L’aeroport a Andorra, a Grau Roig, costaria entre 500 i 700 milions d’euros

Foto: ccis

La CCIS presenta al Centre de Congressos el Pla de desenclavament d’Andorra per proposar solucions d’infraestructures alternatives

Un aeroport internacional a Andorra

La CCIS apunta la necessitat d’invertir en una infraestructura aeroportuària que proporcioni millors opcions de futur a Andorra

Andorra la Vella, 19 de juny de 2019

La finalitat primordial de la Cambra de Comerç, Indústria i Serveis d’Andorra és afavorir i potenciar l’activitat econòmica del país. Per això, un dels grans eixos és preveure les necessitats futures d’equipaments, promovent les infraestructures necessàries i impulsant les iniciatives de futur per a l’interès general. Actualment, les infraestructures i comunicacions d’Andorra són les mateixes que al segle XIX, per carretera amb França i Espanya. Davant aquesta realitat, la Cambra està estudiant la viabilitat de totes les opcions alternatives per millorar la comunicació cap a l’exterior.

S’està treballant en dos dossiers importants: la connexió cap a Europa per ferrocarril i l’accés a tot el món per via aèria, per mitjà d’un aeroport internacional dins el territori nacional. La futura implementació de qualsevol projecte de millora de les comunicacions d’Andorra seria significativa i establiria un nou marc de relacions exteriors favorable per a tothom, i també aportaria un benefici directe per als residents del país i per als més de 8 milions de visitants que acollim anualment.

Qualsevol alternativa seria compatible amb els accessos actuals i suposaria una millora substancial. Context actual de les infraestructuresLa zona d’atracció turística es defineix segons la distància en hores de trajecte, i l’abast de les comunicacions actuals és de 300 quilòmetres. Per fer estades curtes,els visitants es desplacen per carretera (fins a tres o quatre hores), en un radi que arriba a Barcelona, Saragossa, Tolosa i Montpeller. Per a distàncies superiors, Andorra està connectada amb avió a través de Barcelona o Tolosa, enllaços que representen uns trasllats de més de set i vuit hores. Un aeroport internacional en territori nacional representaria un radi d’acció de 5.000 quilòmetres, una porta al món.

Aquesta infraestructura impulsaria l’arribada de turistes més enllà de l’entorn immediat (1 h 30 min de vol = 1.000 km de distància); accés directe a mercats turístics extracomunitaris, independentment de la política europea de visats; opció a vols privats, amb l’oberta al turisme de luxe, i una solució de millora de qualitat de vida per als residents d’Andorra, en l’àmbit particular, i també, com a factor dinamitzador dels negocis de les empreses andorranes.

El Pla de desenclavament d’Andorra

El Pla de desenclavament és un projecte estratègic de la Cambra per donar solucions alternatives als nous horitzons econòmics, i suposaria:

Ampliació de la zona d’influència

Diversificació econòmica (+inversió estrangera)

Competitivitat turística i comercial La Cambra ha considerat quatre motius principals per engegar el Pla de desenclavament.

En primer lloc, la situació geogràfica d’Andorra, que identifica el país com un tresor natural, però amb un accés únicament per terra que limita les nostres possibilitats. El tren i l’aeroport ampliarien el radi d’atracció i d’accés. En segon lloc, la necessitat vital d’atreurenous públics amb més potencial econòmic.

En tercer lloc, com una palanca per impulsar el creixement, davant la crisi del comerç tradicional i la debilitat que estan patint la majoria de sectors d’activitat. I finalment, davant la globalització econòmica, s’ha de treballar per eliminar «frens» en les comunicacions, per aconseguir una destinació més atractiva, i per la creació de palanques d’atracció i arrelament per a noves generacions del país.

Les premisses amb què s’ha treballat en el pla són: • Visió de país • Estudis qualificats • Objectivitat • Voluntat de transparència

En el cas de l’estudi de viabilitat del’aeroport, s’ha avançat gradualment per fases, tot i que encara està en una etapa de valoracions prèvies. Fins al moment, se n’han fet dos estudis. El primer, dut a terme per l’empresa NAVBLUE (filial d’Airbus), que ha treballat els procediments i la ubicació, i el segon, a càrrec de l’empresa CGX, que ha valorat l’estructura necessària per a un aeroport. Finalment, en aquesta primera fase de valoracions prèvies, encara falta fer un estudi per avaluar l’impacte acústic i mediambiental d’aquest equipament.

Conclusions generals. Un abans i un després

La Cambra de Comerç, en el seu rol d’impulsora de l’activitat econòmica, amb una clara preocupació pel demà, entén que la construcció de noves infraestructures de comunicació representa una oportunitat de creixement, diversificació econòmica i noves opcions professionals i empresarials per a les generacions actuals i futures, marcant un abans i un després en l’economia del país.

Malgrat tots els avantatges que suposaria tenir un aeroport internacional en territori nacional, i malgrat que les primeres conclusions dels dos estudis són molt encoratjadores, és una decisió que s’ha de sospesar molt bé. Un cop finalitzats tots els estudis tècnics i abans de posar en marxa aquest projecte estratègic, caldrà valorar aspectes rellevants com són l’impacte mediambiental, la inversió necessària, la rendibilitat del nou equipament (la seva explotació) i l’alineament estratègic amb els plans de desenvolupament socioeconòmics del país en l’àmbit de les infraestructures.

Qualsevol política d’infraestructures haurà de ser formulada i executada per assegurar el desenvolupament sostenible, promovent un equilibri, elevant la competitivitat nacional i millorant la qualitat de vida del país, sobre una base d’harmonia entre el desenvolupament i el medi ambient. Un aeroport internacional en territori nacional suposaria connectar amb el món d’una manera diferent, que trencaria amb l’statu quo que ha mantingut Andorra al llarg dels segles, i representa, a la vegada, un enfocament per avançar cap a un model de reactivació econòmica molt necessari.

La missió de la Cambra ha estat dur a terme els estudis de viabilitat necessaris perquè es pugui prendre la millor decisió. Ara, la decisió final, està a les mans de la ciutadania, que, a través dels seus representants polítics, té l’oportunitat d’obrir una nova porta al món que pot suposar un abans i un després en la història socioeconòmica d’Andorra.

Read more: Negocis i economia ...