La força principal de l’art consisteix en problematitzar-se a ell mateix, creu fotògraf, Chevalier de l’Ordre des Arts et des Lettres pel Ministeri de Cultura de França, Joan Fontcuberta

Durant més de quatre dècades, Joan Fontcuberta (Barcelona, 1955) ha desenvolupat un treball artístic centrat en el camp de la fotografia, desplegant a més una activitat plural com a docent, assagista, comissari d’exposicions i historiador.

Tant la seva producció creativa com de reflexió es situa en una perspectiva crítica del llenguatge i es centra en els conflictes entre naturalesa, tecnologia, fotografia, memòria i règims de veritat. Els seus projectes, habitualment de caràcter multidisciplinari, exploren la condició narrativa i documental de la imatge, parodiant-ne els vessants autoritaris.

Ha estat profesor, entre altres centres, als Estudis de Comunicació Audiovisual de la Universitat Pompeu Fabra, al Department of Visual & Environmental Studies de la Harvard University de Cambridge, Massachusetts, Estats Units, i a Le Fresnoy / Studio National des Arts Contemporains, Turcoing, França.

Ha realitzat exposicions individuals del seu treball a centres com el MoMA (Nova York, 1988), M.I.T. (Cambridge, 1988), Musée Cantini (Marsella, 1990), Art Institute (Chicago, 1990), IVAM (València, 1992), MNAC (Barcelona, 1999), Museum of Fine Arts (Fukui, Japan), Palazzo delle Esposizioni (Roma, 2001), ARTIUM (Vitòria/Gazteiz, 2003), Australian Center of Photography (Sydney, 2007), Palau de la Virreina (Barcelona, 2008), MEP (París, 2014), i Science Museum (Londres, 2014).

La seva obra ha estat adquirida por col.leccions públiques com les del Musée d’Art Moderne – Centre Georges Pompidou, Paris; Metropolitan Museum of Art, Nova York; Museum of Modern Art, Nova York; Art Institute, Chicago; San Francisco Museum of Modern Art, San Francisco; National Gallery of Art, Ottawa; Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía, Madrid; MACBA, Barcelona, entre d’altres.

El 1994 va ser distingit com a Chevalier de l’Ordre des Arts et des Lettres pel Ministeri de Cultura de França. En 1998 va rebre el Premi Nacional de Fotografia, atorgat pel Ministeri de Cultura; en 2011, el Premi Nacional de Cultura en Arts Plàstiques, atorgat per la Generalitat de Catalunya, i el Nacional d’Assaig, del Ministerio de Cultura. En 2013 va ser guardonat amb el Premi Internacional Hasselblad, i en 2016 amb el Premi Ciutat de Barcelona en Assaig i Humanitats. En 2020 ha rebut el títol de Doctor Honoris Causa per la Université Paris VIII.

Hem parlat amb el Joan sobre la seva exposició “Gastropoda” a Andorra, la força principal de l’art, el mercat de l’art europeu i el món del criptoart.

Entrevista: Irina Rybalchenko

Per què va decidir fer-se fotògraf? En què va basar aquesta elecció?

Fa molts anys, quan encara era un estudiant que havia de decidir el seu futur, vaig tenir de sobte una aparició de Santa Llúcia, que em va dir “Joan, cerca la llum!”. Com? –vaig preguntar. “Fes-te fotògraf” –va respondre. I així ho vaig fer.

De què parla en el seu art? Parla’ns si us plau de la seva exposició “Gastropoda”a Andorra.

Es tracta d’una sèrie en progrés que es titula “Gastropoda”. Deixo que cargols es mengin fotografies o invitacions d’exposicions que van il·lustrades amb reproduccions artístiques. Amb la seva voracitat els cargols degraden la pell del paper i deixen a la vista les entranyes de la imatge. El resultat són creacions noves, d’una gran plasticitat, que ens interroguen sobre el metabolisme i la substància física de la imatge.

Quin simbolisme té el seu art?

La meva obra no aspira a ser simbolista sinó conceptual: intenta explorar aspectes de la cultura visual contemporània. Però aixó no obsta per a que sovint acabi produint unes peces que són misterioses, poètiques o evocadores.

Què pensa, en general, del mercat de l’art europeu?

Per una banda l’art és un laboratori d’idees, per l’altra forma part de les industries culturals. El mercat pertany a aquest segon vessant i entén les obres com a mercaderies. En aquest sentit es regeix pels mateixos agents de l’economia capitalista (publicitat, marketing, etc). El mercat de l’art a Europa ara va al ralentí perquè tota l’economia europea també està en hores baixes.

Quines creu que són les tendències actuals de l’art contemporani? Què pensa de l’evolució de l’art en general?

Des de <Marcel> Duchamp la força principal de l’art consisteix en problematitzar-se a ell mateix. Jo defenso una creació experimental, que perverteixi els valors hegemònics. Hi ha força artistes que treballen en aquesta direcció, a vegades sense gaire reconeixement ni èxit comercial, perquè el mercat sol privilegiar les obres més decoratives i menys problemàtiques.

Què pensa del cripto-art? Coneix el món del criptoart? Podria anomenar alguns artistes obres dels quals li interessen?

Jo ho veig com una temptativa per donar garanties a un col·leccionisme interessat en obres digitals. Sóc escèptic, em fa por que a la llarga passi com amb les modes de temporada, o pitjor, que sigui una mena d’estafa de tipus piramidal. En fi, en tinc curiositat i quedo a l’expectativa.

Com ven habitualment els altres​​​​ obres? Voldria participar en algunes altres exposicions d’art?

Hi ha projectes meus que tenen un caire més instal·latiu, i aleshores necessito l’espai públic o recintes museals. Altres són més narratius i requereixen el format del llibre d’artista. Però em sento molt còmode en galeries, que solen tenir un funcionament més dinàmic que els equipament institucionals, molt més lents i feixucs. Tinc una obra prolífica i sempre estic obert a considerar noves oportunitats de presentació. Tot depèn sempre de la proposta.

Moltes gràcies, Joan, per aquesta interessant conversa i bona sort!

Read more: Entrevistes ...