Elena Andreevna Korneva és acadèmica de l’Acadèmia de Ciències de Rússia, doctora en ciències mèdiques, professora, investigadora principal i assessora científica en el Departament de Patologia General i Fisiopatologia de l’Institut de Medicina Experimental.
És una de les fundadores d’una nova disciplina científica: la neuroimmunofisiologia, el desenvolupament de la qual va ser en gran part iniciat pel seu descobriment sobre la influència de l’estructura cerebral en la intensitat de la resposta immune. E. A. Korneva va descobrir en els anys 60 la propietat d’unes certes estructures cerebrals per inhibir en cas de dany i estimular la resposta immune durant l’estimulació. Aquests treballs van establir les bases per a una nova direcció, que es va formar i es va convertir en una disciplina científica: la neuroimmunofisiologia.
Els sistemes nerviós i immune aparentment són completament diferents, encara que és obvi que interactuen entre si. Com estan interconnectats?
El sistema immune té la funció de percebre uns certs senyals de la naturalesa el que és una funció sensorial. Les cèl•lules del sistema immunitari perceben l’aparició de substàncies genèticament estranyes en el cos. Aquesta propietat és característica de les cèl•lules del sistema immunitari que reconeixen l’antigen i d’algunes altres.
Els òrgans del sistema immunitari (medul•la òssia, melsa) estan connectats al sistema nerviós central a través dels nervis simpàtics. La informació sobre l’entrada d’antígens bacterians i LPS en la cavitat abdominal, els intestins i alguns òrgans parenquimàtics ingressa al cervell a través de les vies parasimpàtiques, i si es transecciona el nervi vague, les neurones del SNC no responen a la seva introducció.
Fins i tot, fa 20 anys, era difícil imaginar la possibilitat de reunir materials experimentals sobre aquest tema, atès que les dades de la literatura eren molt petits i preliminars.
Amb base en nombroses dades de la literatura que s’han convertit en axiomàtics i en diversos estudis bastant primerencs, és obvi que la informació sobre l’aparició de proteïnes estranyes enriqueix amb la suficient rapidesa el sistema nerviós central, com el demostren les dades d’estudis electrofisiològics, que van mostrar que l’administració intravenosa de diversos antígens a animals experimentals (conills, rates) inicia un canvi en l’activitat elèctrica de les estructures cerebrals hipotalàmiques i límbiques entre 9 i 30 minuts després de la injecció de l’antigen.
Els estudis electrofisiològics i l’anàlisi del nombre de cèl·lules que contenen la proteïna c-Fos, un marcador per a l’activació de les neurones en les estructures de l’hipotàlem, indiquen que el patró d’activació de les estructures cerebrals és diferent després de la introducció de diversos antígens.
El complex presentat en la literatura i les nostres dades ens permet formular una hipòtesi per organitzar el procés de transferència d’informació des del sistema immune al cervell a través dels nervis autònoms. És important emfatitzar que aquest procés es duu a terme en uns pocs minuts, i la resposta a la informació rebuda es realitza mitjançant els mecanismes reflexos, és a dir, en segons, la qual cosa es mostra en cas d’inflamació (“reflex inflamatori”). Aquest és un nou descobriment fonamental en l’estudi de les funcions de regulació del sistema immune. L’activació del sistema nerviós parasimpàtic condueix a una disminució dels processos inflamatoris.
El resultat és que aquestes noves dades canvien significativament la nostra comprensió de l’organització de les funcions del sistema immune en tot el cos, atès això, aquesta és la revolució en la nostra comprensió. Amb aquestes dades, la informació sobre els esdeveniments que ocorren en el sistema immune arriba ràpidament al cervell, la qual cosa forma una resposta que correspon a la naturalesa de l’antigen, la qual cosa significa que el cervell rep informació sobre la naturalesa de l’antigen, ès una posició completament nova.
Recentment s’han desenvolupat estudis sobre estimulació elèctrica i mecànica del nervi vague. Què tan efectiva és aquesta estimulació?
L’ús de mètodes moderns de bioelectrònica va permetre l’enfocament de les vies nervioses involucrades en l’intercanvi d’informació entre el sistema immune i el cervell, i el desenvolupament d’algorismes per a la irritació elèctrica del nervi vague amb el resultat de poder utilitzar aquest efecte per tractar diverses malalties.
L’estimulació elèctrica del nervi vague redueix la mort animal per xoc sèptic en un 80%. L’efectivitat de la irritació d’aquest nervi per ultrasò pulsatiu es demostra en la clínica en el tractament de malalties inflamatòries, al•lèrgiques i autoal•lèrgiques.
La recerca fonamental en el camp de la neuroimmunofisiologia és la base per al desenvolupament de nous mètodes per al tractament de malalties infeccioses, al·lèrgiques, tumorals i autoal·lèrgiques.
Entrevista: Ivan Stepanyan
