Amb motiu de la Setmana Europea de la Prevenció de Residus, el Grup REFESA va proposar l’encàrrec i el repte a l’escultor Philippe Lavaill de transformar residus procedents de les seves plantes de reciclatge en una obra d’art. L’escultura cedida per Grup REFESA rep el nom d’Àngel Precibernètic i quedarà ubicada en un espai públic a la parròquia de Sant Julià de Lòria, a Aixovall a l’entrada del Túnel de la Tàpia al costat del riu, com a reconeixement als nostres avantpassats, i com a inspiració per a les generacions actuals i futures en la conscienciació de la reducció de la producció de residus i la seva reutilització.
La inauguració de l’escultura tindrà lloc el 25 de novembre de 2022.
Hem parlat amb l’autor, l´escultor Philippe Lavaill, qui domina també altres arts com ara la il·lustració, la creació de joieria d’autor, la fosa de metalls, la serigrafia, la restauració, la decoració o la realització de trofeus.
Entrevista: Irina Rybalchenko per a El Periòdic
Què transmeten les vostres obres?
Sóc il·lustrador. Il·lustro sentiments propis i comunitaris. Les meves escultures tenen un valor especial perquè faig servir material del lloc on es fan. Agafo material del centre de reciclatge i treballo amb material del passat per convertir-lo en eines de futur. Quasi totes les eines estan dissenyades per a la comunicació. Aquesta última escultura rep el nom d’Àngel Precibernètic. Perquè ara no tenim cibernètica. En la seva construcció s’han emprat materials com el ferro, metalls, plaques d´ordinador, microxips… fins alcaçar una alçada total de 4 metres. S´ha utilitzat com a base de l´escultura un contrapès d´una grua de la construcció de ciment i ferro, al qual se li ha pogut donar també una segona vida, clar exemple, doncs, d´economia circular.
La cessió d´aquesta obra és un reconeixement als nostres avantpassats per totes les seves petites aportacions, i per totes les que podrem fer encara tots nosaltres.
Les escultures són una fita que ens obre noves perspectives. Ho vaig fer a l’estil antic de l’època en què es forjava el ferro, amb la nostàlgia de la feina ben feta, de la intel·ligència de la mà, a la farga on les obres dures estan fetes amb fred. Es tracta d’una manera de treballar emblemàtica del treball preindustrial. Tot està fet amb materials reciclats. L’àngel ens aporta la força magnètica, i ens porta aquestes eines per preparar-nos per a un futur millor.
Quant de temps va trigar a crear aquesta obra?
Uns 50 anys
No pot ser!
Si, si. Vaig començar a pensar en aquesta obra quan treballava amb Salvador Dalí. Dalí em va dir una vegada: Per ser universal s’ha de ser ultra local! Així va néixer l´àngel… He aplicat tots els meus coneixements en aquesta obra.
Vostè afirma que l’escultura es l’art del diàleg amb la matèria i l’essència. Què vol dir?
Primer hi ha un pensament. Quan el pensament es transforma en valors comuns, llavors l’escultor pot transmetre aquests valors. El pensament és una idea que flota, no està definida. Hi ha un diàleg amb la matèria, el ferro ens deixa fer-ho.
Tinc formació de joier, joier-metal·lúrgic. Vaig provar materials diferents inclòs alumini oxidable.
Quin simbolisme té el vostre art?
Sóc figuratiu. Hi ha gent que té problemes de comunicació perquè no parla la mateixa llengua. I l’art és un llenguatge internacional. Hi ha un art de misteri. Vull que qui miri faci una reflexió i, que després em faci una explicació i em digui ell mateix que veu tal o tal significat en la meva obra, o una altra cosa. Perquè l’escultura, com he dit abans, és un llenguatge comú.
Els animals són presents en moltes de les vostres escultures. És simbolisme o realisme?
Com a ésser humà, crec que hem de protegir els animals. Els animals són els fundadors dels Pirineus, tots els pobles del Pirineu tenen les seves pròpies llegendes associades als animals. Hi havia una entesa, una lluita, una comunicació molt propera entre els humans i els animals. I no fa tant! Vaig intentar parlar del ¨Pireneisme¨ a través de les meves escultures, a través dels animals que convivien i compartien aquests territoris.
Teniu obres i monuments a Barcelona, Font Romeu, Nova York, Tòquio… Quines són aquestes obres?
No té gaire sentit parlar de les obres que estan lluny. Té sentit parlar d’aquelles obres que hi ha a prop per poder-les veure.
Però ens interessaria saber…
D’acord… Al Japó, el meu treball està dedicat a la dona i a la bellesa del cos. A Nova York és una lluita… Un combat…
Estan en museus, galeries privades o espais oberts?
Algunes a galeries d’art, altres a llocs públics. A Font Romeu, tinc moltes obres que són totes a la muntanya.
Vaig dissenyar 11 escultures sobre antics oficis que es troben a l’interior del bosc de la Rabassa. Expliquen la vida dels rabassaires, les trementinaires, els traginers, els contrabandistes… Aquí a Andorra també vaig fer escultures sobre el món de la pesca per tal d’explicar aquesta tradició les quals estan ubicades a l’entrada de la Vall d’Incles. O, també, vaig fer un monument a Purito que es troba a Sant Julià de Lòria i la Dama de Gel.
Col·laboreu amb altres artistes?
Vaig treballar 10 anys amb Salvador Dalí, entre finals de la dècada del 1970 i principis de la del 1980, a Cadaqués i Barcelona. També vaig treballar altres 10 anys més amb l’escultor Apel·les Fenosa. Vaig crear petits formats, escultures de grans dimensions i monuments. L’últim va ser la reconstrucció de tot l’atrezzo d’una òpera que havia creat amb Coco Chanel. Va ser un moment extraordinari perquè vam rememorar els anys 20, 30 i 40, quan va articular-se tot.
Actualment segueixo col·laborant amb la Fundació Gala–Salvador Dalí i la Fundació Fenosa.
Us vau formar al taller del vostre pare, el joier Georges Lavaill. Alguna vegada heu volgut dedicar-vos a l’ofici de joier o fer joies de disseny amb metall? Ara és una tendència que està de moda…
Ara sí, i sempre ho he estat. La joieria transmet desig. És absolutament sublim, sobretot les pedres amb la seva simbologia. Treballàvem amb el granat català.
I què prefereix: crear grans escultures o petites joies?
L’alumini és un material molt interessant, em permet fer coses més grans. Son reptes tècnics molt divertits. Sóc un modest escultor.
Té alumnes?
Si tinc joves estudiants de belles arts. Hi ha gent amb ganes d’explicar coses amb 3D, amb la matèria.
Què en penseu de l’art contemporani en general?
L’avantatge d’aquesta societat occidental és que té una llibertat d’expressió molt àmplia. Cadascú troba el seu camí i està despenalitzat. Ara pots fer coses que mai pensaves possibles. No hi ha una tendència clara. La gent pensa amb molta llibertat. De vegades l’art contemporani sembla vulgar, com la nostra vida, i fins i tot podríem dir frívol. L’art ha de tocar l’ànima, portar un missatge positiu, no hi hauria d’haver violència. Apel·les Fenosa em deia hem de fer coses que ens diguin bon dia, i aquesta ha estat sempre una de les meves premisses.
