La quarta exposició del Museu Carmen Thyssen Andorra tracta d’aquells qui han deixat petjada sobre d’altres. I com aquesta ascendència la van aprofitar per millorar-se a si mateixos. Influencers en l’art, de Van Goyen al pop-art és la mostra que s’inaugura demà i que aspira que cada visitant creï la seva pròpia història a través de la seva experiència a través de petits relats, que volen ser tot un exemple de l’evolució quan un artista t’ha marcat la manera de treballar a l’hora de crear.
Els últims anys influencer és una paraula que s’ha integrat ràpidament en el vocabulari. Internet ha estat la gran plataforma per fer extensiu el missatge d’alguns, que qualla entre les masses i es converteixen en referents. Anteriorment a l’època del world wide web la manera de donar-se a conèixer era força diferent. Influencers en l’art, de Van Goyen al pop art és una mostra amb 27 obres, tres de les quals escultures, i que representen artistes de diversos estils i èpoques, però entre ells, tenen en comú que uns van ser influenciadors, i altres influenciats. Després de 14 mesos treballant-hi, la mostra s’obre al públic demà. I ho fa amb onze espais, que són petites històries, cadascuna de dues o tres obres, menys una en la qual hi ha un únic quadre. És Retrat al mirall, París, fet a dues mans entre Ramon Casas i Maurice Lobre. Tots dos van posar el seu segell, barrejant-ho tot, des del traç del pintor català al reflex del mirall de Lobre.
Les obres estan dividides amb cada influenciador i cada influenciat. Hi ha que van ser professor i alumne, però d’altres van viure en èpoques diferents i els seus estils no s’assemblen. Això fa que al visitant, de sortida, li costi veure quines semblances hi pot haver i la relació existent entre alguns. En d’altres, aquesta similitud és evident, però el deixeble sempre posa la seva pinzellada. Sempre hi ha una manera diferent de tractar la llum, la profunditat, el color o el mateix traç. Un clar exemple de diferències evidents és el de la part final de l’exposició, la que presenta el pop art, on destaca un Andy Warhol amb la cara de Mick Jagger, signat per tots dos. El primer quadre és una representació bíblica. Descans en la fugida d’Egipte, de Francisco Antolínez i Ochoa, un pintor del segle XVII, que va influenciar a noms destacats del pop-art, com a Antoni Saura i Antonio de Felipe. Aquest últim compta a l’exposició amb California Dreams 2, obra realitzada per a l’ocasió.
Aquest és un dels dos reptes que es presenten. L’altre és entre la Natura morta amb canelobre i caixa d’Arthur Segal i Variété de Georg Tappert. Permeten comprovar com dos estils tan marcadament diferenciats poden conviure. El director artístic del museu i comissari de l’exposició, Guillermo Cervera, destacava que «un influenciador ha marcat la pauta d’artistes posteriors» i que a la mostra es «crea un diàleg entre obres d’una manera diferent». Amb tot, «busquem arribar d’una manera molt planera al visitant perquè crei la seva experiència».
Sorpresa sota la pintura
Les tasques de restauració a la seu del museu Thyssen a Madrid del Paisatge de dunes amb cabana i figures de Jan Josefsz van Goyen va portar a una descoberta que no esperaven. A través de rajos infrarojos es van comprovar com a sota de la pintura emprada hi havia l’esbós a carbó de l’artista, que li va servir com a guia. «Són moments molt emotius perquè no passa cada dia», admetia Cervera. A través de pantalles tàctils es podrà comprovar.
Ús de la tecnologia
L’exposició gaudirà d’un sistema d’audioguies innovador, que permetrà veure-la d’una manera diferent, permetent que «fem que l’experiència museística que pot rebre el visitant sigui excepcional i única». Són del tot interactives i identifiquen l’obra per aportar més informació.
Les persones amb discapacitat visual tindran l’oportunitat de poder tocar les còpies de fins a sis obres, dues escultures i quatre quadres , a més de comptar amb informació en braille, permetent elimar barreres. Tocar les obres d’art, o almenys les còpies i els panells dels quadres que representen els originals, comporten que la «persona que no té discapacitat tenir noves sensacions.
El Periòdic
