La Batllia d’Andorra ha admès a tràmit la querella presentada per l’entitat Drets i per l’Institut de Drets Humans d’Andorra contra l’expresident del Govern espanyol, Mariano Rajoy, per la presumpta extorsió a la cúpula de Banca Privada d’Andorra (BPA) per trencar el secret bancari i obtenir dades de suposats comptes de líders polítics catalans al Principat.
La demanda també implica l’exministre espanyol d’Hisenda, Cristóbal Montoro; l’ex ministre d’Interior, Jorge Fernández Díaz; l’ex secretari d’estat d’Interior, Francisco Martínez, i l’ex director de la Policia Nacional espanyola, Ignacio Cosidó. De fet, segons ha informat l’ACN, aquesta querella és l’ampliació de la que Drets i l’IDHA ja van presentar el juliol del 2019, en què s’acusava Rajoy i alguns dels seus exministres d’haver ordenat coaccionar els responsables d’un banc d’un altre país, com era BPA. L’objectiu, apunten, era aconseguir dades de suposats comptes bancaris dels expresidents de la Generalitat Jordi Pujol i Artur Mas i de l’exvicepresident del Govern català, Oriol Junqueras. En el cas de Mas i Junqueras, no s’ha demostrat en cap moment l’existència de presumptes comptes seus al Principat.
La denúncia també apunta que, tal com han revelat algunes investigacions periodístiques, el Govern del PP va amenaçar els dirigents de BPA tot advertint-los que des de l’executiu espanyol forçarien el tancament del banc i de la seva filial a Espanya, Banco Madrid. Una amenaça que, de fet, finalment es va fer efectiva tot i la col·laboració d’Andorra per fer públics els comptes de la família Pujol.
A Rajoy, Montoro i Fernández Díaz, se’ls acusa d’un delicte de falsedat documental. A més a més, a Rajoy i Montoro també se’ls atribueix un delicte contra els òrgans constitucionals, per presumptament haver intimidat paral·lelament els aleshores membres del Govern d’Andorra. Finalment, a Fernández Díaz, Martínez i Cosidó també se’ls acusa dels delictes de coaccions, amenaces, extorsió i xantatge.
Pel que fa a les amenaces al Govern d’Andorra, segons l’acusació particular, les coaccions es van dur a terme en la visita oficial que Rajoy i Montoro van fer a Andorra el gener del 2015, en la qual es van reunir amb el cap de govern, Toni Martí, i els ministres Jordi Cinva, Gilbert Saboya i Jordi Alcobé. En aquesta estadal, també van visitar prèviament el Palau Episcopal de la Seu d’Urgell, on van ser rebut pel copríncep episcopal, Joan-Enric Vives. Segons les entitats, l’objectiu principal de la visita era “obtenir informació dels dirigents independentistes”.
La interlocutòria de la Batllia ha admès a tràmit la querella contra l’expresident i els exministres espanyols per tots els delictes de què són acusats. El testimoni de l’ex-comissari de la policia espanyola José Manuel Villarejo sobre la denominada “Operació Catalunya” va acreditar, segons l’acusació, que l’actuació policíaca objecte d’aquesta investigació tenia també els seus responsables polítics, i ara la justícia andorrana vol saber la implicació dels nous querellats i els delictes que hagin pogut cometre.
A banda d’investigar els delictes d’amenaces, coaccions, extorsió i xantatge contra per part de l’antiga cúpula del Ministeri d’Interior espanyol, a la causa hi ha, segons els demandants, prou evidències per confirmar que la intervenció del FinCEN (Finances Crime Enforcement Network, depenent del Departament del Tresor dels Estats Units) va ser decisiva per a la intervenció i liquidació de BPA el 10 de març del 2015. Concretament, es va provocar a partir de l’enviament per part del govern espanyol d’informació “falsa” sobre una hipotètica pràctica de blanqueig de capitals per part de la BPA.
La querella també fa referència als indicis que, a la reunió del 8 de gener de 2015 amb el Govern andorrà, Rajoy i Montoro van acabar precipitant la intervenció i liquidació de BPA, al cap de dos mesos, en base a aquesta informació considerada “falsa” que es rebria des de els Estats Units.
L’IDHA i Drets conclouen que “l’actuació del govern espanyol per mirar d’aconseguir les dades bancàries dels polítics independentistes catalans -que, per cert, mai no han aparegut- va ser un atac en tota regla a la sobirania andorrana”.
En cas que els querellats siguin condemnats pels delictes pels quals se’ls investiga, l’Estat espanyol, de manera subsidiària, s’haurà de fer càrrec dels danys i perjudicis materials i morals que hagin causat a les víctimes d’aquests delictes. És a dir, als ciutadans andorrans Higini Cierco i Joan Pau Miquel, a la BPA com a entitat, i a les institucions andorranes, en aquest cas, el govern, com també polítics independentistes catalans a qui es volia investigar amb mètodes il·legals.
