cada dia. Els mantenim perquè a la casa on vivim va estar una granja durant més de 500 anys, i jo volia continua tenint els animals. No n’havia tingut mai abans de bestiar, i per a mi és una experiència interessant el fet d’haver de cuidar-los.
Ets conegut per haver fet diferents tipus d’espectacles en directe – amb una gran banda I també més minimalista, amb un muntatge electrònic. Quin tipus d’espectacles són els que més t’agraden?
Treballar amb una gran banda és el millor per a mi, ja que és quelcom molt acústic i produeix un soroll increïble en escena, és un so molt físic i una experiència molt visceral. M’encanta aquest sentiment extracorpori de comunicació ammb els altres, que funciona adalt de l’escenari. Però per una altra banda aquest tipus d’espectacles no són molt experimentals. Sempre em motiva trobar noves formes de música, és el que realment m’apassiona. És per això que em va agradar tant treballar en àlbums experimentals com “One Pig” i “One Club”.
Als anys 90, solies tenir diversos alter egos artístics, com Wishmountain, Radio Boy, Doctor Rocket. Ja has acabat amb aquesta etapa, i faràs música només com a Mathew Herbert?
Bé, de vegades tinc la sensació que seria una bona idea començar algun projecte paral.lel. És el que m’agrada més de la meva feina, que puc fer de tot. Em podria aixecar un matí i decidir fer un projecte heavy metal, i ningú em podria parar. Crec que sóc molt afortunat per tenir aquesta llibertat.
A banda de la teva música, has fet molts remix i col.laboracions amb grans artistes de diferents gèneres musicals. Amb qui t’ho has passat millor tocant?
Em va encantar treballar amb Bjork. Per a mi ella és una icona, una visionària de la música com van ser Jimmy Hendrix o Elephant’s Gerald. Va ser emocionant treballar amb ella. I probablement la meva col.laboració preferida en tot l’àlbum va ser amb Roisin Murphy, de Moloko. Vam gravar el seu primer solo plegats, i va ser una experiència genial, perquè va anar tot molt ràpid, espontani i honest. Va ser molt bo que donéssim forma a aquest àlbum plegats.
També portes la teva pròpia discogràfica Accidental Records. Hi ha nous artistes que recentment hagin llençat música sota la teva marca?
Us puc recomanar un nou artista de la discogràfica – Zilla With Her Eyes Shut. Està fent una música realment interessant. També, fa dos anys, vaig començar una sub marca Accidental Junior que només fa música dance. Vam rellançar alguns temes de Herbert en vinil que tenen 20 anys però vam fer-ho perquè la gent ens ho demanava. I m’encanta llençar música dance d’altres músics per a la discogràfica. Hem publicat treballs de grans artistes com Bambooman i Dave Aju. Principalment la discogràfica està orientada cap a música que té 119-120 BPM. No massa intens però més funky i tech.
Penses a tornar a llençar la teva pròpia música house de nou?
Bé, encara faig de DJ i toco house a les meves actuacions. Sé que hi ha gent frustrada pel fet que no he tret cap tema durant els darrers 20 anys, i encara n’esperen un. Però creia que no era el moment adequat. Penso que la meva música és un reflex del que estem vivint en un moment donat; políticament i culturalment el món és un lloc diferent del que era quan vaig fer música per darrer cop. Estem en un moment fosc de l’era humana amb aquest Brexit, gent com Donald Trump al poder i el canvi climàtic.
I crec que ara ja estic preparat per tornar. La meva nova gravació serà música house. Després d’aquest immens projecte amb més de 1000 persones involucrades, necessito fer alguna cosa menys complicada, per mi mateix, i també la despesa serà menor.
És increïble que puguis trobar temps i energia per tirar endavant tots aquests projectes. Gràcies Matthew per aquesta entrevista tan interessant. Per cert, has estat mai a Andorra I què et semblaria tenir l’oportunitat d’actuar aquí?
Mai he estat a Andorra. Sé que el país existeix com a tal. Sovint estic en zones properes a Espanya i França, així que m’encantaria explorar Andorra i actuar aquí si mai sorgís la possibilitat.
