Les patents, les marques registrades i els drets d’autor són eines poderoses per promoure el desenvolupament econòmic i cultural de la societat moderna. Hem parlat dels èxits i perspectives de desenvolupament d’Andorra en aquesta àrea amb Jonathan Hinkson, Director del Departament Jurídic i Advocat de Augé Holding Group.
Entrevista: Irina Rybalchenko per El Periodic d’Andorra
El marc jurídic del Principat d’Andorra protegeix suficientment en l’àmbit de la propietat intel·lectual i industrial?
El Principat d’Andorra té un marc jurídic molt ben establert. Hi ha una llei de marques del 1995, una llei del 2014 en l’àmbit de les patents i una llei del 1999 sobre drets d’autor. Totes aquestes lleis del Consell General es van complementar amb el seu reglament d’execució corresponent. Ara tenim un marc jurídic prou sòlid per protegir els titulars de drets de propietat intel·lectual i industrial.
Aquest marc jurídic aporta un cert optimisme i tranquil·litat a les empreses i inversors, ja que existeix a Andorra un ecosistema que permet desenvolupar projectes i protegir els invents, les marques i la identitat d’un negoci.
Per tant, aquests drets de propietat intel·lectual i industrial tenen realment una funció transversal i permeten consolidar negocis amb actius intangibles concrets.
Quins avantatges té registrar una marca o una patent a Andorra respecte a Espanya, per exemple?
Les marques i les patents són drets de propietat industrial i per tant són de naturalesa territorial. Només produeixen efectes jurídics en els països on es registra la marca o patent davant de l’oficina competent. Per tant, si un empresari vol registrar una marca andorrana haurà de realitzar una sol·licitud de marca davant de la Oficina Andorrana de Marques i Patents (OMPA); dita marca només protegeix el territori andorrà.
Les marques tenen una vigència de 10 anys i es poden renovar de manera indefinida.
En canvi, les patents tenen una vigència de 20 anys i no es poden renoven: quan expira la patent, la invenció protegida cau en el domini públic.
I el tema del cost? Les tarifes d’Andorra són competitives en comparació amb els països veïns, per exemple Espanya i França?
És cert que, a Andorra, els honoraris i les taxes d’oficina de l’OMPA són raonables i no hi ha una barrera d’entrada per poder protegir els seus drets de propietat industrial.
A títol merament il·lustratiu, per mantenir una patent en vigor cal pagar una taxa anual, però a Andorra existeix una “carència” pels dos primers anys, i només es comença a paga la taxa anual a partir del tercer any a comptar de la sol·licitud de la patent. En tot cas, els esmentats imports són molt simbòlics.
A part de la qüestió financera, en l’àmbit de les marques tenim un sistema gairebé únic al món: a Andorra no existeix el que es coneix com a “procediment d’oposició”. De manera general, a qualsevol país del món, la publicació de la sol·licitud de marca genera un període d’oposició (dos mesos a França o Espanya i tres mesos per la sol·licitud d’una marca de la Unió europea) per permetre al titular de drets anteriors oposar-se al registre de la marca d’un tercer. Aquí a Andorra, aquest procediment d’oposició no existeix. Per conseqüent, es pot registrar una marca andorrana en 3-4 dies. Això constitueix una eina estratègica gairebé única al mon.
Pel que fa al “timing” per registrar una patent, s’ha de comptar al voltant de 10 mesos, a saber un termini molt curt en comparació amb altres països. Aquest termini molt competitiu també s’explica pel fet que no hi ha cap procediment d’oposició en l’àmbit de les patents a Andorra.
Si parlem d’estadístiques, darrerament hi ha hagut més demanda de registres de marques i de patents?
Si, amb la liberalització de la economia i la Llei d’inversió estrangera s’ha notat un increment en les sol·licituds de marques i de patents a Andorra.
En relació a les marques, hi han unes 40.000 marques andorranes registrades. Pel que fa al punt de referència, prefereixo no pensar en les dades de l’any passat, sinó posar de manifest el potencial de creixement que tenim actualment. Hem de prendre en compte totes les marques que encara no han estat registrades a Andorra, però que ja estan presents al mercat andorrà, en particular en l’àmbit agroalimentari, joieria, automòbil o esportiu.
Hem de recordar que la marca correspon a la identitat d’un negoci, és un signe distintiu de primera importància en el mercat. Com a despatx d’advocats, i amb la intervenció del Sr. Pere Augé com a Mandatari acreditat, estem potenciant nous negocis i recolzant els empresaris perquè puguin registrar les seves marques a Andorra i així obtenir una protecció jurídica adequada.
En l’àmbit de les patents, hi ha molta feina a fer per conscienciar sobre la importància de protegir els invents i estructurar correctament el portfoli de drets de propietat industrial.
Actualment, en quines àrees s’estan registrant més patents?
El dret de patents és un dret molt transversal. Teòricament, tots els invents de qualsevol àmbit de negoci poden ser candidats vàlids per a ser protegits per una patent. El que observem actualment és que la industria automòbil, òptica així com l’àmbit de l’esport són molt rellevants.
En aquest sentit, les marques i les patents tenen un posicionament fonamental en l’àmbit de qualsevol esport. Podríem posar com a exemple el tennis, el ciclisme o l’esquí. De fet, s’ha marcat una tendència segons la qual els esportistes “amateurs” volen accedir al mateix material i accessoris que els esportistes professionals. Aquesta tendència té un efecte decisiu sobre l’impuls d’un corrent innovador en l’ecosistema esportiu, el que potencia els nous invents i la necessitat de protegir-los correctament.
Hi han molts estrangers que venen a Andorra per registrar les seves patents?
Jo diria que, de moment, hi han més societats estrangeres que andorranes que sol·liciten una patent a Andorra per protegir els seus invents. En l’àmbit de patents tenim sobretot clients europeus: registrem les seves patents a Andorra i coordinem el registre del seus invents en altres països amb el recolzament dels nostres corresponsals de confiança.
Un aspecte rellevant es que a Andorra hi ha un sistema d’optimització en l’àmbit de patents, que és el “Patent Box”. Aquest règim de tributació especial està previst per la Llei de l’impost sobre societats i s’aplica a la gestió de patents i a la gestió de programari (“software”).
De manera concreta, aquest entorn atractiu permet als empresaris que vulguin optimitzar fiscalment els seus invents organitzar contractualment la gestió dels seus drets de patents i de programari des de una societat andorrana.
Com funciona el “Patent Box” previst pel dret andorrà?
El tipus general de l’impost de societats a Andorra es del 10%.
Quan una societat andorrana s’acull al “Patent box” permet una exoneració d’un 80% de la base de tributació sobre els ingressos procedents de les cessions o concessió de llicències de patents i/o de programes d’ordinador. Es tracta d’un tipus d’imposició efectiu del 2% sobre aquest tipus d’ingressos, a saber un tipus molt atractiu…
Quina responsabilitat està prevista a la legislació andorrana per la infracció dels drets de propietat intel·lectual i industrial?
Una cosa és registrar una marca, una patent o ser titular d’un dret d’autor i, una altra cosa és defensar el dret davant de tercers.
La responsabilitat civil per infracció de drets de propietat intel·lectual i industrial a Andorra depèn de varis factors. Deixant de banda la fase extra-judicial, la defensa d’un dret de propietat intel·lectual i industrial es realitza mitjançant una demanda judicial presentada a la Batllia i es pren en compte la magnitud de la infracció. Els criteris d’avaluació establerts per la Llei per calcular els danys i perjudicis son les pèrdues sofertes pel titular del dret infringit i el seu lucre cessant.
Les condemnes pronunciades pel Batlle s’acompanyen d’una condemna a les costes processals que haurà d’assumir l’infractor.
El Principat d’Andorra ha signat alguns Convenis internacionals en matèria de propietat intel·lectual i industrial?
Un dels Convenis fonamentals en l’àmbit de protecció de la propietat industrial és el Conveni de la Unió de París del 1883. Per completar el que s’ha indicat sobre els avantatges de registrar drets de propietat industrial a Andorra, en aplicació d’aquest Conveni, quan es sol·licita una marca o una patent davant de la OMPA, neix un dret de prioritat. Aquest dret forma part de l’estratègia d’una empresa a nivell mundial.
Concretament, quan una empresa sol·licita una marca, s’obre un termini de sis mesos per poder ampliar l’àmbit geogràfic de dita marca. En l’àmbit de les patents, el termini és de dotze mesos. Aquest tipus de convenis internacionals posiciona Andorra en l’escenari internacional, concedint-li una legitimitat incontestable. Això és molt important a nivell polític i també pràctic pels empresaris i professionals del sector.
També hi ha un altre Conveni en aquesta matèria signat i ratificat per Andorra: és el Conveni del 1886 sobre la protecció de les obres artístiques i literàries. L’esmentat Conveni harmonitza les normes en matèria de drets d’autor (“Copyright”).
I quina és la situació sobre la protecció dels drets d’autor a Andorra?
El dret d’autor protegeix les obres pel sol fet de la seva creació. A diferència dels drets de propietat industrial, el dret d’autor no requereix cap registre davant d’una oficina de propietat intel·lectual.
No obstant, als Estats Units existeix el copyright office que permet als titulars de drets d’autor constituir-se una prova de la creació de la seva obra i la data de creació.
Veig una gran predisposició del País en identificar nous talents en aquest àmbit artístic. Seria bo que s’instal·lin nous artistes al Principat d’Andorra. Aquests són magnífics ambaixadors que permeten crear i desenvolupar projectes al nivell internacional des de la seva estructura a Andorra.
Per altra banda, estem implementant serveis de vigilància per identificar infraccions i protegir els drets d’autor dels nostres clients. És part de la missió d’Auge Holding Group poder optimitzar el servei professional a favor dels clients, en particular obrint noves perspectives, per exemple en l’àmbit del “anti-counterfeiting”.
L’aposta del país per la transformació digital ha ajudat a generar projectes de valor afegit ?
Efectivament hi ha hagut una aposta per la digitalització per part de Govern. Existeixen models de països, com per exemple Estònia, que s’han pogut desenvolupar a nivell administratiu i judicial en l’àmbit digital. La digitalització d’aquests processos aporta un cert valor afegit que ajuda a estalviar temps i simplificar els tràmits.
Per exemple, cal assenyalar que a Andorra comptem amb col·laboracions amb el MIT dels Estats Units. Tenim sort que el nostre País presenta característiques que el converteixen en un “Living Lab” àgil que permet crear projectes diferencials, en particular en l’àmbit de la “Smart mobility”. Penso que la mobilitat sostenible intel·ligent és una bona il·lustració del que permet la digitalització i innovació en aquest sector. Aquestes iniciatives formen un clúster tecnològic efectiu alhora de captar noves iniciatives i inversions en projectes tecnològics. Estem observant el desenvolupament de tecnologies revolucionaries, com pot ser la blockchain o la intel·ligència artificial: em sembla que tot està relacionat d’alguna manera.
Uns dels reptes del nostre petit país, és poder presentar-se al món com una vitrina on es pot potenciar la innovació amb l’ajuda de la tecnologia i l’expertise necessària, l’excel·lent infraestructura de telecomunicacions i d’energia, l’ús sostenible dels recursos i, a més, amb el suport per part de Govern de cara a la digitalització i la diversificació de la economia. És tot un ecosistema favorable que permet impulsar projectes d’innovació.
De quin tipus de suport governamental estem parlant?
És cert que el govern no ho pot fer tot sol. La coexistència entre el sector públic i el privat és fonamental. El que pot fer Govern és crear entitats amb interlocutors vàlids, com ara “Andorra Recerca i Innovació (ARI)” o “Andorra Business”, per tal de “captar” projectes innovadors i així poder seguir nodrint l’ecosistema que ja s’ha format al País. Tinc la sensació que Govern aporta un recolzament transversal en aquest àmbit.
L’ambició de l’Auge Holding Group és justament ser un interlocutor del sector privat per impulsar projectes qualitatius d’una forma pràctica i concreta.
